Implicacions pràctiques i metodològiques d’una pràctica silenciada. Reflexions sobre el treball de camp acompanyada de la parella i/o els infants

En aquesta comunicació presentaré l’experiència pròpia de fer treball de camp acompanyada, primer de la parella (Panamà, 2002-3), després de les filles -sent nadons (Panamà 2009-14), nenes (Xile, 2015; Panamà, 2016-18) adolescents (Panamà, 2023)-, i de tota la família nuclear (Panamà 2016, Xile 2015), amb l’objectiu de reflexionar sobre les implicacions pràctiques i metodològiques que ha tingut per la meva trajectòria etnogràfica amb pobles indígenes.
El silenci que envolta la pràctica del treball de camp acompanyat serà un dels primers elements de la reflexió. Un silenci que, com altres persones en aquest simposi, intentaré trencar parlant de les motivacions que em van portar a marxar amb la parella i les filles, el seu efecte sobre l’establiment de rapport a camp, la gestió de les relacions familiars en la distància, l’autoconeixement, l’ètica del treball de camp acompanyat i la falta de suport institucional per facilitar la mobilitat dels etnògrafs en família.