01. Transmetre el pessebrisme en el camí cap a la UNESCO

El simposi "Transmetre el pessebrisme en el camí cap a la UNESCO" té com a objectiu analitzar els reptes i oportunitats que implica preservar i transmetre aquesta tradició arrelada a la cultura popular. Actualment, el pessebrisme treballa per ser reconegut com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, una candidatura que busca garantir-ne la visibilitat, conscienciar sobre la seva importància i establir mesures de salvaguarda per assegurar-ne la continuïtat. El Ministerio de Cultura y Deporte va declarar el pessebrisme Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial el 2022. Aquesta tradició, sorgida a l’Europa medieval, ha evolucionat fins a convertir-se en un fenomen sociològic que combina art, religiositat i costums. Els pessebristes, artesans i muntadors transmeten els seus coneixements de generació en generació, ja sigui en tallers familiars o a través de l’autoaprenentatge, integrant tècniques tradicionals i modernes. El simposi abordarà quatre eixos principals: la transmissió de coneixements, el paper de la tecnologia, experiències reeixides i estratègies de salvaguarda. A més, posarà en valor el paper fonamental de les entitats pessebristes en la preservació i difusió d’aquest llegat. Amb la participació d’experts i portadors de la tradició, es fomentarà un diàleg enriquidor que inspiri accions concretes per garantir la continuïtat del pessebrisme, reforçant-lo com una expressió cultural viva i diversa per a les futures generacions.

Coordinació

Jordi Montlló

jordimontllo@gmail.com


Maria-Antonia Martorell-Poveda

mariaantonia.martorell@urv.cat

El simposi “Transmetre el pessebrisme en el camí cap a la UNESCO” vol explorar els reptes i oportunitats que suposa preservar i transmetre aquesta tradició tan arrelada en la cultura popular. Actualment, el pessebrisme internacional treballa per presentar-se com a manifestació de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat a la llista Representativa de la UNESCO. Aquesta candidatura busca garantir la visibilitat i la conscienciació sobre la importància del patrimoni cultural immaterial, afavorint el diàleg i testimoniant la diversitat cultural i la creativitat humana. També pretén ampliar i implementar noves mesures de salvaguarda i assegurar la seva viabilitat dins la comunitat. En aquest context, el simposi ofereix un espai de reflexió sobre les diferents maneres de mantenir viu aquest llegat cultural.

El Ministerio de Cultura y Deporte va declarar el 14 de juny de 2022 el pessebrisme com a Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial. L’expedient d’aquesta declaració recull que aquesta tradició, originada a l’Europa medieval, consisteix en la construcció cíclica d’una escenografia nadalenca que recrea passatges del naixement de Jesús. Tot i el seu origen religiós, avui el pessebre ha adquirit una dimensió cultural més àmplia, convertint-se en un fenomen sociològic.

El pessebre integra tant l’art de crear figures a través dels seus artesans com l’experiència dels muntadors pessebristes, que combinen tècniques tradicionals i modernes per donar vida a una escenografia carregada de simbolisme i emoció.

Els artesans i fabricants de figures transmeten els seus coneixements de generació en generació dins de famílies i tallers, preservant estils diferenciats que defineixen diverses àrees culturals. D’altra banda, els dissenyadors i muntadors no sempre provenen d’una formació consuetudinària, sinó que poden ser autodidactes o tenir coneixements variats en disciplines com la història, el paisatgisme, el disseny, l’electricitat o la pintura, entre d’altres.

Aquests dos col·lectius comparteixen valors essencials com la paciència, la dedicació i l’enginy, contribuint a la pervivència d’aquesta tradició. No obstant això, més enllà de la seva dimensió artística, el pessebrisme és un Patrimoni Cultural Immaterial amb una forta identitat, que combina religiositat, art, costums i creativitat, consolidant-se com un element clau de la cultura popular.

La transmissió de coneixements i habilitats sobre aquesta pràctica social permet que cada pessebrista, artesà o col·lectiu adapti el pessebre segons la seva pròpia visió, mantenint viva la tradició i enriquint-la amb noves interpretacions. Aquesta diversitat de formes i estils reflecteix la riquesa cultural del pessebrisme i la seva capacitat d’evolucionar sense perdre la seva essència.

El moviment associatiu exerceix un paper fonamental en aquest procés. Amb un alt nivell de compromís, les entitats pessebristes actuen com a guardians i promotors d’aquesta tradició, assegurant-ne la difusió i continuïtat. A través de la seva tasca, no només preserven un llegat, sinó que també fomenten la participació comunitària, convertint el pessebre en un patrimoni col·lectiu que travessa generacions i manté la seva vigència al llarg del temps.

Aquest simposi pretén abordar aspectes clau relacionats amb diversos eixos temàtics, com ara: a) els agents i les metodologies per a la transmissió dels coneixements i habilitats en el pessebrisme; b) el paper de la tecnologia i la modernitat en la transmissió del pessebrisme i el seu impacte en l’autenticitat cultural; c) experiències reeixides en la transmissió del pessebrisme; d) estratègies de salvaguarda i la col·laboració entre institucions, comunitats i societat civil per garantir la continuïtat del pessebrisme.

Amb les comunicacions presentades al simposi, es vol generar un diàleg enriquidor entre investigadors, experts i portadors de la tradició, inspirant accions concretes que assegurin la continuïtat del pessebrisme com a expressió cultural rellevant per a les futures generacions.

Bibliografía

ALBORNÀ, Ramon; PORTA, Ismael (2018). Germans Castells, art i figures per al pessebre. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

AMADES, Joan (2009). El Pessebre. Edició revisada a cura d’Albert Dresaire, Josefina Roma i Antoni Serés. Barcelona: Arola editors.

ARBETETA MIRA, Letizia (2013). Las figuras del pesebre; dins Naixement, 4,pp. 28 – 31.

BANAL, Isabel i MAÑÀ, Josep (2009). Fent camí per la molsa. Les figures del pessebre popular. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Artesania de Catalunya i Centre de Promoció de la cultura popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya.

BASILI DE RUBÍ, M.R.P (1947). Art pessebrístic. Paisatge – estil – símbol. Barcelona: Editorial Rubí.

BARRUTI, M. i VINYOLES, L. (1980). Les figures del pessebre popular. Barcelona: Edició pròpia.

BENAVENT, Enric (2011). Lluís Carratalà, escultor noucentista de pessebres. Castellar del Vallès: Col·lectiu El Bou i la Mula.

DURAN SANPERE, Agustí (1951). Costumbres tradicionales de la ciudad. A propósito de los pessebres de Navidad; dins Institut Municipal d’Història (1945-1951). Barcelona. Divulgación histórica, Barcelona: Aymà editor. Vol. II.

GARRUT, Josep Maria (1957). Viatge a l’entorn del meu pessebre. Biblioteca Selecta de folklore, núm. 242. Barcelona: Editorial Selecta.

MARTORELL POVEDA, Maria Antonia (2022). El Belenismo como manifestación representativa del patrimonio cultural inmaterial; dins El Portalín, 27; pp. 3-5

MARTORELL POVEDA, Maria Antonia (2023). Celebrando legados: 800 años de tradición y 60 años de compromiso belenista; dins Anunciata, 29; pp. 3-5.

MARTORELL POVEDA, Maria Antonia (2024a). El Seminari de Pessebrisme i Patrimoni a Tarragona: un èxit de reflexió i debat; dins Naixement, 15; pp. 5-6.

MARTORELL POVEDA, Maria Antonia (2024b). Avanzando en la preservación del belenismo; dins Anunciata, 30; pp. 8-10.

MONTLLÓ BOLART, Jordi (2003). El pessebrisme a Catalunya: punts forts i debilitats; dins Revista d’etnologia de Catalunya, 22; pp. 122-127.

MONTLLÓ BOLART, Jordi (2013). Les creacions d’Ester Font i Laura Baldrich: Quan les figures de pessebre et parlen d’un territori; dins la Revista Caramella, núm. 28, gener – juny de 2013. Edita Carrutxa, Solc i Tramús, pp. 129 i 130.

MONTLLÓ BOLART, Jordi (2014). Recuperació de la memòria oral de quatre generacions d’artesans i comerciants de la Fira de Santa Llúcia de Barcelona: organització familiar, treball i relacions; en el marc de les Jornades Cultura Viva: Antropologia dels carrers. Organitzades per l’Institut Català d’Antropologia, la Universitat de Barcelona i la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, celebrades el 22 d’octubre de 2014.

MONTLLÓ BOLART, Jordi (2014). MONTLLÓ BOLART, Jordi (2014). Las Fuentes orales en el proceso de investigación sobre la feria de belenes de Santa Llúcia de Barcelona: Un aporte metodológico vital para lograr los objetivos planteados; dins el XVIII Congreso Internacional de Història Oral: Poder y democràcia: las múltiples voces de la historia oral. Organitzat per la Universitat de Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, memorial democràtic, International Oral History Association, realitzat a Barcelona els dies 9, 10, 11 i 12 de juliol de 2014.

MONTLLÓ BOLART, Jordi (2021). El pessebrisme, un patrimoni viu? Frontissa. Publicació digital de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana: https://www.frontissa.cat/noticia/65945/el-pessebrisme-es-un-patrimoni-viu