Entre la llei i l’experiència dels delictes d’odi: limitacions dels discursos jurídics sobre l’LGBTI-fòbia

La categoria jurídica i política dels delictes d’odi té un paper cabdal en la manera en què aquest concepte es construeix i es viu. Es tracta d’una categorització complexa, font de debats i contradiccions al voltant dels marges i les interpretacions socials i personals que se’n fa. En la pràctica ens trobem amb una categoria jurídica i política amb nombroses contradiccions i limitacions, particularment significatives pel que fa a com aquesta categoria influeix els actes i els perfils usuaris i agencials del dret, però també l’agència i la capacitat d’actuació i la discrecionalitat en l’aplicació de la justícia. En aquesta comunicació partim de com la categoria jurídica dels delictes d’odi implica entendre els actes criminals com a anomalies comeses per individus, emmarcats sota el Codi Penal, des d'una perspectiva que obvia la dimensió social i sistèmica de les violències i els prejudicis anti-LGBTI. El qüestionament d’aquestes premisses fonamentals dels discursos jurídics dels delictes d’odi ens porta a l’anàlisi de com són reproduïts, qüestionats, assemblats i emprats per moviments socials, mitjans i administracions públiques. L’anàlisi exposa les ramificacions derivades de les limitacions en les categoritzacions i definicions jurídiques, però també les conseqüències pel que fa a la problemàtica social de les violències anti-LGBTI i la potencialitat de la llei i de l’acció social. Aquesta exploració i anàlisi, abordada des de la fenomenologia queer de Sara Ahmed i des de la comprensió del dret com a acció de disseny, exposa com es relacionen diversos discursos jurídics i usos mediàtics i polítics. Per assolir aquest objectiu explorem les esmentades relacions des de la proximitat de les pràctiques dels agents implicats i des del qüestionament crític de la immanència de les lleis més enllà de la realitat dels usos.