Repensem els museus. El treball de la diversitat als museus del segle XXI

Els museus de segle XXI se situen en el paraigua de la museologia social. Sota aquest paraigua teòric parlem de participació, d'inclusió social, de generar experiències en els visitants, de plantejar una mirada crítica, de treballar amb la comunitat i de desenvolupar aprenentatges significatius.
A vegades ens trobem que s’utilitzen com a sinònims conceptes com: museu obert, museu accessible, museu inclusiu, museu comunitari, inclús museu participatiu, i és important entendre que no són sinònims, són complementaris. Es tracta de les característiques d’un museu social: obert a la ciutadania, accessible i inclusiu, que treballa per la comunitat de manera participativa.
El museu de el segle XXI a més a més ha de ser accessible universalment o no tindrà cabuda dins de les canvis sociodemogràfics que s'acosten, però hi ha un altre gran tema que el museu social no pot deixar de banda, i que va més enllà del museu accessible, és el tema de la diversitat.

La idea és que després de situar-nos en el camp de joc (el museu social) i definir breument els participants, accessibilitat-inclusió social-comunitat-participació, entraríem a analitzar les regles del joc, l’atenció a la diversitat dels nostres públics, de les persones usuàries dels serveis museístics.
En el nostre context, el concepte d’atenció a la diversitat, ha estat molt arrelat al món educatiu i trobem una llarga bibliografia associada. En el camp dels museus del nostre context proper, la trajectòria és més limitada.
El 2020, el tema del Dia Internacional dels Museus va ser “Museus per la igualtat: diversitat i inclusió”. Va passar molt desapercebut degut a que va coincidir en plena pandèmia sanitària. Era una bona oportunitat per contestar la pregunta de si l’atenció a la diversitat als museus és una realitat o un mite. Intentarem apropar-nos a la resposta a través de la tasca dels Museus d’Esplugues de Llobregat.