18. Pensar en termes d’afectes: cossos, atmosferes i més enllà

La noció d’”afecte”, talment com s’ha anat desenvolupant a partir de l’anomenat gir afectiu, permet explorar camps d’interès per a l’antropologia amb un enfocament que, sense menystenir-ho, va més enllà de les significacions, els discursos i les construccions socials. Així, per exemple, es considera el cos en la seva materialitat, tenint en compte els afectes que, en llur qualitat d’intensitats transpersonals o prepersonals, flueixen entre cossos, i que, tot i que es generin en l’estrat inferior de consciència, no vol dir que no estiguin també culturalment condicionats. Potser l’exemple més paradigmàtic d’aquesta circulació d’afectes és el de les atmosferes que emergeixen precisament a partir de la interacció afectiva d’una multiplicitat de cossos. Les atmosferes són allò que fa que ens sentim d’una determinada manera en un lloc concret, i es tracta d’una experiència que es produeix entre materialitats humanes i no humanes. Amb això hom s’interessa també per superar les limitacions d’una comprensió excessivament racionalitzada de l’acció humana. Amb el gir afectiu es malda per superar dicotomies com social/natural, ment/cos, cognitiu/afectiu, agència/estructura, etc. L’objectiu d’aquest simposi és oferir un espai de debat en el qual es poden presentar tant aproximacions teòriques al voltant dels afectes, com exemples de casos concrets etnogràfics on es capti la seva força i realitat.

Coordinació

Josep Martí Perez

jmarti@antropologia.cat


Begonya Enguix Grau

benguix@uoc.edu

L’anomenat gir afectiu, sorgit a meitat dels 90 (Clough i Halley, 2007) atorga un paper central a la noció d’afecte –en el sentit de Spinoza i Deleuze- per a la vida social i cultural, és a dir, afecte com a força i intensitat que flueix entre cossos que fa que d’una manera o altra se sentin afectats i que tinguin la capacitat d’afectar. Amb això hom s’interessa també per superar les limitacions d’una comprensió excessivament racionalitzada de l’acció humana (Leys, 2011: 436), al capdavall, els afectes ordinaris poden ser més convincents que les ideologies (Stewart, 2007: 3). Amb el gir afectiu es malda també per superar dicotomies com social/natural, ment/cos, cognitiu/afectiu, agència/estructura, etc. (Blackman i Venn, 2010: 7; Lutz i White, 1986: 406–409). Atorgar la deguda importància a la dimensió afectiva ajuda a superar aquella concepció tradicional del subjecte que l’entén com una mena d’entitat mental preexistent que organitza la seva experiència del món (Simpson, 2015: 1).

Un dels objectius del gir afectiu és considerar el cos en la seva materialitat, un aspecte absent en les línies teòriques precedents que el limitaven a l’àmbit de les significacions, els discursos i les construccions socials (Papoulias i Callard, 2010: 34). Des de la perspectiva de l’embodiment cal retenir que els afectes són viscerals i somàtics, i que el cos sent afectes abans del seu processament conscient. Això també ens fa pensar en el gran potencial transformador que posseeix el fet de tenir en compte  la cognició no conscient per al coneixement de l’ésser humà, quelcom que les humanitats encara no han arribat a copsar (Hayles, 2017: 3) i que constitueix, per tant, una assignatura pendent per a l’antropologia. Els afectes –entesos com a intensitats transpersonals o prepersonals (Anderson, 2009: 78)– es generen en l’estrat inferior de la consciència (Barnett, 2008: 188) per intra-acció i emergència, dins de l’assemblatge propi d’un moment concret. Això no vol dir, però, que no estiguin també culturalment condicionats (White i de Antoni, 2025).

L’àmbit de les emocions ja fa temps que interessa a l’antropologia, però allò que és nou dins de les teories dels afectes és aprendre a discernir entre afecte i emoció, anar més enllà de les dinàmiques discursives de l’emoció per fixar l’atenció en aquelles sensacions que no encaixen exactament en les categories de les emocions. Mentre que tradicionalment s’entén l’emoció com preponderantment lligada a l’individu i com a quelcom intrasubjectiu (Richard i Rudnyckyj, 2009: 61), l’afecte és intersubjectiu, sempre en circulació entre cossos. Potser l’exemple més paradigmàtic d’aquesta circulació d’afectes és el de les atmosferes que emergeixen precisament a partir de la interacció afectiva d’una multiplicitat de cossos (Riedel, 2020: 4). Les atmosferes són allò que fa que ens sentim d’una determinada manera en un lloc concret (Böhme, 2017), i es tracta d’una experiència que es produeix entre materialitats humanes i no humanes.

Aquestes orientacions teòriques apunten a la necessitat de l’antropologia per superar les limitacions de símbols i representacions, discurs i llenguatge (de Antoni, 2019). Explorar els afectes implica, per tant, endinsar-se en el pensament no-representacional que pretén anar més enllà de la dimensió cognitiva i reflexiva atorgant la deguda importància a la dimensió afectiva de les nostres accions (Vannini, 2015: 2). Les coses ens interessen pel que fan més que no pas pel que signifiquen.

De fet, es pot entendre afecte en termes d’agència i, atès que tota mena de relació implica la vehiculació d’afectes, qualsevol tipus de cos sigui humà o no humà, orgànic o inorgànic constitueix un ens agencial, talment com postula la teoria de l’Actor-Xarxa de Bruno Latour (Fox i Alldred, 2016: 18). Un afecte implica un canvi d’estat d’un ens i les seves capacitats, i per tant un becoming (Deleuze i Guattari, 1988: 256). Per això s’afirma que el concepte de becoming és central en la lògica dels afectes  (Dewsbury, 2009: 22) .

Són molts els àmbits d’interès de l’antropologia en els quals, la càrrega teòrica del gir afectiu s’ha mostrat efectiva: el cos (Blackman i Venn, 2010, Blackman, 2012), la sexualitat (Paasonen, 2011; Angerer, Grindell i Clough, 2014), les relacions de gènere (Pons Rabasa, 2019), la política  (Ahmed, 2004; Slaby i von Scheve, 2012; Thompson i Hoggett, 2012; Enguix i Pichel-Vázquez; Martí, 2020), les experiències religioses (Schaefer, 2015; Fer, 2018; Ural i Burchardt, 2024), les pràctiques musicals (Thompson i Biddle, 2013; Hofman, 2015), els estudis inter-espècies (Latimer i Miele, 2013; Chao, 2022), els objectes (Herrmann, 2015), les atmosferes (Anderson, 2014; Fregonese, 2017)…

L’objectiu d’aquest simposi és, doncs, oferir un espai de debat en el qual es presentin tant aproximacions teòriques al voltant dels afectes, com exemples de casos concrets etnogràfics on es capti la seva força i realitat.

Bibliografía

Ahmed, S. (2004) “Affective Economies”, Social Text 22/2, pp. 117-139

Anderson, B. (2009) “Affective atmospheres”,  Emotion, Space and Society 2/2, pp. 77-81

Anderson, B. (2014) Encountering Affect: Capacities, Apparatuses, Conditions, Ashgate

Angerer, M. L.; N. Grindell i P. T. Clough (2014) Desire after Affect, Rowman & Littlefield International

Barnett, C. (2008) “Political affects in public space: normative blind-spots in non-representational ontologies”, Transactions of the Institute of British Geographers 33, pp. 186–200

Blackman, L. (2012) Immaterial Bodies: Affect, Embodiment, Mediation, Sage

Blackman, L. i C. Venn (2010) “Affect”,  Body & Society 16, pp. 7-28

Böhme, G. (2017) The aesthetics of atmospheres, Routledge

Chao, S. (2022) In the shadow of the palms: More-than-human becomings in West Papua, Duke University Press

Clough, P. T., i J. Halley (eds.) (2007) The affective turn: Theorizing the social, Duke University Press

De Antoni, A. (2019) “Affect”, dins H. Callan (ed.), The international encyclopedia of anthropology, Wiley, pp. 1–8  https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1002/9781118924396.wbiea2437

Deleuze, G. i F. Guattari (1988) Mil Mesetas. Capitalismo y Esquizofrenia,  Pre-textos

Dewsbury, J. D. (2009) “Affect”, dins: R. Kitchin i N. Thrift (eds.), International Encyclopedia of Human Geography [1 ed.], Elsevier Science,  vol 1, pp. 20-24

Enguix Grau, B. i A. Pichel-Vázquez (eds.) (2024 [2023])  “Ni oblit ni perdó: mobilitzacions afectives i regulació política de les emocions” dossier del Quaderns de l’ICA,  39/2

Fer, Yannick (2018) “An Affective (U-)Turn in the Sociology of Religion? Religious Emotions and Native Narratives”, dins: V. Altglas i M. Wood eds.), Bringing Back the Social into the Sociology of Religion, Brill, pp. 142–168

Fox, N. J. i P. Alldred (2016) Sociology and the New Materialism, Sage

Fregonese, S. (2017) “Affective atmospheres, urban geopolitics and conflict (de)escalation in Beirut”, Political Geography 61, pp. 1–10

Hayles, K. (2017) Unthought: The Power of the Cognitive Nonconscious, University of Chicago Press

Herrmann, G. (2015) “Valuing Affect: The Centrality of Emotion, Memory, and Identity in Garage Sale Exchange”. Anthropology of Consciousness 26/2, pp. 170–181

Hofman, A. (2015) “The Affective Turn in Ethnomusicology”, Musicology 18, pp. 35-55

Latimer, J. i M. Miele (2013) “Naturecultures? Science, affect and the non-human”, Theory, Culture & Society 30/7, pp. 5–31

Leys, R. (2011) “The Turn to Affect: A Critique”, Critical Inquiry 37/3, pp. 434–472

Lutz, C. i G. M. White (1986) “The Anthropology of Emotions”, Annual Review of Anthropology 15/1, pp. 405-436

Martí, J.(2020) “Paisatges emocionals i identitats polaritzades a la Catalunya del Procés”, Revista d’etnologia de Catalunya 45, pp. 105-121

Paasonen, S. (2011) Carnal resonance: affect and online pornography, The MIT Press

Papoulias, C. i F. Callard (2010) “Biology’s Gift: Interrogating the Turn to Affect”, Body & Society 16/1, pp. 29-56

Pons Rabasa, A. (2019) “Desafíos epistemológicos en la investigación feminista: hacia una teoría encarnada del afecto”, Debate Feminista 57, pp. 134-155

Richard, A. i D. Rudnyckyj (2009) “Economies of Affect”, Journal of the Royal Anthropological Institute 15/1, pp. 57–77

Riedel, F. (2020) “Introduction: Atmospheric Relations. Theorising Music and Sound as Atmosphere”, dins: F. Riedel i J. Torvinen (eds.), Music as Atmosphere Collective Feelings and Affective Sounds, Routledge, pp. 1-42

Schaefer, D. O. (2015) Religious Affects: Animality, Evolution, and Power, Duke University Press

Simpson, P. (2015) “What remains of the intersubjective?: On the presencing of self and other”, Emotion, Space and Society 14, pp. 65–73

Slaby, J. i C. von Scheve (eds.) (2012) Affective Societies. Key Concepts, Routledge Bloomsbury Academic

Stewart, K. (2007) Ordinary Affects, Duke University Press

Thompson, M. i Biddle (eds.) (2013) Sound, Music, Affect: Theorizing Sonic Experience, Bloomsbury

Thompson, S. i P. Hoggett (2012) Politics and the Emotions: The Affective Turn in Contemporary Political Studies, Bloomsbury Academic

Ural, N. Y. i M. Burchardt (2024) “What emotions teach us about religion: sociological approaches and the ‘affective  turn’”, dins: H. Flam (ed.), Research Handbook on the Sociology of Emotion: Institutions and Emotional Rule Regimes,  Edward Elgar Publishing, pp. 329-355

Vannini, P. (2015) “Non-representational research methodologies: An introduction”, dins: P. Vannini (ed.), Non-representational Methodologies: Re-envisioning Research, Routledge, pp. 1-18

White, D. i A. de Antoni (2025) “Affect”, dins: H. Nieber (ed.), The Open Encyclopedia of Anthropology, http://doi.org/10.29164/25affect