La mobilitat condicionada de les persones en situacio de sensellar

Aquesta comunicació és relativa a la recerca sobre mobilitats de les persones sense llar en situació de carrer a la ciutat de Barcelona, part del projecte de recerca en curs Movilidades desbordadas: un estudio comparativo de las nuevas movilidades urbanas (MOVER) (I+D+i) Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades España: 2020 – 2024.
A partir de les entrevistes realitzades a vint persones en situació de sense llar, a carrer, efectuades a Barcelona-ciutat en que es va demanar a les persones que expliquessin les lògiques relacionades amb la seva mobilitat orientada la cobertura de necessitats socials, de salut, higiene, econòmiques, entre d’altres, es constaten les lògiques de funcionament de les seves mobilitats. Aquestes semblen estar molt condicionades per límits: límits físics de les pròpies persones, límits econòmics per utilitzar mitjans que les hi permetin mobilitats més amplies i lliure, límits generats pel control social, tant formal com informal, portant-les a una mena de reclusió de facte al carrer, amb escàs marge de llibertat de decisió sobre on, com i, a vegades, quan generar les seves mobilitats. tenir a veure amb els recursos disponibles –recursos materials, com ara els bens de supervivència al seu abast, així com recursos personals com ara les seves capacitats orientades a la supervivència-. Així, s evidencia també des d’aquest abordatge la gestió que, en inferioritat de condicions, han de fer en relació al control que exerceixen o intenten exercir sobre ells i elles determinats agents –formals i informals- en relació al ús de l’espai urbà en tant que únic marc possible per desenvolupar-hi la vida, evidenciant fins a quin punt les suposades negociacions entre les parts no son sinó imposicions que afegeixen tensió i dificultat a la seva supervivència en el carrer.
Bibliografia:

AUGÉ, M. (2008). Por una antropología de la movilidad. Barcelona: Gedisa.

BACHILLER, S. (2009) “Significados del espacio público y exclusión de las personas sin hogar como un proceso de movilidad forzada” a: Revista Española de Investigaciones Sociológicas (Reis) núm. 128, pp. 125-137

BERGAMASCHI, M.; CASTRIGNANÒ, M.; DE RUBERTIS, P. (2014) “The Homeless and Public Space: Urban Policy and Exclusion in Bologna”, Revue Interventions économiques, Papers in Political Economy núm. 51

DI LORIO, J. Et al. (2020). “Sin techo, no hay cuarentena. Impactos psicosociales de la pandemia en personas en situación de calle.” XII Congreso Internacional de Investigación y Práctica Profesional en Psicología. XXVII Jornadas de Investigación. XVI Encuentro de Investigadores en Psicología del MERCOSUR. II Encuentro de Investigación de Terapia Ocupacional. II Encuentro de Musicoterapia. Facultad de Psicología - Universidad de Buenos Aires, Buenos Aires.

FOUCAULT, M. (1998) Vigilar y castigar. Siglo XXI de España, Madrid

FROMENT, J.C. (2002) “Les noves tecnologies de seguretat i la “societat de control”, a Revista Catalana de Seguretat Pública, núm. 10, juny, Escola de Policia de Catalunya, Barcelona, pp. 23-38

GOFFMAN, E. (1979) Relaciones en público. Microestudios del orden público, Alianza, Madrid

GÓMEZ, P.A.; MENA, V.E. (2021) “Espacios urbanos, jóvenes habitantes de calle y covid-19” a Revista Argentina de Estudios de Juventud, Universidad Nacional de La Plata, Argentina, núm. 15.

LEBLANC, C; BERTRAND, K.; LOIGNON, C (2020) « Les conséquences de la pandémie de COVID-19 chez les personnes qui vivent en situation d’itinérance : un enjeu de justice sociale » a INTERVENTION 2020, Hors série, nº 1, pp. 59-78

SALES, A. (2019) ¿Quién duerme en la calle en Barcelona? Características de la población sin techo de la ciudad, según los datos de los equipos municipales de intervención social en el espacio público, Ajuntament de Barcelona, Barcelona

SENNETT, R., (1997) Carne y piedra. El cuerpo y la ciudad en la civilización occidental, Alianza Editorial, Madrid,

SHELLER, M. i Urry, J. (2006). “The new mobilities paradigm”. Environment and Planning, 38 (2): 207-226.

TURNER, V. (1980) “Entre lo uno y lo otro: El período liminar en los rites de passage” a La Selva de los símbolos, Siglo XXI, Madrid, pp. 103-123

VIRILIO, P. (1997) Un paisaje de acontecimientos, Paidós, Buenos Aires