Gestió de comunicacions

Benvingudes a la gestió de comunicacions.

Per poder veure les comunicacions rebudes al teu Simposi, selecciona’n el títol i a continuació fes clic al botó “Cerca”.
Una vegada siguin visibles les comunicacions rebudes pots aprovar-les, rebutjar-les, editar-les o deixar-hi notes.

 

Displaying 201 - 250 of 304

TitolAutorsSimposiumAbstract
Final de vida en RELIGIONS PREDOMINANTS EN EL VALLÈS ORIENTAL
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Jessica Morente Aniceto Fundació Sanitaria de Mollet Jessica Morente Aniceto
34. Ciència i religió, apropaments antropològics

Exposició que tracta la mort hospitalària ideal per cada religió predominant al Vallés Oriental. Aquest treball d'antropologia aplicada busca poder

Sanadoras a Terres de l’Ebre y Ponent, de la tradición al esoterismo.
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Josep Roca Guerrero UAB josepinuit@gmail.com
34. Ciència i religió, apropaments antropològics

Mi intención es presentar una etnografía sobre curanderismo en Terres de l’Ebre y Ponent. El móvil que nos lanzó al

“Quan els pacients diuen que no": un estudi qualitatiu sobre el paper de l'espiritualitat i les creences en els pacients amb càncer que rebutgen tractaments
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Mar Griera Universitat Autònoma de Barcelona mariaDelMar.Griera@uab.cat
Rosa Martinez-Cuadros Universitat Autònoma de Barcelona rosa.martinez.cuadros@uab.cat
34. Ciència i religió, apropaments antropològics

Pocs estudis empírics aborden el paper de l'espiritualitat en la producció i reproducció de discursos i pràctiques de rebuig als

Sowa Rigpa a Catalunya: una trobada entre identitat, tradició i ciencia
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Xabier Jaso Esain Universidad Pública de Navarra / Nafarroako Unibertsitate Publikoa xabier.jaso@unavarra.es
34. Ciència i religió, apropaments antropològics

La Medicina Tradicional Tibetana (MTT) és considerada com una de les “quatre grans tradicions mèdiques del món” pel Central Council

La nature du futur : conservation environnementale, écologie politique de l’espoir et solastalgie en Alt Emporda
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Sabrina Doyon Université Laval sabrina.doyon@ant.ulaval.ca
35. Entre el passat idealitzat i el futur distòpic: cultura, tradició i les antropologies dels futurs

La conservation environnementale est une pratique s’appuyant sur un imaginaire social qui, par la préservation d’un patrimoine, construit un futur

Pensar el temps amb les tortugues: de l’etnoherpetologia a l’antropologia del futur.
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Eliseu Carbonell Camós Universitat de Girona eliseu.carbonell@udg.edu
35. Entre el passat idealitzat i el futur distòpic: cultura, tradició i les antropologies dels futurs

Aquesta comunicació presentà una recerca tot just iniciada a començaments de 2022, però que enllaça amb la que vaig fer

Returning forward: the importance of traditions in the transition to degrowth
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Lucía Muñoz Sueiro Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA‑UAB) luciamunozsueiro@gmail.com
35. Entre el passat idealitzat i el futur distòpic: cultura, tradició i les antropologies dels futurs

Abstract Traditional customs and rituals that continue to exist on rural peripheries of industrialized countries may contain living elements that

Futuros imaginados y futuros posibles: hacia la confección de una política lingüística multilingüe en México
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Itzel Vargas García Instituto Nacional de Lenguas Indígenas itzel.vargas.gr@gmail.com
35. Entre el passat idealitzat i el futur distòpic: cultura, tradició i les antropologies dels futurs

El riesgo, la obsolescencia, la muerte lingüística y la revitalización de lenguas son conceptos que contienen una fuerte orientación temporal

Los sueños humildes y el compromiso con el futuro: sobre el cambio social en una región indígena de México
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Raúl H. Contreras Román Centro de Investigaciones Interdisciplinarias en Ciencias y Humanidades, CEIICH, UNAM rcontreras@ceiich.unam.mx
35. Entre el passat idealitzat i el futur distòpic: cultura, tradició i les antropologies dels futurs

En antropología existe una larga tradición en el estudio de los sueños. Desde hace mucho, la antropología de lo onírico

D’utopies, distòpies, futurs impossibles i possibles. Projeccions de futur interpretades des de l’antropologia dels ambients atzarosos.
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Miguel Doñate Sastre UOC - UNED mdsastre@hotmail.com
35. Entre el passat idealitzat i el futur distòpic: cultura, tradició i les antropologies dels futurs

Aquesta comunicació pretén ser al mateix temps una aproximació a l’anomenada antropologia dels ambients atzarosos; una reflexió sobre com i

Emocions, passat i futur en la propaganda d’extrema dreta. Una exploració antropològica
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Raúl Márquez Universitat de Barcelona raulmarquez@ub.edu
35. Entre el passat idealitzat i el futur distòpic: cultura, tradició i les antropologies dels futurs

Més enllà del debat al voltant de les causes profundes de l’ascens d’alguns partits d’extrema dreta a Catalunya i de

CUANDO EL FUTURO ERA AHORA. Memorias de militantes de la revolución portuguesa
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
João Louçã centro de Estudo Globais, Universidade Aberta, Lisboa joao.louca@gmail.com
35. Entre el passat idealitzat i el futur distòpic: cultura, tradició i les antropologies dels futurs

La conmemoración del 50 aniversario de la revolución portuguesa de 1974/75 significa inevitablemente una disputa sobre la memoria de aquel

El futuro del pasado. Lógicas temporales en los procesos de patrimonialización de cultura inmaterial: sus efectos en el Perú
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Tatiana María Palla Heredia Universidad Nacional Mayor de San Marcos (UNMSM) - Perú tatiana.palla@unmsm.edu.pe
35. Entre el passat idealitzat i el futur distòpic: cultura, tradició i les antropologies dels futurs

La Convención para la Salvaguardia del de Patrimonio Cultural Innmaterial (PCI), categoría de protección formalizada por la UNESCO en el

El temps de la crisi climàtica i l’ecologisme: transició ecosocial o col·lapse?
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Pablo Romero Noguera L'Entrellat SCCL pat@lentrellat.coop
35. Entre el passat idealitzat i el futur distòpic: cultura, tradició i les antropologies dels futurs

En els darrers temps pren forma un conflicte dins del moviment ecologista que té a veure amb la crisi climàtica,

Cultura popular festiva: El fet geganter des d’una perspectiva de gènere i interseccional
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
David Caelles Universitat Autònoma de Barcelona davidcaelles@gmail.com
35. Entre el passat idealitzat i el futur distòpic: cultura, tradició i les antropologies dels futurs

El fet geganter aporta una visió històrica de la representació dels gèneres en la cultura popular, ja que va sorgir

Cosir passat i futur amb llavors i varietats locals. De la conservació a la generació
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Marta Barba Gassó Investigadora Independent marbargas@gmail.com
35. Entre el passat idealitzat i el futur distòpic: cultura, tradició i les antropologies dels futurs

"Betikoa". De sempre. De tota la vida. I "etxekoa". De casa. Es tracta de dos adjectius que van aparèixer de

T'enyoro. Cartes per la memòria. El públic curadors.
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Imma Boj Museu d'història de la immigració de Catalunya iboj@sant-adria.net
36. Museus i ciutadania

LA SALA GRAN. El Museu d'història de la Immigració de Catalunya ( MhiC) cada any presenta una exposició temporal a

Coeducació patrimonial en museus i patrimoni historicoartístic: una eina didàctica inclusiva per a aplicar la perspectiva feminista durant la mediació en educació patrimonial.
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Maria Cacheda Pérez Agencia Catalana del Patrimoni Cultural i Universitat Oberta de Catalunya mcacheda@uoc.edu
36. Museus i ciutadania

Aquesta comunicació vol presentar i compartir amb els departaments d'educació de museus i centres patrimonials una eina didàctica d'autodiagnosi en

Repensem els museus. El treball de la diversitat als museus del segle XXI
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Carme Comas Camacho Museus d'Esplugues de Llobregat ccomas@esplugues.cat
36. Museus i ciutadania

Els museus de segle XXI se situen en el paraigua de la museologia social. Sota aquest paraigua teòric parlem de

Avaluació de l’experiència virtual del cicle “Els museus et visiten”
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Andrea Granell Querol Universitat de Barcelona agranellq@ub.edu
36. Museus i ciutadania

Es presenta l’avaluació de l’experiència virtual del cicle "Els museus et visiten". Es tracta d’un cicle d’activitats on-line organitzades per

El museu social, la ciutadania al centre. Concepte i desenvolupament a Catalunya
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Jordi Medina Alsina Universitat de Barcelona jmedinaalsina@gmail.com
36. Museus i ciutadania

Al llarg de la història de la museologia hem anat experimentant una evolució del concepte museu i veient un clar

Projectes artístics comunitaris: un canvi de mirada dels Museus d’Olot
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Montserrat Mallol Soler Museus d'Olot mmallol@olot.cat
36. Museus i ciutadania

Els Museus d’Olot han iniciat en els darrers anys una nova línia de treball que posa la persona al centre.

Pla estrategis d'accio comunitaria del Museu Etnologic i de Cultures del Mon
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Josep Oriol Pascual Sanpons Museu Etnologic i de Cultures del Mon opascuals@bcn.cat
36. Museus i ciutadania

El museu Etnològic i de Cultures del Mon (MUEC) es defineix com una institució al servei de la societat que

Resistència, reinvenció i reptes al Museu d’Història de Catalunya durant l’era COVID-19. El cas pràctic d’Histogamers, al canal de Twitch del museu. Un nou potencial de creació.
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Raquel Castella i Perarnau Museu d'Història de Catalunya rcastellap@gencat.cat
Eudald Navarro Roca Museu d'Història de Catalunya enavarror@gencat.cat
36. Museus i ciutadania

Aquesta comunicació cerca reflexionar sobre com la pandèmia i el distanciament social han afectat el Museu d’Història de Catalunya i,

Els programes de mediació entre ciutadania i patrimoni cultural de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Gisela Pau i Jordi Medina Agència Catalana de Patrimoni Cultural gisela.pau@gencat.cat
36. Museus i ciutadania

Des de mitjans del segle XX amb l’arribada de la museologia social (o Nova Museologia) el centre de l’activitat dels

Relats Compartits: la construcció de noves narratives al Museu d'Art de Cerdanyola des de la mediació artística.
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Quim Módenes Borrajo Museu d'Art de Cerdanyola modenesbj@cerdanyola.cat
36. Museus i ciutadania

«Un museu és una institució permanent sense ànim de lucre i al servei de la societat que investiga, col·lecciona, conserva,

El Consell de les persones (s)àvies: la Història explicada per la gent gran
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Francesc Cardona; Vanessa Vicente; Griselda Aixelà Museu d'Història de Catalunya fcardona@gencat.cat
36. Museus i ciutadania

Un dels segments de població que més ha crescut en les darreres dècades és el de la gent gran. Segons

El Museo de Cerrado, un lugar para que el mundo descubra la sabana brasileña
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Rosangela Correa Universidade de Brasília rosangelaantro@gmail.com
36. Museus i ciutadania

La información científica producida en las universidades brasileñas es técnica y de difícil comprensión para los legos, por lo tanto,

La externalización del cuidado en Europa: Continuidades y rupturas en los modelos de gestión de los servicios de Ayuda a Domicilio
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Mar Dieste Campo Universidad de Zaragoza m.dieste@unizar.es
Juan David Gómez Quintero Universidad de Zaragoza jdgomez@unizar.es
Ana Lucía Hernández Cordero Universidad de Zaragoza acordero@unizar.es
37. Enlloc com a casa? Els reptes de la cura de llarga durada i l’envelliment en el propi domicili

La crisis de cuidados ha requerido una reconfiguración de los modelos tradicionales de cuidado, sostenidos fundamentalmente por el trabajo no

“NUNCA VOLVERÉ A SER LA MISMA”: IN-CORPORACIÓ DEL TREBALL DE CURES EN DONES HONDURENYES TREBALLADORES INTERNES DE SALT.
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Ainoa Colomer Toro Ainoacolomer444@gmail.com
37. Enlloc com a casa? Els reptes de la cura de llarga durada i l’envelliment en el propi domicili

Aquest article analitza les principals predisposicions corporals que incorporen les dones hondurenyes migrades, en situació administrativa irregular, que treballen com

Rostros de la desfamiliarización en un estado familiarista. Dos casos etnográficos
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Ramona Torrens Bonet Universitat Rovira i Virgili ramona.torrens@urv.cat
Angelina Kussy Universitat Rovira i Virgili angelinakussy@gmail.com
Marta Pi Martín Universitat Rovira i Virgili marta.pi@urv.cat
37. Enlloc com a casa? Els reptes de la cura de llarga durada i l’envelliment en el propi domicili

Vivimos actualmente un proceso de desfamiliarización de los cuidados de larga duración (Ceminari 2019). Algunas de las dinámicas relacionadas con

La cura familiar expressada des de la responsabilitat
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Mireia Roca-Escoda Universitat de Barcelona mireiaroca@ub.edu
Valentina González-Alzola Universitat Rovira i Virgili valentina.gonal96@gmail.com
Montserrat Soronellas-Masdeu Universitat Rovira i Virgili mariamontserrat.soronellas@urv.cat
37. Enlloc com a casa? Els reptes de la cura de llarga durada i l’envelliment en el propi domicili

La pandèmia va intensificar les dificultats de les famílies per organitzar la cura de les persones en situació de dependència

"Esto es como jugar Jumanji todos los días": Etnografía de los itinerarios del cuidado transnacional a personas mayores en Venezuela
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Manuel D'Hers Del Pozo Departament d'Antropologia, Filosofia i Treball Social, URV manuelvicente.dhers@urv.cat
37. Enlloc com a casa? Els reptes de la cura de llarga durada i l’envelliment en el propi domicili

Esta comunicación tiene como objetivo presentar los avances parciales de mi tesis doctoral, donde analizamos los retos y los obstáculos

Las personas tras los datos. Cuidadas y cuidadoras quince años después de la Ley de dependencia: análisis comparativo de las situaciones de discapacidad y los trabajos de cuidado a partir de la encuesta EDAD 2008—2020
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Marcela Jabbaz Churba Universitat de València Marcela.Jabbaz@uv.es
Alejandro Morcuende González Universitat Rovira i Virgili alejandro.morcuende@urv.cat
Juan Antonio Rodríguez-del-Pino Universitat de València juan.rodríguez@uv.es
37. Enlloc com a casa? Els reptes de la cura de llarga durada i l’envelliment en el propi domicili

El objetivo de esta comunicación es caracterizar las necesidades de dependencia y las condiciones de las cuidadoras a partir de

Rehogarizar el cuidado como respuesta a la crisis de residencias: tensiones morales, políticas y materiales
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Sílvia Bofill Poch Universitat de Barcelona bofill@ub.edu
37. Enlloc com a casa? Els reptes de la cura de llarga durada i l’envelliment en el propi domicili

Esta comunicación parte de la crisis del modelo residencial que estalla durante la pandemia en España, con un elevadísimo índice

Els sistemes de la cura: una aproximació metodològica a l’anàlisi de l’organització de la cura
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Herena Coma Almenar Universitat Rovira i Virgili herena.coma@urv.cat
37. Enlloc com a casa? Els reptes de la cura de llarga durada i l’envelliment en el propi domicili

La comunicació que es presenta forma part de la tesis que estic realitzant, un estudi de casos que té com

Desafíos en el Cuidado de Personas Mayores con Demencia: Directrices para preservar la autonomía en la perdida de competencia.
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Pilar Cañabate Gonzalez ACE Alzheimer Center Barcelona pcanabate@ub.edu
Fundació Enllaç
Universitat de Barcelona
Josep Maria Mesquida González Fundació Enllaç jmesquida1@gmail.com
Universitat de Barcelona
37. Enlloc com a casa? Els reptes de la cura de llarga durada i l’envelliment en el propi domicili

El actual patrón de cuidados a las personas mayores con demencia es reactivo y paternalista. Reactivo, porque raramente se anticipan

Els conflictes a la zona de l'Àfrica dels Grans Llacs: El seu impacte en el moviment migratori regional
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Firmin Dusabe Universitat de Barcelona firmindusabe@ub.edu
38. Memòries locals en contextos de conflicte i postconflicte a l'Àfrica

Actualment, els migrants i refugiats juguen un paper important en els processos de desenvolupament i de democratització, però també en

QUÉ NOS DICEN LOS "LUGARES DE MEMORIA" DE LA TRATA TRANSATLÁNTICA DE ESCLAVOS EN BENÍN
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Juan Ignacio Incardona Universidad Autónoma de Barcelona ignacio.incardona@gmail.com
38. Memòries locals en contextos de conflicte i postconflicte a l'Àfrica

El trabajo procura analizar los “lugares de memoria” que abordan la cuestión de la trata esclavista erigidos simbólicamente donde otrora

"Is there a Northern question?" Acholiland a l'alba de la Uganda postcolonial: memòries en disputa
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Víctor González Clota Universitat de Barcelona vg.clota@gmail.com
38. Memòries locals en contextos de conflicte i postconflicte a l'Àfrica

"Is there a Northern question?", es preguntava el sociòleg A. G. G. Gingyera-Pinycwa l'any 1987, just un any després de

Llenguatge simbòlic i vudú al final del règim duvalierista a Haití
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Joan Gimeno Prats UdL joangimeno@yahoo.es
38. Memòries locals en contextos de conflicte i postconflicte a l'Àfrica

El 7 de febrer de 1986 un avió de les Forces Aèries nordamericanes va traslladar Jean-Claude Duvalier i la seva

Conflictes tancats en fals a Moçambic. La reaparició de grups armats de la Renamo a Sofala des del 2012 i el conflcite armat de Cabo Delgado des de 2017.
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Albert Farré Universitat de Barcelona afarre@ub.edu
38. Memòries locals en contextos de conflicte i postconflicte a l'Àfrica

Moçambic va aconseguir la independència el 1975, després de 10 anys de lluita armada contra l’imperi portuguès. La lluita armada

Museu Terracota, promotor del patrimoni immaterial terrisser
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Olga Ralda Bas Ajuntament de la Galera. Terracota, Centre d'Interpretació de la Terrissa de la Galera terracota@galera.cat
39. Els museus etnològics davant dels reptes futurs : sostenibilitat i desenvolupament local

Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera, existeix des de 2004. No pertany a la xarxa de Museus

El patrimoni immaterial i els museus d’etnologia a Catalunya: repte o oportunitat?
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Lluís Bellas Universitat de Barcelona lluisbellas@ub.edu
39. Els museus etnològics davant dels reptes futurs : sostenibilitat i desenvolupament local

Catalunya viu un boom museístic amb la creació d'una cinquantena de museus i centres patrimonials comunitaris dedicats al patrimoni cultural

El Museu del Blat de Cervera. Societats pageses i alternatives agràries
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Marc Verdés i Oliva marc.verdes@estudiants.urv.cat
Carme Bergés Saura Museu Comarcal de Cervera carmeberges@gmail.com
39. Els museus etnològics davant dels reptes futurs : sostenibilitat i desenvolupament local

El Museu del Blat i de la Pagesia (MBP) va ser inaugurat, provisionalment, l’any 1963, en una ala de l’Institut

El Museu Etnològic del Montseny. Reflexions sobre estratègies de participació en el desenvolupament d’una comunitat.
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Jordi Tura Masnou Museu Etnològic del Montseny, La Gabella memga@arbucies.org
39. Els museus etnològics davant dels reptes futurs : sostenibilitat i desenvolupament local

Creat l’any 1983, el Museu Etnològic del Montseny, La Gabella (MEMGA) va obrir les portes al públic l’any 1985. Els

Museums' International Collaboration: Case Studies of Cross-border Exhibitions in China and Japan in the 21st century
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Jinghao Tong University of Barcelona tongjinghao@gmail.com
39. Els museus etnològics davant dels reptes futurs : sostenibilitat i desenvolupament local

This thesis aims to analyse the processes of museums’ international collaboration through cross-border exhibitions displayed in China and Japan, to

Els reptes del Museu Etnològic i de Cultures del Mon. Cap una nova estratègia museològica
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Carles Vicente Guitart Museu Etnològic i de Cultures del Mon cvicenteg@bcn.cat
39. Els museus etnològics davant dels reptes futurs : sostenibilitat i desenvolupament local

L’actual museu és fruit de la fusió del Museu d'Indústries i Arts Populars (1942) i del Museo Etnológico y Colonial

Museus satèl·lits a Catalunya: Perspectives antropològiques sobre les transformacions dels museus i la sostenibilitat cultural
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Alejandra Linares Figueruelo Universitat de Barcelona alejandra.lf@hotmail.es
39. Els museus etnològics davant dels reptes futurs : sostenibilitat i desenvolupament local

Els museus etnològics, especialment els de Catalunya, han servit durant molt de temps com a plataformes vitals per al desenvolupament

Museus, xarxes de coneixement, patrimoni etnològic i societat civil: un estat de la qüestió des de la perspectiva del Servei de Recerca i Protecció del patrimoni etnològic
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Roger Costa Solé Servei de Recerca i Protecció (Dept. de Cultura) rcosta@gencat.cat
Rafel Folch Monclús Servei de Recerca i Protecció (Dept. de Cultura) rfolch@gencat.cat
Rosa M. Canela Balsebre Servei de Recerca i Protecció (Dept. de Cultura) rmcanela@gencat.cat
39. Els museus etnològics davant dels reptes futurs : sostenibilitat i desenvolupament local

La significació que ha adquirit el patrimoni cultural per a la cohesió social de les comunitats locals ha alimentat el

TitolAutorsSimposiumAbstract