44. Lloc i personalitat. Formes de la subjectivació de l’espai.

Els estralls de l’antropocè, i la necessitat de protegir certs ecosistemes tot reconeixent els drets culturals dels humans que hi habiten i que els han configurat, ha dut els últims anys a iniciar demandes jurídiques entorn els anomenats «drets de la natura», que reclamen l’atorgament de personalitat jurídica a rius i ecosistemes arreu del món. La proposta és innovadora i esperançadora, i, entre d’altres coses, qüestiona els biaixos antropocèntrics del dret en virtut d’una visió ecocèntrica, inspirada en les pràctiques i cosmovisions no-occidentals (Hermitte, 2011; Berros, 2024).
Tanmateix, les inèrcies del món del dret, la «cientifització» dels arguments, l’eficàcia política i els jocs d’aliances, tenen conseqüències sobre les demandes, els usos, la planificació i fins-i-tot la concepció i la relació amb l’entorn mediambiental. Sovint s’acaben reïficant els conceptes de «sagrat», de «paisatge» o de «natura» -vestint-los d’exotisme amb termes vernacles- ; a voltes s’inventen categories taxonòmiques o totalitats «espaciocèntriques» poc atentes a la realitat, o es mimetitzen conceptes de la doxa dels nous discursos del desenvolupament. Tot plegat acaba empobrint el missatge, obvia les singularitats dels vincles particulars amb els llocs i aboca en última instancia a un risc de ruptura epistèmica. (Agrawal, 2002; Viola, 2014; de la Cadena, 2020).
Motivats per aquest camp de disputa i de la necessitat que l’antropologia tingui un rol de mediació o fins-i-tot de peritatge, tot evitant els biaixos que acabem d’enumerar, voldríem interrogar, de manera fonamental i en termes antropològics, el vincle genuí amb certs llocs, el tipus de relació singular amb els llocs que s’observa en moltes societats-sinó totes-; llocs que reben subjectitivat o «personalitat» i que destaquen per sobre dels altres llocs convencionals. Existeixen patrons, prototips, continuïtats, agrupaments? Quin pes hi té la concepció de persona i de «personalitat»? Quines relacions s’hi duen a terme?
El punt de partida serà la perspectiva ecocèntrica: parlar de llocs, i descriure perquè, segons els seus habitants, aquests presenten trets anàlegs als d’una persona, o mereixen ser tractats com una persona. Els casos etnogràfics ens poden il·lustrar tant sobre les maneres de personificar, com del tipus de relació que s’hi estableix o, fins-i-tot, de les estratègies polítiques per tal que la personalitat sigui reconeguda institucionalment. S’espera que els casos etnogràfics vagin «més enllà de natura i cultura», del que es considera «sagrat» i «profà», i toquin aspectes ontològics.
Una de les línies explicatives pot venir del contrast entre l’ús objectivista i instrumental del territori en les economies industrials i els usos col·lectius que no es basen en l’apropiació sinó en formes d’interacció (Descola, 2018). Tot i això, entenem que a les societats industrials també es donen formes d’organització territorial i de vincle que, lluny de caure en la dicotomia explotació/ conservació, es basen en l’existència de béns comuns i altres modalitats de dret consuetudinari (Lloredo, 2024).
La personificació dels llocs té un abast universal pel fet que la cognició humana procedeix a compartimentar l’espai com si es tractés d’una persona, singularitzant-lo, i per tant genera artefactes lingüístics comuns com l’atribució de parts del cos o l’ús de noms propis (Burenhult & Levinson, 2008 ). L’antropomorfisme apareix en el vocabulari de l’espai de manera molt recurrent, però hi ha casos en els quals no es tracta d’una simple metàfora convencional sinó que pot remetre a esquemes cognitius de referenciació i d’organització del món i dels existents en forma d’analogies micro/macro, de l’encarnació de criatures quimèriques, o bé de la intencionalitat i l’agencialitat dels esperits i els seus objectes, vestigis i metamorfosis (Descola, 2005; 2018; Viveiros de Castro, 2010). Quins recursos narratius son utilitzats? Existeixen patrons paisatgístics, geològics, sociològics?
L’empremta de persones humanes o no-humanes en llocs de memòria que guarden llur presència (petrificació, transformació del paisatge, etc.) és habitual en les perspectives fenomenològiques / ontològiques, que sovint descriuen formes d’hipòstasi en l’espai d’una persona, una ànima, un esperit, un Déu, un parent o un avantpassat (Feld & Basso et al., 1996; Surrallés & García Hierro et al., 2004; Descola, 2005; Viveiros de Castro, 2010; Ventura, 2011 i 2012; Figueras, 2021). Com ha esdevingut, quina relació concreta s’hi duu a terme, què el fa diferent dels altres llocs?
Un element clau per a l’anàlisi d’aquests casos d’estudi és la concepció de persona, cabdal per entendre la configuració social i l’ontologia en el cas amazònic, tal i com exposà el text seminal de Seeger, Da Matta i Viveiros de Castro l’any 1979 i l’exploració de societats que inclouen enmig d’una humanitat gradual tot tipus d’éssers (Strathern, 1988 ; Ventura et al., 2018, Ventura, 2018). Si bé s’ha descrit generosament el caràcter de persona a animals, plantes i coses, els llocs no han rebut fins ara el mateix interès.
Les relacions singulars estan al cor d’aquest tipus d’espais, i l’antropologia disposa de nombrosos exemples que ha ordenat en categories, en funció de la jerarquia (igualtat o desigualtat), el parentiu, els afectes (cures, vigilància), o bé els “esquemes de la pràctica” (depredació, reciprocitat, intercanvi, protecció, etc.) (Descola, 2005).
A banda de les modalitats ontològiques, també pot ser interessant estudiar el discurs polític que sovint fa un ús abundant d’aquestes modalitats, i d’aquells més consolidats com el de «guardians i guardianes» (Revet, 2022), i especialment els casos de litigi jurídic i de demandes per obtenir la personalitat jurídica de llocs significatius. Com es justifica la personalitat en termes de dret, com es fa el vincle amb el dret consuetudinari, la tradició política, i altres elements socials i culturals? Sota quins criteris s’escullen els portaveus dels llocs, i quin tipus de discurs i d’acció es duen a terme?
Busquem recollir experiències etnogràfiques per abordar totes aquestes qüestions, i a banda de fer una crida a comunicacions que exposin casos concrets, proposarem a les participants d’incloure el seu cas en un Atles / base de dades sobre «llocs amb personalitat», en el marc del projecte de recerca aplicada per a la innovació en la defensa de drets dels pobles indígenes i de la natura, d’AlterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes en associació amb el grup de recerca AHCISP-UAB).