Benvingudes a la gestió de comunicacions.
Per poder veure les comunicacions rebudes al teu Simposi, selecciona’n el títol i a continuació fes clic al botó “Cerca”.
Una vegada siguin visibles les comunicacions rebudes pots aprovar-les, rebutjar-les, editar-les o deixar-hi notes.
| Titol | Autors | Simposium | Abstract | ||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| PROJECTE PER LA CASA DE LA FESTA A VILANOVA I LA GELTRÚ |
| 39. Els museus etnològics davant dels reptes futurs : sostenibilitat i desenvolupament local | A través d'aquesta comunicació, es voldrà presentar un projecte que intenta posar les bases bàsiques de com hauria de ser … | ||||||||||||
| Anàlisi de les polítiques i espais de memòria de les Terres de Ponent des d’un punt 1de vista etnològic. |
| 39. Els museus etnològics davant dels reptes futurs : sostenibilitat i desenvolupament local | La present comunicació presenta un estudi sobre les polítiques de memòria de les Terres de Ponent analitzant els espais de … | ||||||||||||
| ELS MUSEUS D’ETNOLOGIA DE CATALUNYA PORTA OBERTA A LA CULTURA I FORMES DE VIDA CONTEMPORÀNIES. |
| 39. Els museus etnològics davant dels reptes futurs : sostenibilitat i desenvolupament local | En aquesta comunicació fem una anàlisi sobre els museus que tracten la realitat cultural de la nostra societat, ja sigui … | ||||||||||||
| Arxius onírics: Reptes a l’hora de recollir i compartir relats en els marges. |
| 39. Els museus etnològics davant dels reptes futurs : sostenibilitat i desenvolupament local | Aquesta comunicació parteix de la constatació de diferents reculls de somnis recopilats en circumstàncies i llocs diversos, casi sempre en … | ||||||||||||
| Els museus etnològics a Catalunya i la sostenibilitat cultural |
| 39. Els museus etnològics davant dels reptes futurs : sostenibilitat i desenvolupament local | En els darrers anys la preocupació per la sostenibilitat ha esdevingudes un dels eixos fonamentals de les polítiques museístiques. Tanmateix, … | ||||||||||||
| ¿Museos sostenibles? Una aproximación a la incorporación del concepto de sostenibilidad en los museos etnológicos de Catalunya. |
| 39. Els museus etnològics davant dels reptes futurs : sostenibilitat i desenvolupament local | La nueva definición de museo que aprueba el ICOM el año 2022 viene a reforzar una reflexión de larga data … | ||||||||||||
| La mobilitat condicionada de les persones en situacio de sensellar |
| 4. Mobilitats desbordades. El "formal" i l'"informal" en els sistemes de desplaçament urbà | Aquesta comunicació és relativa a la recerca sobre mobilitats de les persones sense llar en situació de carrer a la … | ||||||||||||
| ¿Quién mueve a quién? Movilidad en la ciudad neoliberal. El caso de Tarragona: explosión demográfica y transporte público |
| 4. Mobilitats desbordades. El "formal" i l'"informal" en els sistemes de desplaçament urbà | La movilidad urbana es un fenómeno social que tiene su origen en la transición de la edad media a la … | ||||||||||||
| El argonautes del 22@: globalisme tecnològic, edatisme i turisme laboral |
| 4. Mobilitats desbordades. El "formal" i l'"informal" en els sistemes de desplaçament urbà | L’objectiu d’aquesta comunicació és caracteritzat al treballador tecnològic del 22@ “realment existent” (Peck, Brenner i Theodore, 2018) i aproximar-nos als … | ||||||||||||
| De Jambiani a Stone Town en Dala Dala: Infraestructuras de movilidad en Zanzíbar, África |
| 4. Mobilitats desbordades. El "formal" i l'"informal" en els sistemes de desplaçament urbà | La cuestión de las necesarias mejoras en infraestructuras de movilidad en África en aras de evitar los accidentes viarios no … | ||||||||||||
| La violencia infraestructural en la producción de una movilidad vulnerable. |
| 4. Mobilitats desbordades. El "formal" i l'"informal" en els sistemes de desplaçament urbà | La Ciudad de México y su Zona Metropolitana se ven marcadas por una desigualdad social y espacial que afecta todos … | ||||||||||||
| La mobilitat a la ciutat de La Paz: informalitats, identitats i solidaritats |
| 4. Mobilitats desbordades. El "formal" i l'"informal" en els sistemes de desplaçament urbà | La ciutat de La Paz, a Bolívia, disposa d’un seguit de mitjans de transport que cavalquen entre els extrems de … | ||||||||||||
| Transporte público desbordado para cruzar la bahía de Inhambane (Mozambique). Crecimiento urbano, movilidad y riesgo marítimo. |
| 4. Mobilitats desbordades. El "formal" i l'"informal" en els sistemes de desplaçament urbà | Inhambane es la capital de una de las diez provincias de Mozambique, y está situada en el interior de una … | ||||||||||||
| Dimensions formals i informals en sistemes de transport urbans i interurbans |
| 4. Mobilitats desbordades. El "formal" i l'"informal" en els sistemes de desplaçament urbà | En la investigació d’un sistema de transport s’hi acaba projectant el conjunt de la societat, a mode de fet social … | ||||||||||||
| Para los équidos su mayor predadora es la humana |
| 5. Un conjunto crítico: propuestas que explican procesos de aproximación a la otredad animal | Cuando el sufrimiento afecta a los équidos, en concreto a los que experimentan prácticas dolorosas como en los Tres Tombs, … | ||||||||||||
| Antropomorfismos y empatía entrelazada |
| 5. Un conjunto crítico: propuestas que explican procesos de aproximación a la otredad animal | El antropomorfismo sigue siendo un tópico de discusión en ámbitos como la etología, la psicología, la cognición animal o la … | ||||||||||||
| SEMEJANZA Y DIFERENCIA EN EL PROCESO DE RECONOCIMIENTO, MEJORA Y CRÍA DE RAZAS AUTÓCTONAS DE GALLINAS ESPAÑOLAS |
| 5. Un conjunto crítico: propuestas que explican procesos de aproximación a la otredad animal | Actualmente, en el momento que escribo esta presentación, existen reconocidas por el Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación (MAPA) veinte … | ||||||||||||
| Construcciones corporales en la relación humano-gallina a través de una auto-etnografía. |
| 5. Un conjunto crítico: propuestas que explican procesos de aproximación a la otredad animal | El imaginario social se construye a través de un proceso acumulativo de experiencias vividas y contadas. Este constructo, cuando se … | ||||||||||||
| TRANSHUMANISMO:NECROPOLITICA DEL ESPECISMO.PRIVILEGIO DE QUIEN MUERE O DEJA VIVIR |
| 5. Un conjunto crítico: propuestas que explican procesos de aproximación a la otredad animal | A lo largo del siglo XXI y con la superación epistémica del concepto de humanismo las disciplinas académicas han optado … | ||||||||||||
| Territorio cuerpo – Territorio Tierra. Reflexiones sobre la responsabilidad humana en las otras animales en la era antropocénica. |
| 5. Un conjunto crítico: propuestas que explican procesos de aproximación a la otredad animal | Territorio cuerpo – Territorio Tierra. Reflexiones sobre la responsabilidad humana en las otras animales en la era antropocénica. Utilizando el … | ||||||||||||
| TRANSMISIÓN DE LA IDENTIDAD CULTURAL A TRAVÉS DE LOS BIENES MATERIALES, EN EL SENO DE LAS FAMILIAS IMAZIGHEN, ASENTADAS EN LA COMARCA DEL BAIX EBRE. |
| 6. Del sud venint, a Catalunya estant. Africans i magrebins en la construcció de la societat catalana (XIX-XXI) | Esta comunicación se establece en el marco de la investigación de doctorado en antropología y migraciones, que tiene como principal … | ||||||||||||
| SER DONES, NEGRES I AFRICANES A CATALUNYA: KRIÓ FERNANDINES A BARCELONA (1870-1992) |
| 6. Del sud venint, a Catalunya estant. Africans i magrebins en la construcció de la societat catalana (XIX-XXI) | La recuperació de la presència de dones krió fernandines a Barcelona des del darrer terç del segle XIX suposa un … | ||||||||||||
| De Camerun a Europa: (re)connexions identitàries entre els peul mbororo en contextos transnacionals |
| 6. Del sud venint, a Catalunya estant. Africans i magrebins en la construcció de la societat catalana (XIX-XXI) | D'acord amb els principis de la Convenció 169 de l'OIT i la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets … | ||||||||||||
| Antropologia cementirial a Catalunya. Trobarem en les tombes a les mateixes persones que habitaven els carrers? |
| 6. Del sud venint, a Catalunya estant. Africans i magrebins en la construcció de la societat catalana (XIX-XXI) | L’impacte de la diversitat cultural en les identitats catalanes també es pot entreveure passejant pels cementiris o descobrint què passarà … | ||||||||||||
| QUARANTA ANYS I VINT-I-DOS RELATS. RECONSTUINT LA GENEALOGIA DELS ESTUDIS SOBRE LA IMMIGRACIÓ MARROQUINA A CATALUNYA |
| 6. Del sud venint, a Catalunya estant. Africans i magrebins en la construcció de la societat catalana (XIX-XXI) | Malgrat haver esdevingut el model paradigmàtic de la immigració a Catalunya, el procés migratori marroquí i les seves derivades en … | ||||||||||||
| Black African diaspora between the artistic narrative of self-resilience and the burden of otherness in Catalonia. A contextual analysis of Nosaltres by Moussa Touré (2005), Negrers by Jordi Portals (2023), and the creative dynamic of Periferia Cimarronas in Barcelona. |
| 6. Del sud venint, a Catalunya estant. Africans i magrebins en la construcció de la societat catalana (XIX-XXI) | This paper is underpinned by the Heiderggerian notion of Dasein (being there) applied to the interracial and interethnic encounter in … | ||||||||||||
| “Us hem creat d’aquesta terra i a ella us retornarem”. La (auto)gestió comunitària de la mort entre els marroquins de la província de Tarragona. |
| 6. Del sud venint, a Catalunya estant. Africans i magrebins en la construcció de la societat catalana (XIX-XXI) | A la província de Tarragona viuen 41.906 persones amb nacionalitat marroquina, representen el 30% de la població estrangera de les … | ||||||||||||
| Itinerario(s) de integración de jóvenes migrantes no acompañados/as en el ámbito rural: El reconocimiento de la experiencia a través de una cartografía |
| 6. Del sud venint, a Catalunya estant. Africans i magrebins en la construcció de la societat catalana (XIX-XXI) | La presente comunicación tiene como objeto presentar la cartografía resultado de una investigación evaluativa llevada a cabo por la Universidad … | ||||||||||||
| Entre la llei i l’experiència dels delictes d’odi: limitacions dels discursos jurídics sobre l’LGBTI-fòbia |
| 7. Categories desbordades: usos, discursos i aproximacions a les jerarquies i les alteritats | La categoria jurídica i política dels delictes d’odi té un paper cabdal en la manera en què aquest concepte es … | ||||||||||||
| Masked performances: navigating categorizations in Papua New Guinea |
| 7. Categories desbordades: usos, discursos i aproximacions a les jerarquies i les alteritats | I propose to present a case study of masked performances, in the islands region of Papua New Guinea, in situations … | ||||||||||||
| Interseccionalidad descolonial: más allá del multiculturalismo (neo)liberal y del análisis fragmentado de las opresiones en Ngulumapu |
| 7. Categories desbordades: usos, discursos i aproximacions a les jerarquies i les alteritats | En el sur de Latinoamérica, la relación conflictiva del pueblo mapuche con el Estado de Chile repercute en cómo las … | ||||||||||||
| Interseccionalidad en la novela gráfica: de Anarcoma a La Cosa del pantano |
| 7. Categories desbordades: usos, discursos i aproximacions a les jerarquies i les alteritats | Desde principios del siglo XX, la novela gráfica correlaciona con las transformaciones de los mitos y de los miedos contemporáneos … | ||||||||||||
| Procesos asistenciales en delitos de odio y discriminación lgtb. |
| 7. Categories desbordades: usos, discursos i aproximacions a les jerarquies i les alteritats | Los procesos asistenciales incluyen el conjunto de actos (formales e informales) que el entorno de las personas realiza para ocuparse … | ||||||||||||
| El patrimoni desbordat: quan l'exaltació rebassa límits |
| 7. Categories desbordades: usos, discursos i aproximacions a les jerarquies i les alteritats | La comunicació presenta un estudi genealògic del sorgiment, apropiació i instrumentalització de la categoria de "patrimoni" per part d'un moviment … | ||||||||||||
| Una reflexió sobre la subversió, els usos i resistències de la infantesa a partir de la sexualitat infantil i les figures infantils nadalenques |
| 7. Categories desbordades: usos, discursos i aproximacions a les jerarquies i les alteritats | La categoria “Infant” és central dins de les societats occidentals. Hi ha grans desplegaments de recursos i esforços per part … | ||||||||||||
| Desengranar la categoría de comunidad: Maneras de comprenderse y agruparse entre la población mapuche del sur de Chile |
| 7. Categories desbordades: usos, discursos i aproximacions a les jerarquies i les alteritats | La comunidad como concepto ha sido tradicionalmente identificada por las ciencias sociales como un espacio social de acuerdos y ascendencias … | ||||||||||||
| Desmontando el determinismo biológico de la categoría sexo/género del feminismo transexcluyente. |
| 7. Categories desbordades: usos, discursos i aproximacions a les jerarquies i les alteritats | El feminismo como movimiento social y la teoría feminista distan de ser unificados, al interior existen distintos disensos, consensos y … | ||||||||||||
| Els marges entre la reificació i la fluïdesa: categories de identitats col·lectives i processos de identificació (Brasil) |
| 7. Categories desbordades: usos, discursos i aproximacions a les jerarquies i les alteritats | Les polítiques de identitats com una eina legal i de mobilització social per a la reivindicació de drets territorials han … | ||||||||||||
| Resignificaciones de la locura: Quizá nosotras somos las palabras que cuentan lo que somos |
| 7. Categories desbordades: usos, discursos i aproximacions a les jerarquies i les alteritats | Si la uva está hecha de vino, las personas están hechas de palabras afirma Galeano. Entonces, si por locura se … | ||||||||||||
| Vampiras, lloronas, envenenadoras, extraviadas y zorras. La monstruosidad femenina como categoría de control. |
| 7. Categories desbordades: usos, discursos i aproximacions a les jerarquies i les alteritats | La feminidad construida como pacífica y conformada necesita de la contrafigura de una idea de mujer que responda a la … | ||||||||||||
| Maternitats, lactàncies maternes i el (des)ordre de les categories |
| 7. Categories desbordades: usos, discursos i aproximacions a les jerarquies i les alteritats | Les maternitats i les lactàncies maternes segueixen posant en joc una sèrie de categories normatives i jerarquitzades en base al … | ||||||||||||
| (In)Visibility Paradox: Irregular Migrants as Urban Citizens in Barcelona |
| 8. Governar la migració a través de la "burocràcia fantasma". Digitalització, externalització i inaccessibilitat de l'estat | Many cities adopt an urban citizenship approach as an inclusion mechanism for irregular migrants, often in direct defiance of restrictive … | ||||||||||||
| Burocràcia, envelliment, i privilegi: detectant desigualtats dins comunitats de persones britàniques jubilades en costes espanyoles |
| 8. Governar la migració a través de la "burocràcia fantasma". Digitalització, externalització i inaccessibilitat de l'estat | Durant molt temps, per a persones britàniques jubilades en costes espanyoles, la burocràcia per residir a Espanya era només un … | ||||||||||||
| “Wrestling with ghosts”: the “Security Law” in Italy as governing through discretion and withdrawal |
| 8. Governar la migració a través de la "burocràcia fantasma". Digitalització, externalització i inaccessibilitat de l'estat | In December 2018, the Italian parliament voted to approve the so-called “Security Law” (L 132/2018). Previously introduced as governmental decree … | ||||||||||||
| Els buits jurídics i la vulneració de drets de la cita prèvia obligatòria |
| 8. Governar la migració a través de la "burocràcia fantasma". Digitalització, externalització i inaccessibilitat de l'estat | Des de la pandèmia del COVID-19 la cita prèvia s’ha estès per gairebé totes les Administracions Públiques. No obstant, en … | ||||||||||||
| Awa Farira |
| 8. Governar la migració a través de la "burocràcia fantasma". Digitalització, externalització i inaccessibilitat de l'estat | Awa Camara i Victòria Roig explicaran histories de vida afectades per tot aquest engranatge legal de desigualtat social intrínsec a … | ||||||||||||
| Maternitat i recerca etnogràfica: dificultats, reptes i oportunitats de ser mare durant el doctorat d’antropologia |
| 9. Treball de camp acompanyat | Gestionar i combinar el treball de camp etnogràfic amb la vida personal es un dilema comú entre els estudiants de … | ||||||||||||
| Implicacions pràctiques i metodològiques d’una pràctica silenciada. Reflexions sobre el treball de camp acompanyada de la parella i/o els infants |
| 9. Treball de camp acompanyat | En aquesta comunicació presentaré l’experiència pròpia de fer treball de camp acompanyada, primer de la parella (Panamà, 2002-3), després de … | ||||||||||||
| El treball de camp... en família |
| 9. Treball de camp acompanyat | Molt s'ha discutit en antropologia sobre com desenvolupar el treball de camp des de la famosa i canònica introducció de … | ||||||||||||
| No pots estar sola…! “Ser persona” i el sentit de les relacions en dos treballs de camp en comunitats indígenes a Veneçuela i Panamà |
| 9. Treball de camp acompanyat | Hi ha un fort contrast entre, per una banda, l’imperatiu de la “soledat metodològica” de l’etnògraf que va ser formulada … | ||||||||||||
| Titol | Autors | Simposium | Abstract |