Entenem per sistema alimentari tots els elements (ambient, persones, institucions, processos, infraestructures, etc.) i les activitats relacionades amb la producció, transformació, distribució i consum, així com totes les interaccions que s’estableixen entre ells i els resultats d’aquestes activitats, incloent els impactes socioeconòmics i ambientals (malbaratament d’aliments, contaminació de recursos naturals, pobresa alimentària, toxicitat, etc.) (HLPE 2017). Aquesta perspectiva busca sortir de la definició dominant de sistema alimentari focalitzat en els elements i activitats, per abordar, des d’una mirada més complexa, les interaccions i relacions que es donen en el sistema alimentari (Ericksen 2008).
Des del segle XIX, però especialment després de la II Guerra Mundial, el model establert a la producció manufacturera amb la industrialització es va aplicar a la producció alimentària. Es va crear, així, un paradigma de sistema alimentari caracteritzat, entre altres elements, per la lògica de l’economia d’escala, l’especialització productiva basada en el monocultiu, la substitució de la força de treball per maquinària, la concentració de la terra i del poder dels canals de distribució, la conformació d’un model de producció de cicle energètic obert que es sustenta en l’ús d’agroquímics i energies fòssils, i l’establiment d’un mercat d’aliments globalitzat (McMichael 2013).
Tanmateix, a partir dels anys seixanta, es van començar a detectar els límits i les vulnerabilitats del sistema alimentari agroindustrial desenvolupat durant la revolució verda i que posava l’agricultura camperola, les formes artesanals de transformació i els circuits curts de comercialització en perill de desaparèixer. A més, va generar un increment en les diferències socioeconòmiques i la pobresa rural (Bretón 2010) així com l’anomenat èxode rural (Sevilla Guzmán 2007). De la mateixa manera, eren perceptibles els seus efectes nocius en el medi ambient i en la salut humana per l’ús de productes químics de síntesis (Shiva 1991). D’una banda, l’actual model agroalimentari juga un paper essencial en tres dels límits planetaris definits per l’Institut de Resiliència d’Estocolm (Röcksrtom et al 2009; Richardson et al 2023). En concret, és responsable d’entre el 21 i el 37% de les emissions de gasos hivernacle, responsable de grans processos de deforestació i degradació del sòl i elevades emissions d’òxid nitrós en les macrogranges porcines (IPCC 2019). D’altra banda, la inseguretat alimentària és un assumpte central que afecta a milers de llars d’arreu del país i del món (FAO, 2011) i que s’intensifica en moments de crisis. En aquest sentit, les administracions públiques i entitats benèfiques van triplicar les sol·licituds d’aliments de grups “vulnerabilitzats”, arran del confinament i de l’aturada social i econòmica al període de la pandèmia (Escajedo et al 2018; Gracia-Arnaiz et al 2020).
Tot i els forts processos de desagrarització i descamperalització, la vaticinada desaparició de la petita explotació camperola no estava succeint: finalitzant la dècada de 1970, subsistien més de 600 milions d’explotacions familiars en el planeta (Lowder, Sánchez i Bertini, 2019) i actualment hi ha tendències al que s’ha anomenat la “recampesinització” (Ploeg, 2008; Narotzky, 2016).
L’antropologia ha jugat un paper cabdal en entendre el funcionament, els impactes i les vulnerabilitats del sistema alimentari convencional així com en l’anàlisi de sistemes alimentaris més justos, sostenibles i saludables. Per exemple, autors com Polanyi (2018 [1944]) van evidenciar que els mercats agraris no funcionaven independentment de les institucions socials i polítiques. El treball etnogràfic va aportar eines qualitatives per a l’anàlisi a nivell microsocial. Els estudis decolonials i el relativisme cultural han aportat una perspectiva “des del sud” que trenca amb idees preconcebudes eurocèntriques sobre desenvolupament agrari, i han evidenciat l’eficiència de formes de producció, transformació, distribució i consum tradicionals abans marginades (Escobar 2014). També, ha contribuït a visibilitzar la divisió del treball segons el gènere i el paper clau del treball reproductiu feminitzat en la reproducció del grup domèstic (Guyer, 1991) així com en la pròpia reproducció dels sistemes alimentaris.
En aquest context i des de diferents perspectives, tal com l’antropològica, diverses veus alerten de la necessitat de transformar el sistema alimentari cap a sistemes més sostenibles, justos i saludables. Així, trobem diverses pràctiques, discursos, iniciatives i moviments socials implicats en la construcció de sistemes alimentaris alternatius com ara l’agroecologia, l’agricultura regenerativa, el comerç just, Slow Food, propostes socioeconòmiques vinculades a la solidaritat i la justícia alimentàries, etc.
El simposi s’obre, així, a propostes de comunicació que, a partir del treball etnogràfic, analitzin fenòmens que formen part dels sistemes alimentaris. Aquest simposi vol crear un espai d’intercanvi i debat a partir de recerques etnogràfiques que abordin les vulnerabilitats i tensions del sistema alimentari agroindustrial, així com projectes transformadors que contribueixin a una major sostenibilitat, justícia ambiental i social de l’alimentació. En aquest sentit, el present simposi convoca a la reflexió, entre d’altres, sobre els següents eixos temàtics:
- Cos, toxicitat i salut ambiental
- Condicions i relacions socials i laborals als sistemes alimentaris
- Processos i relacions urbanes-rurals (processos de desagrarització, noves ruralitats, etc. )
- Circuits curts de comercialització (xarxes d’aprovisionament agroecològic, mercats de pagès, supermercats cooperatius, etc.)
- Dret a l’alimentació, seguretat alimentària i solidaritats alimentàries (bancs d’aliments, menjadors col·lectius sostenibles i saludables, rebosts solidaris, etc.)
- Paper dels actors socials en la sostenibilitat dels sistemes alimentaris (Estat, ciutadania, centres de recerca, entitats socials, mercat)
- Governança alimentària
- Malbaratament i reaprofitament alimentari
Aquest simposi té un enfoc inter- i transdisciplinar. Per aquesta raó, donem la benvinguda a propostes que provinguin de diferents disciplines, més enllà de l’antropologia social, com ara la geografia, l’economia, la sociologia, els estudis mediambientals o l’enginyeria agrària, entre d’altres. Així com propostes procedents d’espais de recerca més enllà dels límits acadèmics.
.