Aquest simposi dona continuïtat a simposis presentats en el I i II CoCA i que abordaren l’estudi etnogràfic de les justícies estatals i les col·laboracions, en un sentit més ampli, entre Antropologia i Dret.
El presentat en aquesta edició vol reunir treballs que examinin les dimensions socioculturals i filosòfiques del dret estatal, dimensions que estudien l’antropologia jurídica, la filosofia del dret i altres disciplines afins, des de corrents teòriques i metodologies diverses però que tenen en comú la superació de les limitacions del positivisme jurídic (Bobbio, 2015) i l’interès per la dimensió antropològica dels sistemes normatius configurats com a dret estatal.
En efecte, l’antropologia jurídica i determinades corrents de la filosofia i la sociologia del dret entenen que el dret (el conjunt de normes, operadors/es i procediments que regulen aspectes centrals de l’organització social, dirimeixen els conflictes, sancionen i determinen la ‘veritat jurídica’ a partir de l’autoritat estatal) no és un àmbit exclusivament tècnic, i que el seu exercici es troba influenciat per factors socials, culturals, polítics, morals… que provoquen que la interpretació del sentit de les lleis sigui sempre complexa, el seu desplegament sovint contradictori i el seu resultat pràctic difícil de preveure (Santos, 2009; Segato, 2010).
Aquesta perspectiva crítica té una història llarga, que es remunta als treballs del realisme jurídic nordamericà i a diverses corrents feministes del dret (Mestre, 2006; Terradas, 2024). Troba en el camp dels estudis sociolegals i l’antropologia jurídica referents com Bourdieu (2000), Foucault (2017) o Supiot (2017). I produeix –tot i que en nombre menor al desitjat- treballs que il·lustren etnogràficament les dimensions transversals de les institucions i lleis estatals (Canyelles, 2019; Garapon, 1999; Latour, 2002; Márquez i Bofill, 2022; Rodríguez i Bodelón, 2015).
L’objectiu del simposi és donar a conèixer treballs que s’emmarquin en alguna d’aquestes línies temàtiques, siguin treballs basats en una metodologia etnogràfica o en anàlisi documental (de jurisprudència) i més teòrica:
– els biaixos subjectius (de classe, gènere, origen, ideologia, moralitat, etc.) que influeixen en la comprensió i aplicació de les lleis;
– l’impacte social i personal dels dispositius legals i la judicialització dels conflictes;
– els múltiples eixos de desigualtat i discriminació que afecten el funcionament de la justícia estatal;
– les diferents experiències de indefensió i injustícia que pateixen col·lectius i persones;
– la multiculturalitat com a realitat social que interactua amb les regulacions legals
– o d’altres anàlegs.
Amb la idea de constituir un espai d’intercanvi d’experiències, reflexions i projectes sobre l’anàlisi del dret més enllà del dret: una anàlisi que contempli els elements socioculturals i filosòfics que determinen la concepció dels dispositius legals i el seu desplegament.