12. Ressituant el bosc a través de les ciències socials. Reptes humans i més que humans en la globalització de la natura.

Aquesta panel s’argumenta sota les premisses de donar pes a la centralitat del bosc en les investigacions qualitatives per tal d’explicar l’estat actual dels mateixos en interacció amb problemàtiques socioambientals. Tot dialogant amb les condicions socioeconòmiques que els recursos extractius dels nostres boscos han aportat al desenvolupament històric desigual de la urbanitat / ruralitat. Sense obviar les polítiques i els discursos vers la conservació, gestió i extracció i com aquestes categories poden utilitzar-se amb finalitats contràries a les premisses sota les quals s’elaboren. També, creiem oportú, nodrir-nos d’altres disciplines per tal d’arribar a una construcció del coneixement conjunt on l’eix principal sigui el coneixement situat amb la finalitat d’interpretar les lògiques que estructuren i conformen tant l’estat actual dels boscos com les professions i els discursos dels diferents actors socials que tenen com a medi d’obtenció de valor i plusvàlua les zones boscoses, o, si més no, les conceben com a fonamentals dins les biografies.

Coordinació

Paolo Macrì

pmacrima7@alumnes.ub.edu


albert cordoba baena

albertlaseu1989@hotmail.com

Aquest panell pretén reunir estudis qualitatius finalitzats, en curs o en fase de plantejament, on el bosc[1] és un element fonamental per l’anàlisi de la problemàtica socioecològica o s’aborda com a  objecte/subjecte central de la investigació.

L’objectiu de tot plegat és entendre la centralitat del bosc, incloent els constructes, imaginaris i processos de construcció de memòria col·lectiva que es generen en aquest espai, com es defineixen i s’utilitzen  en cada context específic alhora que les seves dimensions tant situades com quotidianes esdevenen elements clau per contextualitzar i entendre les transformacions globals. En consonància amb la idea de les àrees rurals vistes com a “Global Countryside” (Woods, 2007) un “espai hipotètic que representa l’èxit últim dels processos de globalització” (Meloni, 2024).

D’altra banda, volem reflexionar sobre l’aportació de les ciències socials i en particular de l’antropologia amb les eines metodològiques qualitatives i audiovisuals. També ens interessen les formes no acadèmiques de producció de coneixement, com l’art i l’activisme, o altres expressions que treballin el nexe entre bosc i societat, posant l’èmfasi tant en els mecanismes governamentals  de producció de coneixement científic a escala global com en aquells usos,  col·lectius i  actors humans i no humans que conformen unes experiències a escala local que moltes vegades s’escapen de les investigacions de les ciències exactes, però que conformen les realitats particulars dels territoris rurals. Doncs, la nostra finalitat és fomentar un espai de debat dinàmic i transversal que tendeixi a una “cosmopolítica” (Stenger, 2010).

A mode de justificació, es ben sabut que el bosc ha sigut un espai central en la construcció del paisatge i el desenvolupament de la cultura, la economia i la política de nombroses societats al llarg de la història (Lasanta, 2002). Nogensmenys,  amb els canvis d’usos del territori rural causats per l’abandonament del sector primari i “l’expansió de la superfície forestal” el bosc ha viscut una gran transformació tant en el seu aspecte de conjunt com en els usos que se’n fa (Cervera, 2017), augmentant la complexitat de l’enteniment sobre les dinàmiques socials que es determinen al seu voltant en procés de construcció i d’hibridació, sovint, no conscient però en flux constant. Per exemple, actualment les polítiques executades sobre els territoris pirinencs, segons del Mármol (2015), expressen noves formes de produir valor econòmic, a l’hora, se’n, terciaritza l’economia.

Avui en dia, en un context general de crisis ambiental i climàtica, el bosc es converteix en un dels focus de moltes polítiques, estratègies governamentals i mecanismes financers a diferents escales com, per exemple, autonòmiques, estatals i fins i tot europees. Un procés, en diversos casos, de transformació del medi ambient en  una mena “d’infraestructura natural” (Carse, 2012) i/o de neoliberalització de la natura, (Vaccaro & Beltran, 2007; Beltran & Vaccaro, 2014, Beltran & Vaccaro, 2017). No obstant això, el bosc és sovint oblidat o posat al marge, desconnectat d’una part important de la societat, fet que en determina una divisió cultura/natura o rural/urbà molt marcada i allunyada d’un enteniment més complex de la construcció social de les diferents realitats.

Per tant, la nostra proposta de simposi considera apropar les visions situades i/o multifactorials centrades en actes quotidians que ens ajudin a entendre aquesta complexitat, incloent-hi, el dinamisme dels actors i els usos no convencionals o no considerats dins les esferes polítiques normatives, ja que, sota la nostra perspectiva, seguint les premisses de “l’economia incrustada” (Polany, 1976) creiem que connecten el bosc amb altres àmbits com; l’habitatge, la política, l’espiritualitat, el gènere, el treball, l’energia, l’ecologia, el racisme, l’extractivisme, el mercat capitalista, etc.

Fem una crida a totes aquelles investigacions que considerin dins les seves perspectives com les fronteres boscoses esdevenen delimitacions espaials, físiques o conceptuals, de les quals, en podem analitzar els punts d’inflexió, contradiccions, contrastos, punts de vista i fins i tot conflictes de l’ordre social i donar visibilitat a les dinàmiques que queden amagades darrere la preponderància dels contextos urbans vers la invisibilització d’allò  rural.

Destaquem la voluntat de connectar les realitats socials amb  el context actual de canvi climàtic i variabilitats climatològiques ja que considerem que el bosc s’ha de deslligar dels estudis purament quantitatius i donar-hi el pes corresponent a les ciències qualitatives que comprenen l’acció social com a objecte principal de la seva producció de coneixement. Doncs, l’antropologia es presenta com una eina eficaç per visualitzar i posar en diàleg un rang tant variat de manifestacions i significats que sovint no són entesos i mirats de manera conjunta pels organismes governamentals o per la gran varietat de col·lectius que fan d’aquest espai un punt de desenvolupament de les seves activitats.

És cert que hi ha hagut un estat de la qüestió previ. El bosc ha sigut un element central de la antropologia (Asselin 2022; Konckal & Asselin 2025; Konczal 2017; Kohn 2013; Mathews 2022; Scott 2022) tot i que no ha sigut sempre l’objecte d’estudi principal (Meloni 2023; Arregui 2024; Tsing 2015). En consideració, a Catalunya Ismael Vaccaro ha parlat règims legals i usos del bosc per parlar dels processos de patrimonialització i delimitació dels espais protegits, també, ha analitzat com aquests han esdevingut resistències i resignificacions per part dels pobladors locals (Vaccaro, 2007).

Considerem, doncs, la importància històrica, econòmica, global i geogràfica del bosc i dels seus recursos extractius. A Catalunya, per exemple, durant la primera meitat del segle XX es va registrar el mínim absolut en quant a superfície forestal amb 1.735.435ha, en canvi, a principis del segle XXI la cobertura forestal ja ocupava 1.930.482ha assolint més del 63% de la superfície total. En l’actualitat seguim augmentant exponencialment la colonització boscosa (Cervera et al, 2015). Com a punt de partida, justifiquem la importància d’estimular i ampliar els estudis amb el bosc com a objecte/subjecte des de les ciències qualitatives com l’antropologia.

Per tant, convidem a qualsevol aportació que tracti sobre el bosc a través d’aquestes temàtiques, tenint en compte que moltes d’elles estan relacionades amb:

  • Mecanismes financers / processos de neoliberalisme
  • Noves formes d’espiritualitat
  • Polítiques estatals
  • Activismes / resistències / Formes d’ecologisme urbanocèntriques / neoruralisme
  • Gestió forestal sostenible / Serveis ecosistèmics / adaptació al canvi climàtic
  • Incendis forestals / sequera / inundacions
  • Modelització matemàtica
  • Infraestructures naturals
  • Construcció d’imaginaris i de memòria col·lectiva
  • Patrimonialització de la natura
  • Coneixement tradicional
  • Desigualtats i dualitat urbanitat/ruralitat
  • Conflictes ambientals
  • Migració
  • Propietat forestal
  • Història forestal
  • Relacions multiespècie
  • Antropocè / Capitalocè / Plantatiocè etc…
  • Producció audiovisual
  • Altres propostes…

A més convidem que aquestes aportacions responguin a una o més d’una d’aquestes preguntes:

  • ¿Perquè el bosc és o pot ser un objecte d’estudi rellevant per a les ciències socials?
  • ¿Què significa fer antropologia del bosc? ¿Quina aportació pot fer l’antropologia a l’estudi del bosc?
  • ¿Perquè cal potenciar l’estudi socioecològic del bosc a Catalunya?
  • ¿Com es posen en diàleg els àmbits variats i sovint separats del bosc? ¿Quin sentit té fer-ho?
  • ¿Com donem visibilitat al bosc en la societat? I, ¿Com posar-lo en diàleg amb altres camp d’estudi de l’antropologia i les ciències socials?

[1] En les seves múltiples expressions possibles, per exemple, bosc urbans, deveses, camps no arbrats classificats com a sòl forestal, plantacions, cultius arbrats i arbustius o qualsevol forma d’expressió i d’imaginari que classifica el seu espai d’acció com a bosc o altres termes semblants.

Bibliografía

Arregui, A. (2024). Infraespécie. Alianza editorial.

Asselin, J. (2022). Plantation politics and discourse: Forests and property in upland Ireland. Economic Anthropology, 9(2), 336-348.

Beltran, O.; Vaccaro, I. (2014). Parcs als comunals. La patrimonialització de la muntanya al Pallars Sobirà.  Barcelona: Generalitat de Catalunya. http://hdl.handle.net/10687/423622

Beltran, O.; Vaccaro, I. (2017). Los comunales en el Pirineo Central. Idealizando el pasado y reelaborando el presente. En Revista de Antropología Social, 26(2):235-257. https://www.redalyc.org/pdf/838/83853471003.pdf

Carse, A. (2012). Nature as infrastructure: Making and managing the Panama Canal watershed. Social Studies of Science, 42(4), 539-563.

Cervera, T., Garrabou, R., Tello, E. (2015). Política forestal y evolución de los bosques en Cataluña desde el siglo XIX hasta la actualidad. Investigaciones De Historia Económica, 11(2):116-127.

Cervera, T. (2017). La Transició Forestal a Catalunya. Causes socioeconòmiques i efectes ambientals. Evolució del paisatge agroforestal a la Catalunya Central (1868-2005) [Tesis de doctorado, Universitat Autònoma de Barcelona]. Bellaterra: Ciència i Tecnologia Ambientals.

Kohn, E. (2013). How forests think: Toward an anthropology beyond the human. Univ of California Press.

Konczal, A. A., & Asselin, J. (2025). Exploring the Green Frontier within Europe’s Recent Forest Initiatives. Geoforum, 160, 104242.

Konczal, A. A. (2017). Telling (hi) stories in the Anthropocene: When forest is multispecies relation. In Posthuman Dialogues in International Relations (pp. 52-71). Routledge.

Lasanta, T. (2002): «Los sistemas de gestión en el Pirineo central español durante el siglo XX: del aprovechamiento global de los recursos a la descoordinación espacial en los usos del suelo», Ager. Revista de estudios sobre Despoblación y Desarrollo Rural, 2, pp. 173-195.

Mármol, C. (2015). Muntanyes de formatge: transformacions productives i patrimonialització a l’Urgellet i el Baridà. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Mathews, A. S. (2022). Trees are shape shifters: How cultivation, climate change, and disaster create landscapes. Yale University Press.

Meloni, P. (2023). Nostalgia rurale: antropologia visiva di un immaginario contemporaneo. Mimesis.

Polanyi, K. (2003). La Gran transformación, Fondo de Cultura Económica, Ciudad de México.

Scott, J. C. (2022). Lo que ve el Estado: Cómo ciertos esquemas para mejorar la condición humana han fracasado. Fondo de Cultura Económica.

Stengers, I. (2010). Cosmopolitics (Vol. 1). Minneapolis: University of Minnesota Press.

Tsing, A. L. (2015). The mushroom at the end of the world: On the possibility of life in capitalist ruins. Princeton University Press.

Vaccaro,I. Beltan, O., (2007). Ecología política de los Pirineos. Estados, historia y paisaje.

Woods, M. (2007). Engaging the global countryside: globalization, hybridity and the reconstitution of rural place. Progress in Human geography, 31(4), 485-507.