| Abstract | El Museu del Blat i de la Pagesia (MBP) va ser inaugurat, provisionalment, l’any 1963, en una ala de l’Institut Laboral situat a l’edifici de la Universitat de Cervera. Més endavant, a mitjans de la dècada de 1970, l’exposició es va instal•lar als baixos de l’antic Museu Duran i Sanpere fins que, a finals de 2011, l’adequació d’aquest edifici per tal de convertir-lo en un nou centre cultural per a la ciutat, va obligar-ne el trasllat a l’àrea de reserva del Museu Comarcal de Cervera (MCC).
Atès que el MBP sempre ha gaudit d’una gran popularitat en l’àmbit local, d’ençà del seu desmantellament, una de les prioritats del museu cerverí ha estat la de trobar un espai definitiu on posar en valor una col•lecció de gran interès etnogràfic, i refer-ne el concepte tot ajustant-lo a la realitat social contemporània. En aquest sentit, l’any 2022, un cop aprovat el Pla Estratègic del MCC (PE), se n’ha dut a terme la reformulació museogràfica adequant una part de la planta baixa de l’edifici de la farinera de l’antic Sindicat Agrícola de Cervera i sa Comarca*, el qual és propietat de la Paeria, d’ençà de l’any 2002, i fou catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional, l’any 2003.
Amb la vocació d’esdevenir un actor en l’àmbit comarcal, a l’hora de tractar els reptes que afronta el món rural i, més en concret, l’agricultura, aquesta nova etapa del Museu del Blat (MB) es planteja com una oportunitat per reflexionar al voltant de la transmissió dels llegats i, més enllà de la dimensió simbòlica que, avui per avui, té la pagesia, reivindicar-ne els valors pràctics en l’actual context de crisi econòmica, ecològica i social. D’aquesta manera, la proposta museística del MB posa l’accent en el fons de la qüestió, és a dir, en la dimensió reivindicativa i la necessitat d’actuar, i no tant en la perpetuació d’una imatge edulcorada de la pagesia, rústega, dòcil i caduca.
D’un costat, el museu es construeix a partir de la cultura material pagesa acumulada al llarg de sis dècades d’història. Els objectes —recuperats del magatzem— s’han guardat en blocs de prestatges tancats amb portes reixades les quals, a mode de “magatzem visitable”, permeten veure’n el contingut, a la vegada que serveixen de suport per exposicions.
D’un altre costat, la mostra inaugural “Societats pageses i alternatives agràries” n’actualitza el relat i, seguint les actuacions definides al PE, promou un model participatiu, interrogatiu i dinàmic d’àmbit comunitari en què es posa l’èmfasi en qüestions com el paper de la dona en el món rural, la identitat agrícola de la Segarra, i les alternatives agràries sostenibles properes a la sobirania alimentària.
Nogensmenys, tenint en compte els àmbits local, comarcal i nacional, el nou museu aposta pel desenvolupament de projectes agrícoles alternatius a la Segarra, i proposa diverses línies d’actuació mitjançant les quals teixir complicitats a l’hora de possibilitar la museïtzació del conjunt de l’antiga farinera, així com de situar-se en el debat actual al voltant del futur del món rural, esdevenint un actor obert a la reflexió i a la producció i transferència de coneixement.
L’objectiu d’aquesta comunicació és, doncs, en primer lloc, repassar l’evolució del MBP al llarg dels seus seixanta anys d’història i, en segon lloc, descriure el projecte de renovació que s’ha iniciat, així com posar en valor l’aportació que aquest fa en l’àmbit de la museografia etnogràfica d’àmbit local.
-
* Construïda el 1922, la fàbrica és obra de l’arquitecte César Martinell. L’estructura interior (de formigó armat) és un disseny de Robert Maillart, enginyer suís que va col•laborar amb l’empresa Bühler, empresa encarregada de la maquinària.
-
Bibliografia bàsica:
ABELLA, Jordi; ALÒS, Carme; BERGÉS, Carme. “Els museus a les terres de Lleida i el Pirineu. Nous usos, nous escenaris”. Urtx, 35, 2021, p. 31-45.
BERGÉS, Carme. “El Museu comarcal de Cervera i les seves col•leccions etnològiques”. Revista d'Etnologia de Catalunya, 23, 2003, p. 166-167.
— “La documentació d’eines agrícoles i d’estris domèstics del Museu del Blat i de la Pagesia de Cervera”, Revista d'Etnologia de Catalunya, 27, 2005, p. 138-142.
GRAELLS, Montse. “L’antiga Farinera de Cervera. La fàbrica dels treballadors. Una visió a partir de les fonts orals per complementar una anàlisi de les formes de treball i un inventari de la maquinària de l’antiga fàbrica de farina”, Revista d’Etnologia de Catalunya, 41, 2016, p. 191-201.
LORAN, Margarida; BERGÉS, Carme. Pla estratègic 2022-25. Cervera: Museu Comarcal de Cervera, 2021.
VERDÉS, Marc. “Les arrels urbanes de l’agroecologia. Sobirania alimentària i nous imaginaris culturals: La Garbiana de Tarroja de Segarra, un cas exemplar”. Revista d'Etnologia de Catalunya, 46, 2021, p. 255-267.
|
|---|
