El cinema com a eina antropològica en la recerca i la docència del disseny.

La present comunicació posa en valor el cinema de ficció com a font de coneixement, i els seus possibles usos com a eina antropològica en la recerca i la docència del disseny. Els escenaris que es plantegen a les pel·lícules estan plens d’accions, paraules, espais, objectes i interaccions que ens permeten analitzar la societat i la cultura material que ens envolta. O la que ens queda lluny –en l’espai o en el temps– però de la que se’n pot extreure coneixement dissenyístic.

Una tesi doctoral, dos articles de recerca i dues activitats docents serveixen com a casos d’estudi del plantejament exposat. A partir de pel·lícules concretes utilitzades en aquests casos, s’explora la capacitat del cinema de proporcionar contingut d’interès per al sector del disseny des de diferents aproximacions. Pel que fa a la recerca, el cinema pot aportar un nou punt de vista a la comprensió de la pràctica i del discurs del disseny, pot explorar com els objectes poden ser causa de disrupcions en comunitats, pot mostrar els objectes en ús en circumstàncies peculiars, o també presentar objectes d’èpoques passades en el seu context. Pel que fa a la docència, utilitzar el format audiovisual representa un al·licient per a generacions joves que tenen aquest mitjà com el seu principal canal de comunicació i consum de continguts. A partir d’aquest es poden fer anàlisis sobre estètica o sobre el procés del disseny, o reflexions crítiques sobre tipologies o usos dels objectes.

Els cinc casos esmenats s’han plantejat des de la disciplina del disseny, però mostren com aquesta i l’antropologia tenen molt en comú i encara pendents múltiples vies d’exploració de nexes entre elles.