Gestió de comunicacions

Benvingudes a la gestió de comunicacions.

Per poder veure les comunicacions rebudes al teu Simposi, selecciona’n el títol i a continuació fes clic al botó “Cerca”.
Una vegada siguin visibles les comunicacions rebudes pots aprovar-les, rebutjar-les, editar-les o deixar-hi notes.

 

Displaying 151 - 200 of 304

TitolAutorsSimposiumAbstract
Asimetria, opacitat i competència. Anàlisi qualitativa de l’experiència d’accés al mercat de lloguer per mitjà de portals immobiliaris.
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Anna Recasens Garriga Universitat Rovira i Virgili anna.recasens@urv.cat
30. Habitatge i propietat en el marc de la crisi habitacional

La mercantilització de l’habitatge i la financerització del sector immobiliari durant els últims cinquanta anys han agreujat la contradicció entre

La interrelació entre la precarietat habitacional i la denuncia segura per part de les persones migrants en situació irregular
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
CORINA TULBURE GRECS, UNIVERSIDAD DE BARCELONA ctulbure@yahoo.com
NATALIA CAICEDO PROFESORA AGREGADA DE DERECHO CONSTITUCIONAL, UNIVERSIDAD DE BARCELONA ncaicedo@ub.edu
30. Habitatge i propietat en el marc de la crisi habitacional

Les dificultats de les persones migrants en situació irregular per a interposar una denúncia quan són víctimes de delictes s'han

Quin « dret a l’habitatge » i per a qui ? La influència del context sobre la concepció militant dels drets a Catalunya i al Québec
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Montserrat Emperador Badimon Université Lumière Lyon 2 / INRS montserrat.emperadorbadimon@univ-lyon2.fr
30. Habitatge i propietat en el marc de la crisi habitacional

Des de que la Plataforma d’afectades per la hipoteca va aturar el seu primer desnonament el novembre del 2010, l’ús

Lleis d’Habitatge de la darrera dècada als Parlaments Autonòmics i a les Corts
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Luis M. Sanmartín Cava Universitat Pompeu Fabra luismanuel.sanmartin@upf.edu
30. Habitatge i propietat en el marc de la crisi habitacional

A la darrera dècada, els moviments d’habitatge han presentat diverses propostes de legislació d’habitatge a les Corts Generals de l’estat

El poder dur del dret a la propietat i el poder tou del dret a l’habitatge: inseguretat jurídica i inseguretat residencial en les relacions d’arrendament
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Marta ILL-Raga Universitat de Gant marta.illraga@gmail.com
30. Habitatge i propietat en el marc de la crisi habitacional

El concepte d’inseguretat jurídica forma part del llenguatge habitual utilitzat per actors del mercat immobiliari a l’hora de referir-se als

L'empleat de banca i l'accés a l'habitatge en propietat
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Irene Montoliu Universitat de Barcelona irenemontoliu@gmail.com
30. Habitatge i propietat en el marc de la crisi habitacional

La meva recerca es focalitza en la figura del bancari o empleat de banca i la seva vinculació amb l'accés

El pànic moral al voltant de les ocupacions d’habitatges. Classes populars, propietat i reproducció social.
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Mikel Aramburu UB mikel.aramburu@ub.edu
30. Habitatge i propietat en el marc de la crisi habitacional

Els últims anys s’ha creat des d’instàncies polítiques, mediàtiques i empresarials un veritable pànic moral al voltant de les ocupacions

“Les cases són per viure-hi”: la crisi de l’habitatge al Pirineu català
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Camila del Mármol Cartañá Universitat de Barcelona cdelmarmol@ub.edu
Patricia Bertolin Ros Universitat de Barcelona patribertros@gmail.com
30. Habitatge i propietat en el marc de la crisi habitacional

En aquesta comunicació volem explorar les condicions i contradiccions del sector de l’habitatge al Pirineu català. En un context d’emergència

Respuestas de la sociedad civil a las violencias de género en línea en Cataluña, Brasil e Italia a través de una etnografía comparativa multi-situada,
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Giulia Campaioli Universitat Rovira i Virgili giulia.campaioli@urv.cat
31. Estratègies locals de gestió de la violència de gènere. Aprenentatges comparats

La violencia doméstica es reconocida como una de las formas más generalizadas y graves de violencia de género en todo

Agencia cultural híbrida y violencia de género en el caso de las mujeres migrantes subsaharianas
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Beatriz Rodenas Cerezo Universidad de Zaragoza rodenasb@hotmail.com
31. Estratègies locals de gestió de la violència de gènere. Aprenentatges comparats

El paradigma teórico hegemónico que domina las investigaciones sobre violencia de género, toma cautela en no enturbiar el hecho de

Experiències interculturals i interdisciplinàries de prevenció de la violència masclista amb les dones Inkal awà de Colòmbia
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Núria Morelló Calafell OADPI (Observatori per l’Autonomia i els Drets dels Pobles Indígenes de Colòmbia) i GER (Greup d'Estudis sobre la Reciprocitat), Universitat de Barcelona nuriamorello@gmail.com
31. Estratègies locals de gestió de la violència de gènere. Aprenentatges comparats

La proposta per aquest simposi recau en explicar i compartir una experiència d'investigació, cooperació internacional i activisme entre l'OADPI (Observatori

Sutura i Muñ: silenci, discreció i honor a la Baixa-Casamance, Senegal
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Armnia Pérez Crosas GESA harmux@gmail.com
31. Estratègies locals de gestió de la violència de gènere. Aprenentatges comparats

Aquesta comunicació s’emmarca dins d’una recerca qualitativa sobre violències domèstiques de gènere a tres localitats de la regió administrativa de

La tècnica de les redaccions escolars per investigar la percepció dels joves de la Baixa Casamance (Senegal) sobre les violències de gènere en l’àmbit domèstic
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Jordi Tomàs Guilera Universitat de Barcelona jordi.tomas@ub.edu
31. Estratègies locals de gestió de la violència de gènere. Aprenentatges comparats

La tècnica de les redaccions escolars consisteix en demanar als alumnes de secundària d'un determinat institut que, a través d’un

Autonomia versus identitat? Aprenentatges des de la gestió domèstica de la violència de gènere a la Casamance (Senegal)
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Albert Roca Universitat de Lleida albert.roca@udl.cat
31. Estratègies locals de gestió de la violència de gènere. Aprenentatges comparats

L’augment de l’autonomia individual és un dels horitzons persistents en el procés de maduració i diversificació del moviment feminista, que

Los jakartamans: masculinidad y juventud en la Baja Casamance
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Romina Martínez Algueró ISOR. Universitat Autònoma de Barcelona romina.martinez@uab.cat
31. Estratègies locals de gestió de la violència de gènere. Aprenentatges comparats

La investigación que aquí se presenta recoge algunas impresiones analíticas obtenidas en distintas misiones etnográficas realizadas en la Baja Casamance,

Els factors cronificats del sensellarisme
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Eduard Ocaña Molina UB naereth@gmail.com
32. Desigualtats socials i injustícies epistèmiques: Ètica i reflexivitat entorn de la recerca en antropologia

Resum El sensellarisme exposat com a fet social, una realitat a la qual totes les societats del món mantenen una

Violencia designativa y derecho de escritura indígena
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Santiago Martínez-Magdalena Universidad Pública de Navarra UPNA santiago.martinez@unavarra.es
32. Desigualtats socials i injustícies epistèmiques: Ètica i reflexivitat entorn de la recerca en antropologia

En nuestra opinión, apenas se ha incidido en la escritura como recurso de violencia, no sólo designativa, sino explicativa de

Desigualtats epistèmiques en la construcció de coneixement entorn de les soledats en les persones grans i la intervenció social: Un anar i venir entre l’antropologia i el treball social.
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Joan Casas-Martí Universitat de Barcelona casasmarti@ub.edu
32. Desigualtats socials i injustícies epistèmiques: Ètica i reflexivitat entorn de la recerca en antropologia

L'estudi de les soledats en les persones grans ha estat àmpliament tractat des de disciplines com la psicologia i la

Migraciones: quién las narra y desde dónde? Reflexiones epistemológicas a partir de una investigación co-laborativa en Barcelona
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
María Eugenia Piola Universitat de Barcelona eugeniapiola@ub.edu
Marta Arranz Universitat de Barcelona marta.arranz@ub.edu
32. Desigualtats socials i injustícies epistèmiques: Ètica i reflexivitat entorn de la recerca en antropologia

Esta comunicación propone una reflexión epistemológica sobre la forma en que se construye y comparte el conocimiento en torno a

Retos y desafíos metodológicos para la colectivización del hecho alimentario: reflexiones con, para y desde las personas en situaciones de precarización, entidades alternativas y la universidad en Barcelona
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Claudia Rocío Magaña González Universitat de Barcelona claudia.magana@ub.edu
Marta Llobet Estany Universitat de Barcelona mllobet@ub.edu
32. Desigualtats socials i injustícies epistèmiques: Ètica i reflexivitat entorn de la recerca en antropologia

La ponencia presenta reflexiones epistemológicas y metodológicas sobre la construcción colectiva de conocimiento en torno a la alimentación, a partir

ANÀLISI CRÍTIC A LES EPISTEMOLOGIES DESIGUALS: CONSTRUCCIÓ DE LES DONES MORES
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Fatiha El Mouali Samadi UAB fatihawzaid@gmail.com
CHAIMAE EL JEBARY AMISNAU UAB chema_95@hotmail.es
32. Desigualtats socials i injustícies epistèmiques: Ètica i reflexivitat entorn de la recerca en antropologia

Aquesta comunicació s’inscriu en la importancia de visibilitzar la repercussió i impacte del discurs que sovint s’imposa envers les dones

Pensant l’agència en la metodología de les produccions narratives. Una reflexió a través dels feminismes decolonials.
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Núria Sadurní Balcells Universitat de Girona nuria.sadurni@udg.edu
32. Desigualtats socials i injustícies epistèmiques: Ètica i reflexivitat entorn de la recerca en antropologia

La metodologia de les produccions narratives, proposada per Balasch i Montenegro el 2003, sorgeix com a resposta a dues preocupacions

Especialización y externalización de la atención personal a la vida: del saber intuitivo al tecno-cuidado
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Juan David Gómez Quintero Universidad de Zaragoza jdgomez@unizar.es
Mar Dieste-Campo Universidad de Zaragoza m.dieste@unizar.es
32. Desigualtats socials i injustícies epistèmiques: Ètica i reflexivitat entorn de la recerca en antropologia

La invención y adopción de los cochecitos de paseo para bebés facilitó su transporte en la Gran Bretaña de 1890.

InvestigarCON. Reflexiones en torno a la co-investigación antropológica junto a personas con experiencias de sufrimiento mental
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Mercedes Serrano Miguel Universitat de Barcelona - Escola de Treball Social mercedes.serrano@ub.edu
32. Desigualtats socials i injustícies epistèmiques: Ètica i reflexivitat entorn de la recerca en antropologia

La salud mental es un área de conocimiento e investigación en cuya construcción ha prevalecido de forma clásica una perspectiva

Avaluació participativa d’un projecte d’intervenció amb joves migrants no acompanyats/des: la reflexió de la pràctica com eina de desconstrucció de les desigualtats socials
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Violeta Quiroga Raimundez Universitat de Barcelona violetaquiroga@ub.edu
32. Desigualtats socials i injustícies epistèmiques: Ètica i reflexivitat entorn de la recerca en antropologia

Aquesta comunicació presenta els resultats una investigació avaluativa participativa en el marc del projecte AVENIR, el propòsit del qual va

Injusticia epistémica y resistencias profanas: El movimiento loco en Catalunya.
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Elisa Alegre Agís “Grup Antropologia de la Bogeria” Institut Català d’Antropologia. Medical Anthropology Research Center (URV) Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social Universitat Rovira i Virgili elisa.alegre@urv.cat
Martín Correa-Urquiza Vidal Freyre “Grup Antropologia de la Bogeria” Institut Català d’Antropologia. Medical Anthropology Research Center (URV) Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social Universitat Rovira i Virgili martin.correaurquizav@urv.cat
32. Desigualtats socials i injustícies epistèmiques: Ètica i reflexivitat entorn de la recerca en antropologia

El llamado Movimiento Loco en España nuclea a una serie de entidades, colectivos y personas que de maneras diversas se

Delitos culturales e injusticias epistémicas: Alcances y límites de la pericia antropológica para el reconocimiento de las narrativas culturales mapuche en tribunales penales del sur de Chile
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Fabien Le Bonniec Universidad de la Frontera - Chile fabien.lebonniec@ufrontera.cl
32. Desigualtats socials i injustícies epistèmiques: Ètica i reflexivitat entorn de la recerca en antropologia

Los tribunales de justicia constituyen espacios privilegiados de producción de injusticias epistémicas, sean de tipo testimoniales o hermenéuticas, tensionan de

DONES EN ELS PROGRAMES DE TRACTAMENT DE LES PRESONS CATALANES: APROXIMACIÓ SOCIOANTROPOLÓGICA
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Ramon Florensa Rius Universitat Autònoma de Barcelona ramonjosep.florensa@autonoma.cat
33. L'Estat en acte

En aquesta comunicació abordarem la situació de les dones dins el Sistema Penitenciari Català des d’una perspectiva antropològica. La meva

La participació ciutadana: ¿Concessió, actuació o tortura d'Estat?
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Joan Roura Expósito CSIC joan.roura-exposito@incipit.csic.es
33. L'Estat en acte

La hipòtesis de la comunicació és que els processos participatius són escenaris de manifestació i corporització ordinària de l'Estat i,

Governar l'asil sense "estar present". Burocràcia fantasma, externalització i la inaccessibilitat de l'estat
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Arnau Poy Universitat de Barcelona apr1662@hotmail.com
Caterina Borelli Università Ca’ Foscari caterina.borelli@unive.it
Alèxia Rué Universitat de Barcelona alexia.rue@ub.edu
33. L'Estat en acte

Quan, on i com es troben els sol·licitants d'asil amb l'estat? Tal com argumenta Gammeltoft-Hansen (2011), qualsevol persona que vol

La cultura como asunto de Estado en Argentina. Elementos para pensar el Estado a través de sus actos
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Alejandro GORR SAGE - Université de Strasbourg / IIGG -Universidad de Buenos Aires alejandro.gorr@gmail.com
33. L'Estat en acte

El sinuoso derrotero del proceso de institucionalización de la cultura como objeto y categoría de intervención pública en la Argentina,

Estado y políticas públicas de inclusión: una aproximación a las modalidades soft de control y vigilancia
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Marta Venceslao Universitat de Barcelona-GRECS mvenceslao@ub.edu
33. L'Estat en acte

Nuestra comunicación explora la red de asistencia social gubernamental como dispositivo de control y vigilancia del subproletariado urbano. En un

“Ara nosaltres som Estat”. Anhels i ambicions d’estatalitat en el món guaraní de Bolívia.
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Pere Morell i Torra Haute école de travail social de Genève p.morelltorra@gmail.com
33. L'Estat en acte

Representats per l'antropologia clàssica com a portadors d'una espècie de "gen social" contra-estatal que impedeix la formació de l'Estat en

L’Estat en acció, burocràcia i la problemàtica de l’habitatge
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Luis M. Sanmartín Cava Universitat Pompeu Fabra luismanuel.sanmartin@upf.edu
33. L'Estat en acte

L’Estat s’ha convertit en un camp de batalla en el que s'enfronta la mercantilització de l’habitatge i la defensa de

Prevenir los extremismos violentos en Hospitalet de Llobregat. Desafíos metodológicos en una etnografía de las políticas públicas.
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Alex Govers Pijoan KU Leuven a.goverslopez@gmail.com
33. L'Estat en acte

El presente estudio se centra en la emergencia de un nuevo campo de acción pública a raíz de los ataques

L’ESTAT EN L’EDUCACIÓ SOCIAL COM A BUROCRÀCIA. EXPOSICIÓ DE CASOS.
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Roger Puig Lucas Universitat de Barcelona - Institut Català d'Antropologia (AEiAP) rogerpuig92@gmail.com
33. L'Estat en acte

L’estat mobilitza la seva capacitat de dur-se a terme, de fer-se en acte, en les relacions simbòliques i institucionals. L’estat

Educació emocional: una nova forma de governamentalitat neoliberal
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Patricia Bertolin Ros Universitat de Barcelona patribertros@gmail.com
33. L'Estat en acte

Des de fa dècades, en el marc neoliberal, els organismes internacionals (OCDE, Banc Mundial, FMI) i estats nacionals (Govern Xilè,

Justícia transicional i absència de l'Estat: organitzacions de drets humans i judicis de genocidi maia ixil.
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Esther Oliver Grasiot Universitat Autònoma de Barcelona i Universitat de Girona olivergrasiot@gmail.com
33. L'Estat en acte

Dels 36 anys de conflicte armat a Guatemala, el període més sagnant va ser el de les dictadures de Fernando

Legitimar i ordenar: la participació ciutadana i la cultura institucional en l’urbanisme neoliberal.
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Guillermo Aguirre Núñez Universitat de Barcelona guillermo.aguirre.n@gmail.com
33. L'Estat en acte

A partir de la reforma urbanística de la Rambla de Barcelona, precedida per un procés participatiu que havia d’orientar l’actual

Poder policial y racionalidades jurídicas. Un estudio de caso en Buenos Aires
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Agustín D'Onia Universitat de Barcelona
33. L'Estat en acte

Partiendo del estudio de caso de una “causa armada” (o “montaje policial”) que condujo a una condena a prisión contra

The everyday reality of "bordering" practices in the re-bordered Europe
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Martina Pasqualetto Universitat de Barcelona mpasqupa14@alumnes.ub.edu
33. L'Estat en acte

Over the past decade, European borders have returned to the centre of the political agenda of EU institutions and member

De l’emergència climàtica a la Revolta Escolar
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Ainhara Del Pozo Nogales Universitat de Barcelona ainhara.delpozo@gmail.com
33. L'Estat en acte

L’any 2019 més de 800 institucions van declarar “l’estat d’emergència climàtica” amb la pretensió que amb aquest marc normatiu s’aconseguiria

Estructura i acció. Una aproximació a la (re)producció de l'Estat, a través de la política pública en l'àmbit del turisme
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Eloi Sendrós Ferrer Universitat de Barcelona - EiAP (ICA) sendrosferrer@gmail.com
33. L'Estat en acte

Són múltiples les recerques que, en disciplines com l’antropologia, la sociologia, o l’economia política, s’han aventurat a explorar les noves

Razón policial, daño social y una humilde propuesta
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
DANIEL JIMÉNEZ UNIZAR djf@unizar.es
33. L'Estat en acte

1/ Definida como el estudio del daño producido en virtud de procesos y contextos específicamente sociales (no-naturales), la zemiología (del

Juzgar al Otro: Magistrados y magistradas del sur de Chile ante los retos de la diversidad sociocultural o de las conflictividades interculturales
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Fabien Le Bonniec Universidad de la Frontera fabien.lebonniec@ufrontera.cl
33. L'Estat en acte

El “Estado en acto” será abordado en la presente ponencia a través del “derecho en acción”, vale decir se pretende

Els itineraris terapèutics com a eines metodològiques i analítiques. El cas de la població rifenya de Catalunya
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Irina Casado i Aijón Universitat Autònoma de Barcelona irina.casado@uab.cat
34. Ciència i religió, apropaments antropològics

El meu propòsit en aquesta comunicació és presentar una proposta metodològica i analítica per a la confecció i representació gràfica

Bioètica i religions: una exploració en la intersecció entre la ciència i les creences en l'atenció médica en el context de l'origen de la disciplina a Catalunya.
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Gabriela Irrazábal CONICET, Argentina / RMIT Europe gabrielairrazabal@gmail.com
34. Ciència i religió, apropaments antropològics

El camp de la bioètica pot ser analitzat en la intersecció entre la ciència i la religió, i el seu

El budismo tibetano, la neurociencia de la meditación y la epigenética desde la etnografía clásica y la autoetnografía.
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Maria José Alarcón Mateo Universitat Rovira i Virgili alarconmateomariajantropologia@gmail.com
34. Ciència i religió, apropaments antropològics

Esta comunicación está basada en la investigación que estoy realizando con motivo de mi doctorado. Éste es acerca del budismo

Creients, escèptics i revoltats: ciència i religió en la història de l’espècie humana
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Carles Salazar i Carrasco Universitat de Lleida
34. Ciència i religió, apropaments antropològics

L’objectiu d’aquesta comunicació es presentar un seguit de reflexions sobre les relacions entre ciència i religió des de la perspectiva

El curanderisme a Ponent: entre la biomedicina i la New Age
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Blanca Pérez Espuñes Universitat de Barcelona blancape79@gmail.com
34. Ciència i religió, apropaments antropològics

Una de les manifestacions culturals que permet copsar de primera mà la tensió dialèctica entre ciència i religió és el

TitolAutorsSimposiumAbstract