Simposis 2026

09. Llegats magrebins, africans i llatins. Reptes i oportunitats per a l’estudi de Black Spain

Històricament Catalunya ha estat receptora de corrents migratoris provinents de l’estranger. Les mobilitats humanes que han conformat l’actual societat catalana han aportat un inqüestionable llegat, que cal posar en relleu i en valor per trencar amb el prejudici que fa pensar que totes les persones migrades son “nouvingudes”. La perllongada temporalitat d’aquestes mobilitats, superiors al mig segle, qüestionen d’arrel aquests supòsit. Aquest panel proposa una mirada retrospectiva sobre les aportacions d’aquestes diversitats ètniques i religioses, en clau d’anàlisi de com s’han desenvolupat identitats, pertinences i memòries entre els col·lectius d’arrels magrebines, subsaharianes o llatinoamericanes a Catalunya. Volem interrogar-nos sobre com aquests llegats esdevenen un punt de referència entre aquests col·lectius a l’hora d’enfrontar la seva vida quotidiana.

Coordinació

Jordi Moreras

jordi.moreras@urv.cat

Yolanda Aixelà Cabré

yaixela@imf.csic.es

Enviament de comunicacións

Plantejaments i discussió sobre els llegats magrebins, africans i llatins a Catalunya

Aquest panel vol promoure l’estudi i anàlisi de les històriques mobilitats migratòries que procedien de l’Àfrica i Amèrica llatina, que han ajudat a conformar el que prèviament havíem denominat Afro-Iberia (Garrido-Castellano i Leitão 2022, Aixelà-Cabré & Rizo 2023; Aixelà-Cabré 2025a) en un sentit hispanoportuguès, i que avui denominem Black Spain (Aixelà-Cabré 2025b) per estudiar i promocionar aquest terme com a objecte d’estudi i àrea geogràfica en la que esbossar una història no escrita que resta als marges de la història comuna. Aquest fet és molt rellevant perquè no fa prou coneguda ni visible la presència de persones racialitzades o negres a l’estat espanyol. Això sí, sense obviar els obstacles i racisme ben estès a tota la península que autors com González Alcantud (2011) i Perceval (2013) han posat de manifest.

L’estudi de les empremtes i llegats magrebins a Catalunya ha estat extensament estudiat per Moreras (2002, 2015, 2017, 2023, 2024a i 2024b) sempre destacant l’arribada, pràctica religiosa, interrelació amb les comunitats catalanes i espanyoles i més recentment la gestió de les ritualitats funeràries. Respecte als col·lectius llatins estudiats per Martín Díaz i Cuberos-Gallardo (2022) i especialment africans des del darrer terç del segle XIX per Aixelà-Cabré (2021, 2024) on es proporciona una aproximació històrica en la que destaquen les dones africanes a Europa, concretament a Catalunya, fins al segle XXI. En aquests temes els darrers temps s’han produït aportacions molt rellevants en clau “afro” que rescatant les recerques històriques d’africans com Sipi (2004, 2010) i Vi-Makome (2000), o més recents d’Avila Laurel (2022), constitueixen una base sòlida sobre la que treballar, tals com són Bayo (2021), García (2024), Falconi (2024), Rizo (2024), Raposo & Garrido Castellanos (2024), Grau & García & García (2024).

La qüestió a plantejar és rellevant si es té en compte el dèficit que encara existeix en relació a com s’ha reflexionat sobre l’impacte de la diversitat cultural a les identitats catalanes (Clua 2011). Per tot plegat, considerem necessari estudiar les influències i els llegats magribins, africans i llatins a Catalunya que permeti la seva extrapolació a la Black Europe, des del cas Black Spain i especialment el català del Black Catalonia.

Aquesta activitat és part del projecte d’R+D+i “Africans, magrebins i llatins (1808-1975). Negritud, resistències i desracialització d’elits” (BLACKSPAIN) (PID2022-138689NB-I00), finançat/da per MCIN/ AEI/10.13039/501100011033/ i “FEDER Una manera de fer Europa” (IP: Y. Aixelà-Cabré)

 

 

Bibliografía

AIXELÀ-CABRÉ, Yolanda. 2021. “Africa in Europe. Europe in Africa. Introduction” a Y. Aixela-Cabre (ed), Africa in Europe and Europe in Africa. Reassessing the cultural legacy. New York: Peter Lang, pp. 1-16.

AIXELÀ CABRÉ, Yolanda. 2023. “Afro-Iberia (1850-1975): objeto de estudio y enfoque teórico”, a Aixelà-Cabré, ed., Afro-Iberia (1850-1975). Enfoques teóricos y huellas africanas y magrebíes en la península ibérica. Barcelona: Bellaterra Edicions.

AIXELÀ CABRÉ, Yolanda. 2024. “African women in Iberia. The Fernandino elite in Barcelona.” Ethnic and Racial Studies, 47(7), 1382–1402. https://doi.org/10.1080/01419870.2023.2290146

AIXELÀ CABRÉ, Yolanda. 2025a. Unwritten Afro-Iberian memories and histories. Race, ethnicity and gender in Portugal and Spain. Londres: Routledge.

AIXELÀ CABRÉ, Yolanda. 2025b. African Women’s Histories in European Narratives. The Afropolitan Krio Fernandino Diaspora. Leuven Univ. Press.

ÁVILA LAUREL, J.T. (2022). Dientes blancos, piel negra. Barcelona: Bellaterra Edicions.

BAYO, Saiba (2021). “The Charnegroes: Black Africans and the Ontological Conflict in Catalonia”, Social Sciences 10 (7): 1-18.

CLUA i FAINÉ, Montserrat. 2011. “Catalanes, inmigrantes y charnegos: ‘raza’, ‘cultura’ y ‘mezcla’ en el discurso nacionalista catalán”, Revista de antropología social 20: 55-75.

FALCONI, Jessica. 2024. “African Women’s Trajectories and the Casa dos Estudantes do Império.” Ethnic and Racial Studies, 47(7). https://doi.org/10.1080/01419870.2023.2289141

GARCÍA, María del Mar. 2024. “Black Extras and Actors in Francoist Cinema.” Ethnic and Racial Studies, 47(7). https://doi.org/10.1080/01419870.2023.2289136

GARRIDO-CASTELLANO, Carlos y Bruno LEITÃO. 2022. “Introduction. Fictions of Cosmopolitanism, Spectacles of Alterity”, a Garrido-Castellano i Leitão, eds., Curating and the Legacies of Colonialism in Contemporary Iberia. Wales, University of Wales Pres, pp. 1–21.

GONZÁLEZ ALCANTUD, José Antonio. 2011. Racismo elegante: de la teoría de las razas culturales a la invisibilidad del racismo cotidiano. Barcelona: Bellaterra Edicions.

GRAU-REBOLLO, Jorge; GARCÍA-TUGAS, Lourdes and Beatriz GARCÍA-GARCÍA. 2024. “Induced Vulnerability: The Consequences of Racialization for African women in an Emergency Shelter in Catalonia (Spain).” Ethnic and Racial Studies, 47(7). https://doi.org/10.1080/01419870.2023.2289135

MARTÍN DÍAZ, Emma y Francisco J. CUBEROS-GALLARDO. 2022. “La gestión política de la diversidad en España: etnicidad, migraciones y nacionalismos”. Procesos Históricos. Revista de Historia 41: 96-110.

MORERAS, Jordi. 2002. “Muslims in Spain: between the historical heritage and the minority construction”. The Muslim Word 92: 129-142.

MORERAS, Jordi. 2015. “Herencias de la dominación. El control de los rituales islámicos durante el Protectorado español en Marruecos”, en Aixela (ed.) Tras las huellas del colonialismo español en Marruecos y Guinea Ecuatorial. Madrid: CSIC, pp. 221-251.

MORERAS, Jordi. 2017 “¿Qué islam para qué Europa? Hacia una antropología del islam posmigratorio en Europa”, Revista Cidob d’Afers Internacionals 115: 13-37

MORERAS, Jordi. 2023. Morts sense terra, cossos sense repòs. Història de la gestió funerària entre els marroquins a Catalunya. Barcelona: Bellaterra Edicions.

MORERAS, Jordi. 2024a. “Precarious Lives, Invisible Deaths. A History of Community Funeral Management among Moroccans in Catalonia.” Ethnic and Racial Studies 47(7).  https://doi.org/10.1080/01419870.2023.2289148.

MORERAS, Jordi. 2024b. Salam Barcelona. Mig segle de presència musulmana. Barcelona: Bellaterra Edicions.

PERCEVAL, José María 2013. El racismo y la xenofobia: excluir al diferente. Madrid: Cátedra.

PERSÁNCH, JM. 2024. “Racial Rhetoric in Black and White: Situational Whiteness in Francoist Equatorial Guinea through Misión blanca.” Ethnic and Racial Studies 47(7).  https://doi.org/10.1080/01419870.2023.2289152.

RAPOSO, Otávio and Carlos GARRIDO CASTELLANO. 2024. “Batida and the Politics of Sonic Agency in Afro-Lisboa.” Ethnic and Racial Studies 47(7).  https://doi.org/10.1080/01419870.2023.2289154.

RIZO, Elisa G. 2024. “Leandro Mbomio, the “Black Picasso”: Spanish State Propaganda, Blackness, and Neocolonialism in Equatorial Guinea.” Ethnic and Racial Studies 47(7).  https://doi.org/10.1080/01419870.2023.2295481.

SIPI, Remei. 2004. Inmigración y género. El caso de Guinea Ecuatorial. Donostia: Gakoa.

SIPI, Remei. 2010. Genealogies femenines: les dones immigrades a Catalunya. 20 anys d’associacionisme en femení. Barcelona: Yemanjà.

VI-MAKOME, Inongo. 2000. La emigración negroafricana: tragedia y esperanza. Culturas alternativas. Barcelona: Carena.