La proposta en aquest simposi és la d’explorar les interaccions entre l’antropologia i les disciplines creatives a partir del paper de l’etnografia en la recerca en el camp del disseny i les arts; i també la recerca antropològica en àmbits, temàtiques i metodologies properes a les arts i el disseny.
En el nostre entorn universitari més proper, l’antropologia social i cultural està més o menys present en els estudis d’art, disseny o arquitectura de formes molt diverses, tanmateix, l’antropologia del disseny encara té molt camí a recórrer en la formació dels i les futures antropòlogues.
Per tant, en aquest simposi volem convocar investigadores i professionals a crear un espai de reflexió i intercanvi per a compartir diferents aproximacions i convergències entre l’etnografia, les arts i el disseny. Entenem el territori de les arts i el disseny de la forma més àmplia possible: l’art vist des de tots els seus àmbits (escultura, pintura, intervencions efímeres, arts escèniques, arts digitals…) i el disseny com a l’àmplia gamma d’intervenció sobre l’entorn i la societat (arquitectura, urbanisme, patrimoni) i l’univers objectual i de serveis (disseny de producte o disseny de serveis, inclós el disseny de tecnologia i aplicacions).
L’etnografia s’utilitza al camp de l’arquitectura i l’urbanisme per comprendre les necessitats i dinàmiques de les comunitats urbanes, i aplicar aquests coneixements en el disseny d’espais públics, habitatges i infraestructures urbanes que siguin més inclusius i adaptats a les realitats locals. En el camp del disseny de productes, serveis i tecnologies, aquest mètode permet conèixer millor les necessitats i preferències dels usuaris i usuàries. I també l’etnografia s’incorpora en el disseny orientat a les polítiques públiques com, per exemple, en la investigació de com les comunitats perceben i responen al canvi climàtic, i aplicar aquests coneixements en el disseny de solucions sostenibles i adaptatives. En la recerca artística, l’etnografia aporta un diàleg entre la proposta artística i la implicació de la gent, creant obres que aprofundeixen en les experiències i narratives de diferents comunitats, vinculant-se a projectes de recerca-acció participativa on els i les artistes col·laboren directament amb les comunitats. De fet, el lloc de trobada de l’etnografia, l’art i el disseny és el disseny participatiu i la recerca en procesos de transformació social, ja que el mètode etnogràfic aporta un camí de coneixement de l’alteritat i de l’anàlisi cultural, mentre el disseny aporta pràctiques especulatives i de co-creació.
Un focus d’atracció mútua de les disciplines creatives i l’antropologia són els aspectes metodològics, tant pel que fa les tècniques de documentació dels processos en què s’involucren com en la necessitat d’acostar-se a la gent i conèixer les seves pràctiques en la vida quotidiana i les seves formes d’habitar. No dissenyem en abstracte sinó sempre dins, amb i per a una comunitat concreta en un moment concret i uns objectius concrets. L’etnografia ha desenvolupat un conjunt de mètodes i tècniques per descriure de quina manera una comunitat o col·lectiu determinat conviu amb els seus objectes, quines són les pràctiques socials i significats culturals en què s’insereixen i les relacions socials que articulen. Per això, proporciona al disseny una metodologia per a la descripció i per a l’anàlisi interpretativa. A més a més, l’etnografia és una manera de relacionar-se que demana d’una sensibilitat i d’una ètica per desenvolupar el treball de camp i aprendre de la gent, creant un context de recerca col·laboratiu.
De fet, el disseny participatiu, que comença a desenvolupar-se als anys 1970 i 1980 del segle passat a Escandinàvia, beu directament del mètode etnogràfic, fins arribar, més recentment, a la incorporació de les metodologies i principis etnogràfics a noves metodologies en el camp del disseny com ara el design thinking o els mètodes de co-creació amb els “usuaris”, o el mateix concepte de co-disseny, que inclou en els processos de disseny les persones i la ciutadania (Sanders, 2008). Com diu Ton Otto: “Vaig descobrir la manera com l’antropologia podia enriquir el procés de disseny, no només des de la investigació empírica i les dades etnogràfiques, sinó a través de la manera en què els antropòlegs són capaços d’involucrar les persones i emmarcar preguntes basades en la seva experiència multicultural i teòrica” (Otto, 2021:17).
Podríem dir que el disseny, l’arquitectura, l’art i l’antropologia tenen en comú l’interès per explorar com els humans perceben, es relacionen i construeixen el món en el qual viuen (Ingold, T. 2013). Segons Ton Otto i Rachel Charlotte Smith (2021:33), el disseny es caracteritza per ser una pràctica orientada al futur; en la creació de productes o serveis nous, que aportin solucions a necessitats o problemàtiques concretes. El seu èxit es mesura en l’impacte social i la rellevància que tenen els productes de disseny i les solucions conceptuals en la vida de les persones. L’èxit de l’antropologia és contribuir a ampliar el coneixement d’allò humà i la seva rellevància està en la capacitat de transformar la mirada i obrir-la a altres mons possibles. El disseny fa realitat una idea i transforma el món material que l’envolta; els projectes d’intervenció poden arribar a transformar hàbits arrelats, i poden oferir altres formes possibles de viure. En aquest camp també és fructífera la nova dimensió que aporta el disseny-ficció que aspira a anticipar escenaris futurs (Espelt, 2016).
Dissenyar és donar forma al futur del món en què vivim. Ingold (2000) veu en el disseny una via de transformació per a l’antropologia orientant-la cap el futur. El disseny, ens diu, obre la imaginació al futur i no rau només en la planificació o en la predicció, sinó en la imaginació, en els somnis i en l’esperança; i, en aquest sentit, implica una forma d’intervenció social efectiva i molt diferent a com tradicionalment s’ha entès l’antropologia aplicada. Sarah Pink (2014) ens diu que, tradicionalment, la intervenció antropològica s’ha fonamentat en una separació temporal entre el procés de recerca i l’aplicació dels resultats en la societat. Encara que es reconegui una transformació social durant la recerca, el focus està en els resultats conceptuals i en el disseny de polítiques posteriors; no en el disseny de solucions conjuntes amb els participants en el moment o durant el treball de camp.
L’antropologia en el disseny i d’altres disciplines creatives proposa doncs una nova orientació cap al futur i en dissenyar metodologies per les quals el procés etnogràfic implicat en el disseny sigui l’eix de la recerca, però també sigui part i possibiliti la transformació i canvi social. Un dels reptes de l’antropologia del disseny seria doncs desenvolupar aquestes eines i pràctiques cap a la creació de futurs en col·laboració. L’antropologia del disseny va perfilant-se com un espai d’experimentació on intervenen diferents agents, tant des del camp del disseny i l’antropologia, les arts i les enginyeries, com des de les institucions, empreses, col·lectius i la ciutadania. Segons Otto (2021:20) l’antropologia del disseny té el potencial de convertir-se en un camp important de pràctica i la investigació en disseny. Especialment per les afinitats entre els mètodes de treball de camp etnogràfic i processos de prototipatge del disseny, ambdós interactuant amb la ciutadania per produir noves solucions materials i immaterials. Tanmateix, l’enfocament del disseny en el canvi i en la intervenció creativa per explorar possibles futurs pot ser una gran font d’inspiració per renovar enfocaments i mètodes de l’antropologia i la seva rellevància en el món.
En aquest simposi, convidem a participar a recercaires, alumnat i professionals de les diferents disciplines a compartir experiències de recerca i pràctiques etnogràfiques. Entre d’altres qüestions, en el simposi volem abordar les següents preguntes i qüestions:
- De quina manera l’etnografia forma part de processos de recerca-acció o de recerca basada en la pràctica que es promou des del disseny i les arts?
- De quina manera s’incorporen metodologies del disseny i de les arts en la recerca etnogràfica? ¿Quines problemàtiques presenten?
- Quins desafiaments ètics i metodològics sorgeixen quan es treballa amb comunitats des de l’etnografia aplicada al disseny i les arts?
- Com es poden materialitzar els coneixements etnogràfics en propostes concretes dins dels processos de creació i innovació en el disseny i les arts?
- Quines friccions apareixen entre la interpretació qualitativa pròpia de l’etnografia i les necessitats operatives del disseny, l’urbanisme o l’arquitectura? Com es poden gestionar la voluntat del disseny d’intervenir en la realitat i la voluntat de l’etnografia d’entendre-la?
- Com pot contribuir l’etnografia a la construcció de models de disseny més inclusius i socialment responsables?
- De quina manera l’antropologia pot ser transformada per la seva imbricació en la teoria i metodologies del disseny i altres disciplines creatives?
- Quines metodologies híbrides han sorgit de la combinació entre etnografia, disseny i pràctiques artístiques?
- Quines formes de registre i documentació pròpies del món del disseny i les disciplines creatives tenen un caire etnogràfic?
- Quina és l’experiència de l’estudiantat de disseny i altres disciplines creatives en l’aplicació de les aproximacions teòriques i metodològiques de l’antropologia i viceversa?
- Quins autors, artistes o dissenyadors han perseguit aproximacions etnogràfiques en el seu treball?