Articulació de la mobilitat i la immobilitat en les estratègies de vida dels indígenes ngäbe de Panamà

En aquesta comunicació m’interessa explorar la diversitat de trajectòries de mobilitat i immobilitat dels indígenes ngäbe de Panamà. Cada any milers d’indígenes d’aquesta ètnia es traslladen temporalment des del seu territori, la Comarca Ngäbe-Buglé, a Costa Rica per treballar a la collita del cafè, realitzant una travessia periòdica que implica famílies senceres. Aquests fluxos de persones, idees i recursos tenen una gran transcendència en la vida dels ngäbe, tant pels membres de la família que es desplacen com pels que resten a les comunitats d’origen. L’objectiu d’aquesta investigació és analitzar la mobilitat i immobilitat dels ngäbe en el context de migració transnacional a Costa Rica, analitzant les experiències i narratives tant dels que es mouen com dels que es queden, per tal de aconseguir una visió completa i incorporar totes les persones involucrades en el projecte migratori.

Sota la lògica sedentària que impregna el pensament occidental i que està present en molta de la producció acadèmica sobre migracions i mobilitat, la permanència s’ha construït com a l'estat per defecte i enfrontada a la mobilitat, entesa com una amenaça per a l’ordre i la seguretat nacional. Ara bé, els debats recents sobre els estudis de mobilitat busquen disputar aquesta naturalització de la estasis i proposen reconèixer la dinàmica i relacions entre situacions de mobilitat i immobilitat, i entre les persones mòbils i no mòbils.

Seguint la crida d’aquests autors, aquest estudi evidencia com la mobilitat i immobilitat s’articulen i formen part de les estratègies de vida de les famílies indígenes ngäbe de Ratón, una comunitat on un gran percentatge de la població, tant homes com dones i infants, es desplaça anualment a Costa Rica, i reflexiona sobre la necessitat d’anar més enllà del model binari stasis/kinesis, estudiant la mobilitat i immobilitat conjuntament i no com unitats oposades.