25. L’etnografia en el disseny // Etnografia, recerca i disciplines creatives

Aquest simposi es proposa com una continuïtat amb el celebrat al CoCA 2024 amb la pretensió de constituir un espai de reflexió i intercanvi per a compartir diferents apropaments i convergències entre l’etnografia, les arts i el disseny. En aquesta ocasió, volem explorar les maneres en què l’etnografia s’incorpora en la pràctica i la recerca en camps d’aplicació com poden ser l’urbanisme, l’habitatge, el patrimoni, el paisatge, el canvi climàtic, el disseny de producte i de serveis o l’experimentació i la recerca artística. La integració de l’etnografia en les arts i el disseny amplia els horitzons de possibilitat i aporta noves perspectives i solucions innovadores als reptes contemporanis. També demana una reflexió profunda sobre els reptes que planteja la imbricació d’aquesta metodologia amb les arts i el disseny. L’etnografia s’apropa al disseny quan va més enllà d’una mirada retrospectiva per a la construcció de teoria antropològica, entenent-se també com un mètode d’intervenció social per a la construcció de futurs en comú. Aquest simposi es proposa, per tant, ser un espai de diàleg i intercanvi entre antropòlogues, artistes i dissenyadores, on es puguin compartir experiències en curs, metodologies i/o resultats de recerca. Es pretén fomentar la col·laboració interdisciplinària i la creació de xarxes de treball que permetin avançar en la comprensió i aplicació de l’etnografia en les arts i el disseny, tot possibilitant obrir nous camps professionals a l’antropologia.

Coordinació

Isabel Graupera Gargallo

isabel.graupera@uab.cat


Ricard Gratacos Batlle

ricard.gratacos@upc.edu

La proposta en aquest simposi és la d’explorar les interaccions entre l’antropologia i les disciplines creatives a partir del paper de l’etnografia en la recerca en el camp del disseny i les arts; i també la recerca antropològica en àmbits, temàtiques i metodologies properes a les arts i el disseny.

En el nostre entorn universitari més proper, l’antropologia social i cultural està més o menys present en els estudis d’art, disseny o arquitectura de formes molt diverses, tanmateix, l’antropologia del disseny encara té molt camí a recórrer en la formació dels i les futures antropòlogues.

Per tant, en aquest simposi volem convocar investigadores i professionals a crear un espai de reflexió i intercanvi per a compartir diferents aproximacions i convergències entre l’etnografia, les arts i el disseny. Entenem el territori de les arts i el disseny de la forma més àmplia possible: l’art vist des de tots els seus àmbits (escultura, pintura, intervencions efímeres, arts escèniques, arts digitals…) i el disseny com a l’àmplia gamma d’intervenció sobre l’entorn i la societat (arquitectura, urbanisme, patrimoni) i l’univers objectual i de serveis (disseny de producte o disseny de serveis, inclós el disseny de tecnologia i aplicacions).

L’etnografia s’utilitza al camp de l’arquitectura i l’urbanisme per comprendre les necessitats i dinàmiques de les comunitats urbanes, i aplicar aquests coneixements en el disseny d’espais públics, habitatges i infraestructures urbanes que siguin més inclusius i adaptats a les realitats locals. En el camp del disseny de productes, serveis i tecnologies, aquest mètode permet conèixer millor les necessitats i preferències dels usuaris i usuàries. I també l’etnografia s’incorpora en el disseny orientat a les polítiques públiques com, per exemple, en la investigació de com les comunitats perceben i responen al canvi climàtic, i aplicar aquests coneixements en el disseny de solucions sostenibles i adaptatives. En la recerca artística, l’etnografia aporta un diàleg entre la proposta artística i la implicació de la gent, creant obres que aprofundeixen en les experiències i narratives de diferents comunitats, vinculant-se a projectes de recerca-acció participativa on els i les artistes col·laboren directament amb les comunitats. De fet, el lloc de trobada de l’etnografia, l’art i el disseny és el disseny participatiu i la recerca en procesos de transformació social, ja que el mètode etnogràfic aporta un camí de coneixement de l’alteritat i de l’anàlisi cultural, mentre el disseny aporta pràctiques especulatives i de co-creació.

Un focus d’atracció mútua de les disciplines creatives i l’antropologia són els aspectes metodològics, tant pel que fa les tècniques de documentació dels processos en què s’involucren com en la necessitat d’acostar-se a la gent i conèixer les seves pràctiques en la vida quotidiana i les seves formes d’habitar. No dissenyem en abstracte sinó sempre dins, amb i per a una comunitat concreta en un moment concret i uns objectius concrets. L’etnografia ha desenvolupat un conjunt de mètodes i tècniques per descriure de quina manera una comunitat o col·lectiu determinat conviu amb els seus objectes, quines són les pràctiques socials i significats culturals en què s’insereixen i les relacions socials que articulen. Per això, proporciona al disseny una metodologia per a la descripció i per a l’anàlisi interpretativa. A més a més, l’etnografia és una manera de relacionar-se que demana d’una sensibilitat i d’una ètica per desenvolupar el treball de camp i aprendre de la gent, creant un context de recerca col·laboratiu.

De fet, el disseny participatiu, que comença a desenvolupar-se als anys 1970 i 1980 del segle passat a Escandinàvia, beu directament del mètode etnogràfic, fins arribar, més recentment, a la incorporació de les metodologies i principis etnogràfics a noves metodologies en el camp del disseny com ara el design thinking o els mètodes de co-creació amb els “usuaris”, o el mateix concepte de co-disseny, que inclou en els processos de disseny les persones i la ciutadania (Sanders, 2008). Com diu Ton Otto: “Vaig descobrir la manera com l’antropologia podia enriquir el procés de disseny, no només des de la investigació empírica i les dades etnogràfiques, sinó a través de la manera en què els antropòlegs són capaços d’involucrar les persones i emmarcar preguntes basades en la seva experiència multicultural i teòrica” (Otto, 2021:17).

Podríem dir que el disseny, l’arquitectura, l’art i l’antropologia tenen en comú l’interès per explorar com els humans perceben, es relacionen i construeixen el món en el qual viuen (Ingold, T. 2013). Segons Ton Otto i Rachel Charlotte Smith (2021:33), el disseny es caracteritza per ser una pràctica orientada al futur; en la creació de productes o serveis nous, que aportin solucions a necessitats o problemàtiques concretes. El seu èxit es mesura en l’impacte social i la rellevància que tenen els productes de disseny i les solucions conceptuals en la vida de les persones. L’èxit de l’antropologia és contribuir a ampliar el coneixement d’allò humà i la seva rellevància està en la capacitat de transformar la mirada i obrir-la a altres mons possibles. El disseny fa realitat una idea i transforma el món material que l’envolta; els projectes d’intervenció poden arribar a transformar hàbits arrelats, i poden oferir altres formes possibles de viure. En aquest camp també és fructífera la nova dimensió que aporta el disseny-ficció que aspira a anticipar escenaris futurs (Espelt, 2016).

Dissenyar és donar forma al futur del món en què vivim. Ingold (2000) veu en el disseny una via de transformació per a l’antropologia orientant-la cap el futur. El disseny, ens diu, obre la imaginació al futur i no rau només en la planificació o en la predicció, sinó en la imaginació, en els somnis i en l’esperança; i, en aquest sentit, implica una forma d’intervenció social efectiva i molt diferent a com tradicionalment s’ha entès l’antropologia aplicada. Sarah Pink (2014) ens diu que, tradicionalment, la intervenció antropològica s’ha fonamentat en una separació temporal entre el procés de recerca i l’aplicació dels resultats en la societat. Encara que es reconegui una transformació social durant la recerca, el focus està en els resultats conceptuals i en el disseny de polítiques posteriors; no en el disseny de solucions conjuntes amb els participants en el moment o durant el treball de camp.

L’antropologia en el disseny i d’altres disciplines creatives proposa doncs una nova orientació cap al futur i en dissenyar metodologies per les quals el procés etnogràfic implicat en el disseny sigui l’eix de la recerca, però també sigui part i possibiliti la transformació i canvi social. Un dels reptes de l’antropologia del disseny seria doncs desenvolupar aquestes eines i pràctiques cap a la creació de futurs en col·laboració. L’antropologia del disseny va perfilant-se com un espai d’experimentació on intervenen diferents agents, tant des del camp del disseny i l’antropologia, les arts i les enginyeries, com des de les institucions, empreses, col·lectius i la ciutadania. Segons Otto (2021:20) l’antropologia del disseny té el potencial de convertir-se en un camp important de pràctica i la investigació en disseny. Especialment per les afinitats entre els mètodes de treball de camp etnogràfic i processos de prototipatge del disseny, ambdós interactuant amb la ciutadania per produir noves solucions materials i immaterials. Tanmateix, l’enfocament del disseny en el canvi i en la intervenció creativa per explorar possibles futurs pot ser una gran font d’inspiració per renovar enfocaments i mètodes de l’antropologia i la seva rellevància en el món.

En aquest simposi, convidem a participar a recercaires, alumnat i professionals de les diferents disciplines a compartir experiències de recerca i pràctiques etnogràfiques. Entre d’altres qüestions, en el simposi volem abordar les següents preguntes i qüestions:

  • De quina manera l’etnografia forma part de processos de recerca-acció o de recerca basada en la pràctica que es promou des del disseny i les arts?
  • De quina manera s’incorporen metodologies del disseny i de les arts en la recerca etnogràfica? ¿Quines problemàtiques presenten?
  • Quins desafiaments ètics i metodològics sorgeixen quan es treballa amb comunitats des de l’etnografia aplicada al disseny i les arts?
  • Com es poden materialitzar els coneixements etnogràfics en propostes concretes dins dels processos de creació i innovació en el disseny i les arts?
  • Quines friccions apareixen entre la interpretació qualitativa pròpia de l’etnografia i les necessitats operatives del disseny, l’urbanisme o l’arquitectura? Com es poden gestionar la voluntat del disseny d’intervenir en la realitat i la voluntat de l’etnografia d’entendre-la?
  • Com pot contribuir l’etnografia a la construcció de models de disseny més inclusius i socialment responsables?
  • De quina manera l’antropologia pot ser transformada per la seva imbricació en la teoria i metodologies del disseny i altres disciplines creatives?
  • Quines metodologies híbrides han sorgit de la combinació entre etnografia, disseny i pràctiques artístiques?
  • Quines formes de registre i documentació pròpies del món del disseny i les disciplines creatives tenen un caire etnogràfic?
  • Quina és l’experiència de l’estudiantat de disseny i altres disciplines creatives en l’aplicació de les aproximacions teòriques i metodològiques de l’antropologia i viceversa?
  • Quins autors, artistes o dissenyadors han perseguit aproximacions etnogràfiques en el seu treball?
Bibliografía

Appadurai, A. (Ed.). (1991). La vida social de las cosas: perspectiva cultural de las mercancías. Grijalbo.

Appadurai, A. (2016). El futuro como hecho cultural. Fondo de Cultura Económica.

Clarke, A. (ed.) (2011). Design Anthropology: Object Culture in the 21st Century. Wien and New York: Springer.

Codina, T. M., & Flores, N. L. (2017). “De lo cotidiano a la innovación. Contribuciones entre antropología y diseño”. Tercer Simposio Académico sobre la Enseñanza del Diseño BICeBé.

Gunn, W. y J. Donovan (2012). Design and Anthropology, Farnham: Ashgate.

Gunn, W., T. Otto y R.Ch. Smith (2013). Design Anthropology. Theory and Practice. London: Bloomsbury.

Espelt, G. (2016). Entre diseño y ficción Cinco aproximaciones preposicionales y un término compuesto. Tesi doctoral, EINA, centre adscrit UAB. Enllaç: https://diposit.eina.cat/bitstream/20.500.12082/725/1/2015_2016_espelt_estopa_guim.pdf

Henare, A., M. Holbraad y S. Wastell (2007). Thinking Through Things: Theorizing Artefacts Ethnographically. London-New York: Routledge.

Ibarra, M. C. (2022). “Confluencias del Diseño con la antropología: caminos presentes y futuros en América Latina”. RChD: Creación y Pensamiento, 7(12), 1-4.

Ingold, T.(2000). The perception of the environment: essays on livelihood,

dwelling and skill. London, Routledge.

 

Ingold, T. ( 2013). Making: anthropology, archaeology, art and architecture. Londres: Routledge.

Martín Juez, F. (2002). Contribuciones a una antropología del diseño. Barcelona: Gedisa.

Mauss, M. (2009). Ensayo sobre el don: forma y función del intercambio en las sociedades arcaicas (Vol. 3063 Katz editores [1924].

Méndez, L. (2003). La antropología ante las artes plásticas. Aportaciones, omisiones, controversias. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas.

Miller, D. (1995). Acknowledging consumption: a review of new studies. Londres: Routledge.

Miller, D.  (2001). Home possessions: material culture behind closed doors. Oxford i Nova York: Berg.

Miller, D.  (2004). The Comfort of things. Cambridge: Polity Press, 2009.

Miller, D. (2010). Stuff. Cambridge: Polity Press.

Otto, T., Smith, R. C., & Kjærsgaard, M. G. (2021). Entre hacer y conocer. Seis textos sobre antropología del diseño y antropología visual. Enes, Morelia, Mèxico.

Pink, S. (2014). Digital–visual–sensory-design anthropology: Ethnography, imagination and intervention. Arts and Humanities in Higher education, 13(4), 412-427.

Pink, S., Ardèvol, E., & Lanzeni, D. (2016). Digital Materialities; Design and Anthropology. Routledge.

Pink, S. et al. (2020). Making homes. Ethnography and Design. Londres: Routledge.

Pink, S., Fors, V., Lanzeni, D., Duque, M., Sumartojo, S., & Strengers, Y. (2022). Design Ethnography: Research, Responsibilities, and Futures. Taylor & Francis.

Rabinow, P. y G. E. Marcus, con J. D. Faubion y T. Rees (2008). Designs for an Anthropology of the Contemporary. Durham: Duke University

Sanders, E. B. N., & Stappers, P. J. (2008). Co-creation and the new landscapes of design. Co-design, 4(1), 5-18.

Sanders, L. (2008). An Evolving Map of Design Practice and Design Research. Interactions, 15(6): 13-17.

Suchman, L. (2011). “Anthropological Relocations and the Limits of Design”. Annual Review of Anthropology, 40: 1-18.

Sanmartín, R. (2005). Meninas, espejos e hilanderas. Ensayos sobre antropología del arte. Madrid: Editorial Trotta.

Torres, S. H. N., & Escobar, T. E. (2018). “Antropología aplicada al diseño”. INNOVA Research Journal, 3(10), 260-274.

Yaneva, A. (2009). Made by the Office for Metropolitan Architecture: an ethnography of design. Rotterdam: 010 Publishers