Benvingudes a la gestió de comunicacions.
Per poder veure les comunicacions rebudes al teu Simposi, selecciona’n el títol i a continuació fes clic al botó “Cerca”.
Una vegada siguin visibles les comunicacions rebudes pots aprovar-les, rebutjar-les, editar-les o deixar-hi notes.
| Titol | Autors | Simposium | Abstract | ||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nuevas perspectivas y aproximaciones analíticas en los cuidados cotidianos y de larga duración. La propuesta metodológica de las “constelaciones del cuidado” |
| 1. Posthumanisme i vida quotidiana | El cuidado en los estudios sociales tiene un amplio espectro de interpretación cuyo surgimiento como problema social debe mucho a … | ||||||||||||
| Vestir-se per ser. Reflexions sobre la vestimenta i relacionalitat a la comunitat indígena jalq'a (Bolívia) |
| 1. Posthumanisme i vida quotidiana | La comunitat indígena jalq'a és ben coneguda a l'àrea central dels Andes bolivians. La vestimenta tradicional dels homes, composta dels … | ||||||||||||
| Els ramats com a subjectes. Mirades multiespècie a mons pastorals |
| 1. Posthumanisme i vida quotidiana | El pastoralisme es construeix a partir de la relació establerta entre persones animals no humans i territoris. Però més enllà … | ||||||||||||
| Sentirse integrado-a en el grupo: Una posible mirada posthumanista del control y autocontrol de nuestros cuerpos |
| 1. Posthumanisme i vida quotidiana | Cuando se habla de género, se habla de poder y privilegios. Y, en este sentido, el cuerpo supone un poderoso … | ||||||||||||
| Dones de neteja, assemblatges i ocupacionisme |
| 1. Posthumanisme i vida quotidiana | En aquesta comunicació es focalitzarà l’atenció en la realitat d’un col·lectiu molt concret, el de personal de neteja, majoritàriament dones, … | ||||||||||||
| Les shokutaku de la família japonesa com a atmosferes afectives de la posbombolla (1990-2010) en Noriko’s Dinner Table i Hanging Gardens |
| 1. Posthumanisme i vida quotidiana | Partint del gir afectiu (Clough & Halley, 2007) i la teoria dels afectes (Gregg & Seigworth, 2010; Rutherford, 2016) en … | ||||||||||||
| Fermentació i posthumanisme: estratègies discursives des de la pràctica |
| 1. Posthumanisme i vida quotidiana | A la nostra societat, l’alimentació és una qüestió amb profundes implicacions polítiques, econòmiques, socials i culturals que pot ser entesa … | ||||||||||||
| PATRIMONI INVISIBILITZAT, OBJECTES QUOTIDIANS I MEMÒRIA ORAL: EL CAS DE LA CARACOLA DE MAR |
| 10. L'antropologia a les Illes Balears i les Pitiüses: nous trànsits investigadors. | Els patrimonis invisibilitzats, incòmodes, dissonants o no desitjats són aquells elements culturals que les narratives autoritzades del moment històric releguen … | ||||||||||||
| Masclisme i Cultura jurídica. Una etnografia als jutjats de Catalunya i Mallorca |
| 10. L'antropologia a les Illes Balears i les Pitiüses: nous trànsits investigadors. | L’expressió jurídica d’una societat va en congruència amb la lògica de la cultura i la societat on s’immergeix, n’és el … | ||||||||||||
| L’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Mallorca (IPCIM). Consideracions des de l’antropologia. |
| 10. L'antropologia a les Illes Balears i les Pitiüses: nous trànsits investigadors. | El 13 d’abril de 2019 es va publicar la Llei 18/2019, de 8 d’abril, de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial … | ||||||||||||
| Pagesia fora del circuit convencional: Un anàlisis de les estructures productives familiars a Mallorca |
| 10. L'antropologia a les Illes Balears i les Pitiüses: nous trànsits investigadors. | El model de producció agroalimentari hegemònic està caracteritzat per un grans empreses productores i distribuïdores que imposen als agricultors uns … | ||||||||||||
| Terrasses. Una experiència educativa mitjançant la fotografia etnogràfica |
| 11. L'antropologia en el disseny: experiències i aprenentatges | Terrasses és un projecte de fotografia antropològica que posa la mirada en una cosa tan quotidiana com són les terrasses … | ||||||||||||
| El cinema com a eina antropològica en la recerca i la docència del disseny. |
| 11. L'antropologia en el disseny: experiències i aprenentatges | La present comunicació posa en valor el cinema de ficció com a font de coneixement, i els seus possibles usos … | ||||||||||||
| El Seminari que vam dedicar a “Repensar Coderch”. |
| 11. L'antropologia en el disseny: experiències i aprenentatges | S’introdueix l’experiència d’innovació docent que, des de l’antropologia aplicada i en el marc del Seminari de Teories i Recerques Antropològiques … | ||||||||||||
| DISSENYANT IDENTITATS |
| 11. L'antropologia en el disseny: experiències i aprenentatges | Durant el curs acadèmic 2022-23, he tingut l'oportunitat d'impartir Història del Disseny Industrial a un grup d'alumnes del 1r curs … | ||||||||||||
| L’etnografia en el disseny |
| 11. L'antropologia en el disseny: experiències i aprenentatges | Aquesta comunicació presenta l’experiència d’incorporar l’etnografia com a part substantiva de l’assignatura obligatòria d’antropologia del disseny al grau de disseny … | ||||||||||||
| Artefactes visuals generadors de pertinença col·lectiva |
| 11. L'antropologia en el disseny: experiències i aprenentatges | Els primers Motoclubs apareixen a principis del segle XX i eclosionen arran dels fets que van tenir lloc a l’any … | ||||||||||||
| disseny de la diabetis |
| 11. L'antropologia en el disseny: experiències i aprenentatges | Aprendre la docència de l’antropologia en el camp del disseny, ha sigut un descobriment sorprenent. L’experiència en la metodologia de … | ||||||||||||
| Ecoespiritualitat, ecosimbolisme i sanació: energies, natura i éssers de llum |
| 12. Representacions i conservació dels entorns naturals: relacions entre éssers visibles i no visibles que l'habiten | El meu propòsit en aquesta comunicació és analitzar com, dins de les anomenades “noves espiritualitats” vinculades als moviments New Age, … | ||||||||||||
| Códigos de convivencia cultural para un dialogo de saberes y cosmovisiones en el bosque seco tropical |
| 12. Representacions i conservació dels entorns naturals: relacions entre éssers visibles i no visibles que l'habiten | La costa de Ecuador se caracteriza por ser una región frágil en el acceso al agua de la cual depende … | ||||||||||||
| Seres humanos y no-humanos según la ontología relacional del pueblo mapuche del sur de Chile |
| 12. Representacions i conservació dels entorns naturals: relacions entre éssers visibles i no visibles que l'habiten | Para hablar de la ontología relacional del pueblo mapuche se debe partir del concepto de Wallontu Mapu (Castro y Ancan, … | ||||||||||||
| Entidades sobrenaturales y ritualidad en torno a la cacería en la Amazonía oriental |
| 12. Representacions i conservació dels entorns naturals: relacions entre éssers visibles i no visibles que l'habiten | Al igual que en otros contextos habitados por pueblos originarios y comunidades tradicionales y campesinas, en la Amazonía oriental cualquier … | ||||||||||||
| Entidades protectoras del agua y conflictos hídricos en las comunidades mazahuas de México |
| 12. Representacions i conservació dels entorns naturals: relacions entre éssers visibles i no visibles que l'habiten | Las comunidades mazahuas de México se ubican en los estados de México y Michoacán. Existen dos biorregiones mazahuas que se … | ||||||||||||
| La vall, l’esperit mestre i tots els seus arbres i animals: notes sobre la pràctica tibetana d’alliberació de vida (tshe thar) en entorns naturals |
| 12. Representacions i conservació dels entorns naturals: relacions entre éssers visibles i no visibles que l'habiten | L’ecosistema de prats alpins característic de les regions pastorals de l’altiplà tibetà és fruit d’una llarga història de coevolució entre … | ||||||||||||
| Mitos de origen y seres asociados a los hongos silvestres y a su aprovechamiento |
| 12. Representacions i conservació dels entorns naturals: relacions entre éssers visibles i no visibles que l'habiten | Los hongos silvestres son organismos de una importancia ecológica y cultural considerable. Gracias a sus múltiples procesos bioquímicos, son capaces … | ||||||||||||
| RUK’U’X KAJ, RUK’U’X ULEW: NATURALEZA Y TIEMPO-ESPACIO SAGRADO ENTRE KAQCHIKELES DE GUATEMALA |
| 12. Representacions i conservació dels entorns naturals: relacions entre éssers visibles i no visibles que l'habiten | El grupo etnolingüístico Maya Kaqchikel es uno de los más numerosos de Guatemala y sus integrantes habitan en gran parte … | ||||||||||||
| Sortir del circuit: mercats agraris alternatius i model de producció a Catalunya |
| 13. Resistències rurals i futurs alternatius: dinàmiques de transformació cap a una nova ruralitat | El model agroalimentari hegemònic està dominat per uns pocs agents que imposen, als agricultors, condicions que incrementen els costos de … | ||||||||||||
| La politització de l'ofici del pasturatge: resistències al canvi d'escala, relleus generacionals i economies de subsistència a Catalunya |
| 13. Resistències rurals i futurs alternatius: dinàmiques de transformació cap a una nova ruralitat | Des de la perspectiva històrica, la literatura antropològica reporta un canvi en la dinàmica global en la pràctica del pasturatge. … | ||||||||||||
| LA COMUNIDAD. UNA EXPERIENCIA ALTERNATIVA DE VIDA COMUNITARIA EN LA SIERRA DE COLLSEROLA DE BARCELONA: CAN MASDEU. |
| 13. Resistències rurals i futurs alternatius: dinàmiques de transformació cap a una nova ruralitat | La investigación que elaboro se centra en una comunidad de convivencia ubicada en una antigua masía de la Sierra de … | ||||||||||||
| Sobirania alimentària i nous imaginaris culturals. La Garbiana de Tarroja de Segarra, un estudi de cas. |
| 13. Resistències rurals i futurs alternatius: dinàmiques de transformació cap a una nova ruralitat | Resum: En els darrers cent anys, la comarca de la Segarra s’ha transformat arran de la industrialització de l’agricultura i … | ||||||||||||
| Queseros y resistencia cotidiana: “entorno de infraestructuración”, prácticas de distribución y valor en la comarca de Osona. |
| 13. Resistències rurals i futurs alternatius: dinàmiques de transformació cap a una nova ruralitat | Esta propuesta de ponencia tiene como objetivo reflexionar acerca de los modos de resistencia cotidiana, reajustes y creatividad económica de … | ||||||||||||
| Neoruralitat: el cas de dues explotacions ramaderes del Bages |
| 13. Resistències rurals i futurs alternatius: dinàmiques de transformació cap a una nova ruralitat | La neoruralitat apareix sota un discurs de rebuig davant el sistema hegemònic del sector de la ramaderia que intensifica la … | ||||||||||||
| “Fer poble”: relacions i identitats de les noves ruralitats que transiten al Priorat. Primeres aproximacions a partir de l’estudi de cas de Margalef. |
| 13. Resistències rurals i futurs alternatius: dinàmiques de transformació cap a una nova ruralitat | El Priorat és la tercera comarca menys poblada del Principat i la primera en quant a índex de pèrdua de … | ||||||||||||
| La sostenibilitat de la vida als sistemes d’aprovisionament agroecològic |
| 13. Resistències rurals i futurs alternatius: dinàmiques de transformació cap a una nova ruralitat | Aquesta comunicació explora el conflicte capital-vida en els sistemes d’aprovisionament agroecològic a Catalunya. L’agroecologia és una proposta de construcció col··lectiva … | ||||||||||||
| Articulació de la mobilitat i la immobilitat en les estratègies de vida dels indígenes ngäbe de Panamà |
| 14. On són les arrels? Mobilitats humanes i relació amb el territori | En aquesta comunicació m’interessa explorar la diversitat de trajectòries de mobilitat i immobilitat dels indígenes ngäbe de Panamà. Cada any … | ||||||||||||
| De nómadas a sedentarios: los excombatientes de las FARC-EP, Planifican territorios de Paz. Tierra Grata Colombia |
| 14. On són les arrels? Mobilitats humanes i relació amb el territori | En Colombia se firmó un Acuerdo de Paz entre el Gobierno nacional y las Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia-Ejército del … | ||||||||||||
| Mobilitats preventives i fugides : La relació no arrelada al territori a les terres baixes de l’Equador |
| 14. On són les arrels? Mobilitats humanes i relació amb el territori | La sessió prendrà com a punt de partida les formes d'estar, d'assentar-se i de moure's en el territori, que defineixen … | ||||||||||||
| “Antidomestication in the Indigenous Amazon: multispecies anarchism” |
| 14. On són les arrels? Mobilitats humanes i relació amb el territori | In recent years, the concept of domestication has been subjected to a new critical revision by authors of the multispecies … | ||||||||||||
| EN TRÀNSIT. TOPOLOGIES DELS ITINERARIS NÒMADES DELS INDÍGENES PUMÉ (VENEÇUELA) |
| 14. On són les arrels? Mobilitats humanes i relació amb el territori | Els indígenes pumé dels Llanos de Apure a Veneçuela, són un grup de pescadors i caçadors-recol.lectors nòmades per rius i … | ||||||||||||
| La transhumància de los Pontoneros. Mobilitats socionaturals entre territoris de pastura |
| 14. On són les arrels? Mobilitats humanes i relació amb el territori | La transhumància de “los Pontoneros” s’ha dut a terme durant generacions. Una mobilitat estacional que pastors i ramats d'ovelles de … | ||||||||||||
| Itineraris e’nyepa: una topologia relacional més enllà de nomadisme i sedentarietat |
| 14. On són les arrels? Mobilitats humanes i relació amb el territori | En aquesta presentació explorarem els patrons de mobilitat de la societat e’nyepa, un grup amerindi de llengua carib que viu … | ||||||||||||
| Viure movent ovelles. Transhumància, territori, paisatge. |
| 14. On són les arrels? Mobilitats humanes i relació amb el territori | En aquesta comunicació vull iniciar una reflexió sobre la meva experiència i la del Kike, la meva parella, ramader i … | ||||||||||||
| “Remaneciendo de esas sierras”. Mobilitats estivals humanes i més que humanes a les Serres de Segura i de Castril |
| 14. On són les arrels? Mobilitats humanes i relació amb el territori | Les serres de Segura i de Castril, al nord-est d’Andalusia, han estat tradicionalment un lloc apartat, de difícil accés que, … | ||||||||||||
| Impacto economico de la fibromilgia sobre los pacientes |
| 15. Sociedad precaria y sujeto neoliberal: ejemplos etnográficos del precariado | En el presente trabajo la idea ha sido abordar el impacto económico sobre los pacientes fibromiálgicos con una particular perspectiva … | ||||||||||||
| “La (in)seguridad urbana en barrios obreros como mecanismo de competencia y rivalidad” |
| 15. Sociedad precaria y sujeto neoliberal: ejemplos etnográficos del precariado | La forma en que se entiende la seguridad en el marco de la sociedad post industrial y neoliberal se ha … | ||||||||||||
| Futuro, afectos y precariedad. Imaginarios y proyectos de (vida a) futuro en una ciudad postindustrial. |
| 15. Sociedad precaria y sujeto neoliberal: ejemplos etnográficos del precariado | Errenteria ha sido uno de los focos industriales más antiguos y destacados del País Vasco a lo largo del siglo … | ||||||||||||
| El don del trabajo gratuito: el usuario-voluntario en los programas de asistencia social |
| 15. Sociedad precaria y sujeto neoliberal: ejemplos etnográficos del precariado | Manolo –-54, joyero-artesano cordobés en paro-- llevaba dos años como voluntario a tiempo completo de Cruz Roja, y era usuario … | ||||||||||||
| Ley de Soberanía Alimentaria y Seguridad Alimentaria y Nutricional de Cuba: Un espaldarazo al derecho de protección de la tierra y de las personas a una alimentación sana y nutritiva. |
| 16. Realitats alimentàries en transformació: discursos, pràctiques i iniciatives alimentàries | La Agenda 2030 para el Desarrollo Sostenible aprobada por la Asamblea General de las Naciones Unidas en septiembre de 2015 … | ||||||||||||
| Comer importa: las desigualdades de género en los itinerarios alimentarios de personas mayores en España |
| 16. Realitats alimentàries en transformació: discursos, pràctiques i iniciatives alimentàries | Este trabajo analiza la relación entre la precarización de la vida cotidiana y la inseguridad alimentaria en España. A partir … | ||||||||||||
| Comiendo cosas de no comer. Una revisión antropológica del trastorno de Pica. |
| 16. Realitats alimentàries en transformació: discursos, pràctiques i iniciatives alimentàries | Desde el punto de vista médico la Pica es un trastorno caracterizado por el consumo de sustancias consideradas como no-comestibles … | ||||||||||||
| Titol | Autors | Simposium | Abstract |