| Abstract | Resum:
En els darrers cent anys, la comarca de la Segarra s’ha transformat arran de la industrialització de l’agricultura i dels mercats agraris, en concret, el comerç del cereal, l’agroalimentari i l’ecològic. Inspirada pel New Age i la sobirania alimentària, l’any 2009, La Garbiana es va iniciar en la producció agroecològica i la recuperació de blats antics. L’estudi etnogràfic d’aquest grup de Tarroja de Segarra* permet analitzar les relacions del moviment agroecològic amb l’ambientalisme i els nous imaginaris culturals, així com descriure la repercussió de la contracultura i la nova espiritualitat en l’àmbit local.
-
El projecte de La Garbiana de Tarroja de Segarra va sorgir en el context d’una ruralitat local emergent (Soronellas i Casal, 2014) basada en l’estratègia econòmica de la sobirania alimentària (Badal et al., 2011). Aleshores, el moviment cooperatiu proper a l’ecologia estava en voga (Huerta i Ponce, 2010) i semblava portar aire fresc a una societat trastocada com a conseqüència de la crisi financera global desencadenada a finals de l’any 2007. De fons, arran de l’aparent desfeta sistèmica, ressonava la pugna discursiva entre els qui pretenien moralitzar el capitalisme i els qui, indignats, en plantejaven el desmantellament i apostaven per una sortida alternativa basada “en l’emergència d’una nova sensibilitat” (González de Molina i Sevilla, 1993: 16).
L’origen de La Garbiana, a més a més, està estretament relacionat amb els nous imaginaris culturals, o sigui, el New Age o, com denomina Prat (2012), la “nebulosa misticoesotèrica” que envolta el sistema de creences basat en les espiritualitats orientals, les teràpies naturals i els sabers esotèrics. Devers l’any 2009, aquesta comunitat intencional es va formar a partir de l’interès que un grup de joves del poble tenia per restablir el contacte amb el seu entorn immediat, materialment i espiritualment. En paral•lel, al Centre d’Ensenyances i Creixement Personal La Cabana, el col•lectiu va promoure una associació de consumidors i productors d’articles ecològics que, més endavant, el guru de la macrobiòtica Roy Littlesun també va fomentar des de la Universitat del Cor Únic quan, l’any 2010, es va establir a prop de la vila.
Després d’haver-se constituït com a cooperativa i, posteriorment, havent-ne desmantellat l’empresa com a col•lectiu, l’activitat agroecològica de La Garbiana s’ha consolidat al voltant de dos negocis familiars els quals, avui per avui, col•laboren entre ells: d'una banda, la producció de varietats antigues de cereal i l’elaboració de farina i, de l'altra, un forn i una botiga (el Rebost de la Garbiana), on es venen aquests productes i altres queviures d’origen ecològic i de proximitat.
Passats els anys, l’anàlisi de l’evolució de La Garbiana permet observar les contradiccions entre el model agroecològic i les seves pràctiques, així com els antecedents locals propis de la modernitat, és a dir, els processos socials, econòmics i culturals que, durant la darrera centúria, han caracteritzat el context rural segarrenc: la modernització de l’agricultura —el pas d’un mercat incipient basat en el conreu del cereal a la industria agroalimentària— i el canvi social que hi va aparellat.
-
* Amb 175 habitants censats l’any 2022 (Idescat), la vila de Tarroja de Segarra està situada a mig camí de Cervera (la capital de la Segarra) i de Guissona.
-
Bibliografia
BADAL, Marc; BINIMELIS, Rosa; GAMBOA, Gonzalo; HERAS, Maria; TENDERO, Guillem. Arran de terra. Indicadors participatius de Sobirania Alimentària a Catalunya. Barcelona: Entrepobles i Institut d’Economia Ecològica i Ecologia Política, 2011.
GONZÁLEZ DE MOLINA, Manuel; SEVILLA, Eduardo. Ecología, campesinado e historia. Madrid: La piqueta, 1993.
HUERTA, Albert; PONCE, Elisabeth. Els grups i les cooperatives de consum ecològic a Catalunya. Barcelona: FCCUC, 2010.
PRAT, Joan. “Hacia una arqueología de los nuevos imaginarios culturales”. Gazeta de Antropología, 28 (3), article 5, 2012.
SORONELLAS, Montserrat; CASAL, Gemma. Pràctiques i estratègies de la pagesia a Catalunya. Trajectòries i plantejaments de futur. Barcelona: Entrepobles, 2014.
VERDÉS, Marc. “Les arrels urbanes de l’agroecologia. Sobirania alimentària i nous imaginaris culturals: La Garbiana de Tarroja de Segarra, un cas exemplar”. Revista d'Etnologia de Catalunya, 46, 2021, p. 255-267.
|
|---|
