El patrimoni immaterial i els museus d’etnologia a Catalunya: repte o oportunitat?

Catalunya viu un boom museístic amb la creació d'una cinquantena de museus i centres patrimonials comunitaris dedicats al patrimoni cultural immaterial (PCI). Molts d'ells són coneguts popularment com a "Casa de la festa", autogestionats per associacions i amb l'objectiu de conservar i interpretar festes i cultures populars locals (danses tradicionals, gegants, castellers, tres tombs...). Fins fa pocs anys aquests equipaments de patrimoni immaterial s'havien creat pràcticament al marge dels museus d'etnologia catalans més consolidats. A partir de l'anàlisi de casos recollits en la nostra investigació doctoral, la comunicació indagarà sobre els principals reptes de futur dels museus d'etnologia vers el patrimoni cultural immaterial a Catalunya (Pontes Giménez, 2017; Roigé, 2014, 2016). Els processos de museïtzació d'un patrimoni viu, com la festa, suposen múltiples conflictes a diferents nivells, però també noves oportunitats per a teixir aliances entre els museus i les comunitats a qui serveixen (Alivizatou, 2012, 2021; Bortolotto, 2014; Jacobs & Neyrinck, 2020). En la nostra comunicació ho analitzarem a partir de diferents qüestions: identitats patrimonialitzades, nou rol del museu amb la comunitat, cogestió del patrimoni comunitari, noves tecnologies, conservació-restauració d'objectes "vius" o bé l'establiment de nous discursos, accions i plantejaments museològics. Per cloure la comunicació, reflexionarem sobre el paper dels professionals de l'antropologia en el desenvolupament de museus oberts i al servei de la societat a partir del patrimoni cultural immaterial (Ferrer-Yulfo, 2020; Hernández Hernández, 2023; Stefano, 2022).

Bibliografia:
Alivizatou, M. (2012). Intangible Heritage and the Museum New Perspectives on Cultural Preservation. In Intangible Heritage and the Museum New Perspectives on Cultural Preservation (pp. 16–27). Routledge. https://doi.org/10.4324/9781315426372
Alivizatou, M. (2021). Intangible Heritage and Participation: Encounters with Safeguarding Practices. Routledge.
Bortolotto, C. (2014). La problemática del patrimonio cultural inmaterial. Culturas. Revista de Gestión Cultural, 1, 1. https://doi.org/10.4995/cs.2014.3162
Ferrer-Yulfo, A. (2020). Intangible Cultural Heritage museums: Further considerations for a new museum definition. ICOFOM Study Series, 48(2), 95–106. https://doi.org/10.4000/iss.2426
Hernández Hernández, F. (2023). Museos y patrimonios en el siglo XXI. Teorías y metodologías de acción. Complutum, 34(Especial), 283–295. https://doi.org/10.5209/cmpl.85247
Jacobs, M., & Neyrinck, J. (2020). Transforming, Not Saving. Intangible Cultural Heritage, Museums and/or the World. Volkskunde, 3, 481–502.
Pontes Giménez, M. V. (2017). La musealización del patrimonio cultural inmaterial. http://hdl.handle.net/10481/47433
Roigé, X. (2014). Més enllà de la UNESCO: Gestionar i museïtzar el patrimoni immaterial. Revista d’Etnologia de Catalunya, 39, 23–40. http://raco.cat/index.php/RevistaEtnologia/article/view/279976/367670
Roigé, X. (2016). Les polítiques de patrimoni immaterial: entre la gestió cultural, la recerca i el museu. In I Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears (pp. 31–49). Govern de les Illes Balears.
Stefano, M. L. (2022). Renewing museum meanings and action with intangible cultural heritage. International Journal of Intangible Heritage, 17.