32. “Tocats del bolet”. Aportacions etnogràfiques a la micofilia i a la micofòbia

Els bolets són un grup d’organismes que juguen un paper important en els ecosistemes gràcies als processos bioquímics que realitzen. A més, aquestes màquines metabòliques produeixen una gran quantitat de metabòlits que els atorguen propietats tan particulars que han motivat el seu ús per diferents grups humans al llarg del temps i amb diverses finalitats. Hi ha evidències que demostren com el nostre llinatge ha consumit diferents espècies de bolets com a aliment, de possibles usos de bolets psicotròpics, així com de l’ús d’espècies per combatre malalties. Tanmateix, també s’han trobat exemples de com aquests organismes han generat creences i pràctiques que denoten sentiments de fàstic, d’aversió i fins i tot de por. A partir de la dècada de 1950, Robert Wasson i Valentina Pavlovna es van adonar d’aquestes actituds cap als bolets i van formular els conceptes de micofília i micofòbia per categoritzar, respectivament, aquells pobles on hi ha sentiments de simpatia i d’apreciació pels bolets i aquells on hi ha una aversió cap a ells. Amb aquestes categories, s’han caracteritzat diferents pobles com a micòfils o micòfobs. Malgrat aquest esforç, actualment no tenim gaire informació etnogràfica sobre com es relacionen diferents pobles amb els bolets al món, ni sobre les bases culturals i/o ecològiques d’aquestes actituds. Aquest simposi es proposa com un espai que reuneixi experiències etnogràfiques de grups humans de diferents continents per ajudar-nos a reflexionar sobre la pertinència d’aquests conceptes i les raons que hi subjeuen.

Coordinació

Dídac Santos Fita

dsantofi@gmail.com


Felipe Ruan Soto

felipe.ruan@unicach.mx

Els bolets són organismes molt particulars, fins al punt que la ciència els ha ubicat en un regne propi. Són un grup clau en els ecosistemes gràcies als múltiples processos bioquímics que realitzen: descomponen la matèria orgànica, participen en el reciclatge de nutrients, mantenen l’homeostasi ecològica, faciliten la translocació de nutrients entre comunitats vegetals mitjançant xarxes micorrizògenes i estableixen associacions simbiòtiques amb bacteris, algues, plantes i animals (Cepero de García et al., 2012). A més, aquestes màquines metabòliques produeixen una gran varietat de metabòlits secundaris que els atorguen propietats úniques, motiu pel qual han estat utilitzats per diferents grups humans al llarg de la història amb diversos fins (Herrera i Ulloa, 1998).

Hi ha evidències que demostren que el nostre llinatge ha consumit bolets com a aliment des de fa almenys 50.000 anys (Weyrich et al., 2015). També s’han documentat possibles usos de bolets psicotròpics a Europa (Akers et al., 2015), Àsia, Àfrica (Samorini, 2001) i Amèrica (Guzmán, 2008), incloent rituals complexos per connectar amb el pla diví i facilitar processos de curació o d’endevinació. A més, en sistemes etnomèdics, especialment a l’Àsia oriental, s’ha registrat l’ús de bolets per tractar i prevenir malalties (Bautista-González i Moreno-Fuentes, 2014).

No obstant això, també hi ha exemples històrics de com aquests organismes han generat sentiments de fàstic, d’aversió i de por. Alguns pobles no els inclouen en la seva dieta, medicina tradicional o cap altre aprofitament (Fericgla, 1994). A mitjans del segle XX, Robert Wasson i Valentina Pavlovna van definir els conceptes de micofília (afició pels bolets) i micofòbia (aversió cap als bolets). Un poble micòfil és aquell que mostra un interès especial pels bolets, els incorpora en la seva dieta, medicina tradicional i activitats culturals, mentre que un poble micòfob en té rebuig o por (Wasson et al., 1992; Goes-Neto i Bandeira, 2003).

S’han caracteritzat pobles d’Europa, Amèrica i Àsia segons aquestes dues categories. Originalment, Fericgla (1994) va assenyalar exemples de pobles europeus amb actituds total i clarament micòfiles com Catalunya, Itàlia, el País Basc, Hongria, Lituània, així com els països escandinaus. Per contra, assenyala als pobles de Castella, València, Alemanya, Grècia i els pobles anglosaxons com a pobles amb actituds micòfobes; això sense una metodologia clara, prenent als pobles com a uniformes i basat en conceptes totalitzadors. A l’Àsia, el Japó i la Xina són reconeguts per la seva relació estreta amb els bolets (Arora i Shepard, 2008). A Indonèsia, els nuaulus de les Moluques mostren una actitud neutral (Ellen, 2008). A Amèrica del Nord, els pobles d’Alaska són micòfobs (Yamin-Pasternak, 2008), mentre que a Mesoamèrica hi ha pobles fortament micòfils (Montoya et al., 2003; Ruan-Soto et al., 2021). A l’Amazònia, hi ha exemples contrastats de micofília, micofòbia i neutralitat (Figueras, 2021; Zent, 2008; Trierveiler-Pereira i Prado-Elias, 2022).

Malgrat aquests estudis, encara falta informació etnogràfica sobre les relacions entre els pobles i els bolets, així com una reflexió crítica sobre la validesa d’aquests conceptes i les metodologies per estudiar-los. Aquest simposi té com a objectiu reunir treballs etnogràfics de diferents continents per analitzar la pertinència d’aquestes categories i comprendre les causes d’aquestes percepcions i actituds.

Bibliografía

Akers, B. P., Ruiz, J. F., Piper, A., & Ruck, C. A. (2011). A prehistoric mural in Spain depicting neurotropic Psilocybe mushrooms?. Economic botany, 65, 121-128.

Arora, D., & Shepard Jr, G. H. (2008). Mushrooms and Economic Botany. Economic Botany, 62(3), 207-212.

Bautista-González, J. A., & Moreno-Fuentes, A. (2014). Los hongos medicinales de México. La Etnomicología en México, estado del arte. Consejo Nacional de Ciencia y Tecnología (CONACyT), Universidad Autónoma del Estado de Hidalgo (UAEH), Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM). Cd. Mx., México, 91-109.

Cepero de García, M. C., S. Restrepo, A. franco Molano, M. Cárdenas y N. Vargas (2012). Biología de hongos. Ediciones Uniandes-Universidad de los Andes.

Ellen, R. (2008). Ethnomycology among the Nuaulu of the Moluccas: putting Berlin’s “general principles” of ethnobiological classification to the test. Economic Botany, 62, 483-496.

Fericgla, J. M. (1994). El hongo y la génesis de las culturas. La Liebre de Marzo.

Figueras Moreu, Miquel. (2021). À la place des Autres: Espace et allochtonie chez les E’nyepa (Panare), Caribes du Nord-Ouest guyanais (Venezuela). [These de doctorat, Paris, EHESS]. https://www.theses.fr/2021EHES0082

Goes-Neto, A. y F. P. Bandeira (2003). A Review of the etnomycology of indigenous people in Brazil and its relevance to ethnomycologycal investigation in Latin America. Revista Mexicana de Micología, 17, 11-16.

Guzmán, G. (2008). Hallucinogenic mushrooms in Mexico: An overview. Economic Botany, 62, 404-412.

Herrera-Suárez, T., & Ulloa, M. (1998). El reino de los hongos. Fondo de Cultura Económica.

Montoya, A., Hernández-Totomoch, O., Estrada-Torres, A., Kong, A., & Caballero, J. (2003). Traditional knowledge about mushrooms in a Nahua community in the state of Tlaxcala, México. Mycologia, 95(5), 793-806.

Ruan-Soto, F., Domínguez-Gutiérrez, M., Pérez-Ramírez, L., & Cifuentes, J. (2021). Etnomicología de los lacandones de Nahá, Metzabok y Lacanjá-Chansayab, Chiapas, México. Ciencias Sociales y Humanidades, 8(1), 25-42.

Samorini, G. (2001). New data from the ethnomycology of psychoactive mushrooms. International Journal of Medicinal Mushrooms, 3(2-3).

Trierveiler-Pereira, L., & Prado-Elias, A. (2022). Oswaldo Fidalgo, pioneiro da etnomicologia no Brasil. Ethnoscientia, 7(1), 147-157.

Wasson, R. G., S. Kramrisch, J. Ott y C. A. Ruck (1992). La Búsqueda de Perséfone. Los enteógenos y los orígenes de la religión. Fondo de Cultura Económica,

Weyrich, L. S., Dobney, K., & Cooper, A. (2015). Ancient DNA analysis of dental calculus. Journal of Human Evolution, 79, 119-124.

Yamin-Pasternak, S. (2008). From disgust to desire: changing attitudes toward Beringian mushrooms. Economic botany, 62, 214-222.

Zent, E. L. (2008). Mushrooms for Life among the Jotï in the Venezuelan Guayana. Economic Botany, 62, 471-481.