| Abstract | Resum
El sensellarisme exposat com a fet social, una realitat a la qual totes les societats del món mantenen una població adscrita a l’exclusió social. L’estat de la qüestió és la gestió reguladora i metodològica que s’usa per legislar polítiques que afrontin el repte d’estructurar la sortida de la població excloïa i residents del ras.
Com qualsevol altre espai regulador de la vida quotidiana les institucions són creadores de les normes legisladores per les quals s’han de regir els paràmetres a seguir. Aquests necessiten una fórmula que fonamenti la seva bondat en la raó i en la naturalesa, una conveniència coordinada en els interessos comuns coexisteixen en el beneplàcit dels grups socials, assolint un mecanisme cognitiu. L’existència de la institució atorga una regulació controlada per part d’un organisme, on aquest control genera i automatitza el mateix autocontrol. (Douglas, 1986:74)
La legitimitat és l’articulació de la institució, aquesta esdevé dels òrgans socials que configuren aquesta mateixa legitimitat. La institució diversificada en organitzacions, públiques o privades, de caràcter distributiu, creant elements cíclics amb la mateixa societat que es relacionen entre si. Models d’objectivació, els quals legitimen les seves accions, tanmateix, són justificades per una historicitat i per la transmissió intergeneracional d’aquestes. Compleixen la funció d’externalitat de l’ordre social.
Proposta simposi
La institució és productora de la institucionalització, un factor conductor de les normes legisladores. La institucionalització crea una relació entre les persones usuàries i els/les professionals del sector social. Aquests últims formen part de l’estructura institucional. Els paradigmes institucionals mantenen una comunicació permanent entre les persones sensellar i els/les professionals. Aquests paradigmes transiten en diverses lògiques que es complementen entre elles per tal de legitimar les accions institucionalitzadores. Aquestes lògiques es mouen, per una banda, disciplinària i normativa i per l’altre es compensa amb una lògica emancipadora. (Tejero i Torrabadella, 2010:178)
Els actors potencials d’accions institucionalitzades han d’assabentar-se sistemàticament d’estar institucionalitzats, aquesta requereix una certa forma de procés educatiu. Els significats institucionals han de gravar-se poderosament i indeleblement en la consciència de l’individu. Tanmateix, han d’existir procediments perquè els dits significats s’“emmatxuquin” i es recordin reiteradament, si fos necessari, per mitjans coercitius i en general desagradables. (Berger i Luckmann. 1968:91)
Al·legoritzant els estudis d'Erving Goffman sobre les institucions totals on defineix els espais de residència i treball com camps on les persones passen un llarg període temps on comparteixen rutines diàries administrades formalment, podem configurar la institucionalització com una carrera, la carrera moral, que sotmet la institució a les persones sensellar per tal d’arribar a la seva fita.
El resultat de les fórmules institucionals comporten a la institucionalització i aquesta, als factors cronificats del sensellarisme. Els serveis socials s’articulen com a agents de salvaguarda de les condicions d’exclusió social que viuen les persones del sensellar dins de la seva trajectòria i dins dels sistemes institucionals. La seva interacció amb elles adjudiquen una autoria a la institució de les regles normalitzadores, les quals asseguren una inserció social dins del seu marc d’acceptació axiomàtica. (Foucault, 1976). Tanmateix, aquest control social a través de la institucionalització comporta a la pèrdua d’agència. L’agència entesa des de la capacitat que posseeixen les persones per actuar en el món, és arravatada per part dels rols institucionalitzadors. Aquests incapaciten als individus a actuar de manera independent, eliminant la possibilitat d’escollir eleccions per si mateixos.
Bibliografia
BERGER, P.L. i LUCKMANN, T. (2019). La construcción social de la realidad.-1ºed.25ª reimp. – Buenos Aires: Amarrortu
DOUGLAS, M. (1986). Cómo piensan las instituciones. Madrid. Alianza Editorial
GOFFMAN, E. (2001). Internados: Ensayos sobre la situación Socials de los enfermos mentales.- 1a ed. 3a reimp.- Buenos Aires : Amorrortu
TEJERO, E. i TORRABADELLA, L. (2010). Vides al descobert: els mons viscuts del fenomen “sense sostre” Barcelona. Editorial Mediterrania.
FOUCAULT, M. (1976). Vigilar y castigar: nacimiento de la prisión. México. Siglo XXI Editores.
|
|---|
