En molts barris perifèrics de les ciutats contemporànies, els habitants expressen sentiments de pèrdua, nostàlgia d’un temps millor i transformació: “El barri ja no és el que era”, “Ara la gent ja no respecta res”, “Abans hi havia un orgull de ser del barri”. Aquestes percepcions reflecteixen processos complexos de construcció del sentit de lloc, que es configuren a partir de les formes d’habitar l’espai, de les relacions socials i institucionals que s’hi donen, i també amb les tensions i conflictes que s’hi generen.
Des de l’antropologia urbana, l’anàlisi del sentit de lloc ha permès comprendre com els espais no són simples escenaris materials, sinó realitats viscudes i sentides que es construeixen a través de pràctiques quotidianes, narratives i experiències corporals. Els estudis clàssics de Tuan (1977) i Relph (1976) des de la geografia ja van assenyalar com les persones doten els espais de significat mitjançant la seva interacció sensorial i emocional amb l’entorn. Aquest enfocament ha estat ampliat per propostes més recents, com la teoria de les atmosferes afectives (Ahmed, 2014; Anderson, 2009; Stewart, 2011; McCormack, 2008), que analitza com els espais urbans esdevenen impregnats d’emocions col·lectives que modelen la vida comunitària i la percepció del territori.
A les perifèries urbanes, aquestes atmosferes afectives sovint oscil·len entre la precarietat i l’exclusió, d’una banda, i la creativitat, l’orgull i la resistència, de l’altra. Els barris perifèrics han estat històricament representats com espais de marginalitat, fragmentació i de violències estructurals (García i Ávila, 2015; Solís, Ballesté i Úbeda, 2022), però també són llocs de construcció d’identitats col·lectives, xarxes de solidaritat i estratègies de reapropiació de l’espai. En aquests contextos, la noció d’habitar adquireix una dimensió política, ja que els seus habitants negocien constantment la seva presència en un territori que sovint és objecte de polítiques de control, securitització i gentrificació.
Per entendre aquestes dinàmiques és igualment necessari analitzar el paper de l’Estat i les institucions en la configuració d’aquests espais i de les relacions que s’hi generen, posant èmfasi en les diferents dinàmiques d’inclusió/exclusió, de normalització, de paternalisme i clientelisme que a vegades caracteritzen les polítiques desplegades en aquests espais (Auyero, 2012; Dubois, 2010). Així doncs, la intervenció de les dues mans de l’Estat en aquests barris, que contemporàniament ve determinada per una assimilació de lògiques de control i securitàries per part també de l’àmbit social (Bourdieu, 2012; Wacquant, 2009), també genera en la població diferents percepcions del mateix barri i també en relació amb altres territoris. Aquestes diferents formes de governança, cada cop més privatitzades, competitives i controladores, poden generar processos de major fragmentació en els barris que provoquen diferents reaccions en la seva població.
El capitalisme contemporani ha transformat la manera en què es perceben i es viuen els espais urbans. Segons Lipovetsky i Serroy (2013) i Böhme (2017), l’actual capitalisme estètic ha convertit les ciutats en mercaderies experiencials, utilitzant estratègies de place branding per crear imatges atractives per a la inversió i el turisme. Aquest fenomen afecta especialment les perifèries, on coexisteixen processos de degradació i de revalorització urbana, sovint en detriment de les experiències i necessitats dels seus habitants.
En aquest marc, resulta fonamental analitzar les formes de resistència i reconfiguració del sentit de lloc que emergeixen en aquests barris. Podem entendre la resistència no només com una resposta reactiva, sinó també com un conjunt de pràctiques quotidianes i narratives que desafien l’estigma i les lògiques hegemòniques del poder (Hughes, 2019). Aquestes resistències es manifesten en estratègies d’autoorganització, en la creació de relats alternatius i en pràctiques comunitàries que redefineixen els vincles amb el territori.
En aquest call for papers, convidem investigadors i professionals de l’antropologia i disciplines afins a presentar treballs que explorin les maneres en què els habitants de les perifèries urbanes construeixen, experimenten i resignifiquen els seus espais.
Les contribucions poden explorar qüestions com:
- L’experiència corporal, encarnada i afectiva del lloc: com els cossos, els gestos i les percepcions sensorials construeixen i reconfiguren l’espai urbà.
- Coreografies quotidianes i pràctiques performatives: formes de moviment, trobada i circulació que donen forma a les atmosferes urbanes.
- Afectes i atmosferes en la vida dels barris: com les emocions col·lectives impregnen els espais i influeixen en les maneres d’habitar-los.
- Pràctiques de resistència subtil i micro-polítiques del quotidià: estratègies d’adaptació, subsistència, desviació i negociació de les normes hegemòniques urbanes i socials.
- Temporalitats del lloc: com els ritmes, les repeticions i els esdeveniments afecten la manera com es viu i es transforma l’espai.
- Interaccions multisensorials amb l’entorn urbà: la importància del so, l’olfacte, el tacte i altres dimensions sensorials en la construcció del sentit de lloc.
- Materials, objectes i infraestructures com a agents afectius: el paper dels elements físics en la generació d’atmosferes i experiències urbanes.
- L’atzar, l’espontaneïtat i la improvisació en l’experiència urbana: com l’inesperat modela la manera de viure i sentir els espais perifèrics.