16. L’antropologia jurídica i l’estudi del dret més enllà del dret

Aquest simposi vol reunir treballs que abordin, des de diferents disciplines, enfocaments teòrics i metodologies, l’estudi antropològic del dret. A partir de recerques que emprin l’etnografia i/o l’anàlisi teòrica o documental com a metodologies, vol interpel·lar investigadors/es que explorin, entre altres temes: els elements culturals i filosòfics que configuren el dret estatal; els biaixos subjectius (de classe, gènere, origen, ideologia, moralitat, etc.) que influeixen en la comprensió i aplicació de les lleis; l’impacte social i personal dels dispositius legals i la judicialització dels conflictes; els múltiples eixos de desigualtat i discriminació que afecten el funcionament de la justícia estatal; o les diferents experiències de indefensió i injustícia que poden patir les persones.

Coordinació

Raúl Márquez Porras

raulmarquez@ub.edu


Antonio Madrid Pérez

antoniomadrid@ub.edu

Aquest simposi dona continuïtat a simposis presentats en el I i II CoCA i que abordaren l’estudi etnogràfic de les justícies estatals i les col·laboracions, en un sentit més ampli, entre Antropologia i Dret.

El presentat en aquesta edició vol reunir treballs que examinin les dimensions socioculturals i filosòfiques del dret estatal, dimensions que estudien l’antropologia jurídica, la filosofia del dret i altres disciplines afins, des de corrents teòriques i metodologies diverses però que tenen en comú la superació de les limitacions del positivisme jurídic (Bobbio, 2015) i l’interès per la dimensió antropològica dels sistemes normatius configurats com a dret estatal.

En efecte, l’antropologia jurídica i determinades corrents de la filosofia i la sociologia del dret entenen que el dret (el conjunt de normes, operadors/es i procediments que regulen aspectes centrals de l’organització social, dirimeixen els conflictes, sancionen i determinen la ‘veritat jurídica’ a partir de l’autoritat estatal) no és un àmbit exclusivament tècnic, i que el seu exercici es troba influenciat per factors socials, culturals, polítics, morals… que provoquen que la interpretació del sentit de les lleis sigui sempre complexa, el seu desplegament sovint contradictori i el seu resultat pràctic difícil de preveure (Santos, 2009; Segato, 2010).

Aquesta perspectiva crítica té una història llarga, que es remunta als treballs del realisme jurídic nordamericà i a diverses corrents feministes del dret (Mestre, 2006; Terradas, 2024). Troba en el camp dels estudis sociolegals i l’antropologia jurídica referents com Bourdieu (2000), Foucault (2017) o Supiot (2017). I produeix –tot i que en nombre menor al desitjat- treballs que il·lustren etnogràficament les dimensions transversals de les institucions i lleis estatals (Canyelles, 2019; Garapon, 1999; Latour, 2002; Márquez i Bofill, 2022; Rodríguez i Bodelón, 2015).

L’objectiu del simposi és donar a conèixer treballs que s’emmarquin en alguna d’aquestes línies temàtiques, siguin treballs basats en una metodologia etnogràfica o en anàlisi documental (de jurisprudència) i més teòrica:

– els biaixos subjectius (de classe, gènere, origen, ideologia, moralitat, etc.) que influeixen en la comprensió i aplicació de les lleis;

– l’impacte social i personal dels dispositius legals i la judicialització dels conflictes;

– els múltiples eixos de desigualtat i discriminació que afecten el funcionament de la justícia estatal;

– les diferents experiències de indefensió i injustícia que pateixen col·lectius i persones;

– la multiculturalitat com a realitat social que interactua amb les regulacions legals

– o d’altres anàlegs.

Amb la idea de constituir un espai d’intercanvi d’experiències, reflexions i projectes sobre l’anàlisi del dret més enllà del dret: una anàlisi que contempli els elements socioculturals i filosòfics que determinen la concepció dels dispositius legals i el seu desplegament.

Bibliografía

Bobbio, N. (2015) Iusnaturalismo y positivismo jurídico, Madrid: Trotta.

Bourdieu, P. (2000) “Elementos para una sociología del campo jurídico”, a Bourdieu, P. i Teubner, G., La fuerza del derecho, Bogotá: Siglo del Hombre, pp. 153-220.

Canyelles, C. (2019) Masclisme i cultura jurídica. Una etnografia del procés judicial de la violència de gènere, Universitat de Barcelona.

Foucault, M. (2017) [1973] La verdad y las formas jurídicas, Barcelona: Gedisa.

Garapon, A. (1999) Bem julgar. Ensaio sobre o ritual judiciário, Lisboa: Inst. Piaget.

Latour, B. (2002) La Fabrique du droit : une ethnographie du Conseil d’État, Paris: La Découverte.

Madrid, Antonio (2010), La política y la justicia del sufrimiento, Madrid: Trotta.

Márquez, R. i Bofill-Poch, S. (2022) “Defenselessness, offense and vindication in legal disputes between employers and domestic workers”, a Márquez, R., Mazzola, R., Terradas, I. Vindicatory Justice. Beyond Law and Revenge, Cham: Springer.

Mestre, R. (2006) La caixa de Pandora. Introducció a la teoria feminista del dret, València: Publicacions de la Univ. de València.

Rodríguez, R. i Bodelón, E. (2015) “Mujeres maltratadas en los juzgados: la etnografía como método para entender el derecho ‘en acción’”, Revista de Antropología Social, 24: 105-126.

Santos, B. (2009) Sociología jurídica crítica. Para un nuevo sentido común en el derecho, Madrid: Trotta, ILSA.

Segato, R.L. (2010) Las estructuras elementales de la violencia. Ensayos sobre género entre la antropología, el psicoanálisis y los derechos humanos, Buenos Aires: Prometeo.

Supiot, A. (2007) Homo Juridicus. Ensayo sobre la función antropológica del derecho, Madrid: Siglo XXI.

Terradas, I. (2024) Derecho vivido, poder y vulnerabilidad. El curso de la Antropología jurídica, Tarragona: Publicacions de la URV.