Maternitat i recerca etnogràfica: dificultats, reptes i oportunitats de ser mare durant el doctorat d’antropologia

Gestionar i combinar el treball de camp etnogràfic amb la vida personal es un dilema comú entre els estudiants de doctorat, sobretot en el cas de les dones que volem ser mares durant aquesta etapa de la nostra carrera professional i acadèmica. La falta de suport específic, tant emocional com econòmic, de part de les institucions acadèmiques i altres estructures institucionals fa que en molts casos sigui difícil compaginar la maternitat i la investigació a nivell predoctoral. Pel que fa a la antropologia, altrament, la naturalesa immersiva de l’etnografia i la imperant imatge de l’investigador solitari dificulta encara més la separació de la vida professional i personal.

En el meu cas, he tingut l'experiència de ser mare durant el doctorat d’antropologia i de realitzar treball de camp etnogràfic acompanyada primer de la meva parella, i després també del nostre fill durant el seu primer any d’edat. La recerca es va realitzar amb els indígenes ngäbe de Panamà, tant a les seves comunitats d'origen a la Comarca Ngäbe-Buglé, com a les localitats de Costa Rica on es traslladen anualment per a treballar durant la collita del cafè.

La intersecció entre la meva vida personal i el treball etnogràfic, a més de generar moltíssimes anècdotes, m’ha fet reflexionar sobre les implicacions metodològiques, ètiques i emocionals que comporta fer treball de camp acompanyada. Així doncs, la meva intenció és presentar els dilemes, tensions i reptes emocionals, econòmics i metodològics que ha suposat fer una investigació antropològica amb la meva parella i amb el meu fill, així com les implicacions que ha tingut tant en la meva recerca, en particular en el procés de recol·lecció de dades i producció del coneixement, com en la meva vida personal i familiar.