| Abstract | La recuperació de la presència de dones krió fernandines a Barcelona des del darrer terç del segle XIX suposa un gran avanç en l’estudi dels llegats africans a Catalunya. Amalia Barleycorn desencadena una recerca amplia que s’esten també a dones i famílies Jones, Balboa, Dougan i Kinson que ens permet reconstruir una herstory a Catalunya fins al segle XXI des d’una perspectiva interseccinal de classe, raça i gènere.
I es que fins ara les referències de les dones africanes de finals del XIX i primers del XX descrivien que treballaven a la colònia i estaven sotmeses al poder colonial. Alguns van visibilitzarl'abús sexual a què van estar sotmeses. Però Amèlia Barleycorn trenca estereotips: permet escriure una herstoryde poder, de dones, d'africanes, d'elits i d'apoderament a Barcelona i Santa Isabel des de mitjans del XIX. L'interès és explicar qui eren aquelles dones africanes assentades a Europa a finals del segle XIX, ja que ningú no imagina que es pogués tractar de dones adinerades, poliglotes, elegantment vestides i de gustos exquisits. Com van superar les barreres de raça i sexe a l'Àfrica colonial i a les metròpolis europees i concretament a Barcelona? Com van exercir el poder i l'autoritat? Quin tractament van rebre dels europeus? Quin tracte van oferir a altres africans?
L'objectiu final d’aquesta comunicació és presentar l’encaix que van jugar aquestes dones africanes des de finals del segle XIX a Barcelona i Catalunya fins la dècada de 1990, i específicament a la cultura i nació catalana, tot pensant que les consignes de raça, sexe i classe van estar històricament ben marcades presentant alguns canvis en el període democràtic.
BIBLIOGRAFIA RECOMENADA
AIXELÀ CABRÉ, Yolanda. 2022a. Africanas en África y Europa (1850-1996). Barcelona: Edicions Bellaterra.
AIXELÀ CABRÉ, Yolanda. 2022b. “Geografía emocional y gestión de la diversidad en Europa. Reflexiones decoloniales desde la superdiversidad y las ciudadanías fallidas”. Procesos Históricos. Revista de Historia, 41, enero-junio, 2022, 61-77.
AIXELÀ CABRÉ, Yolanda. 2023. “African Women in Iberia. The Fernandino elite in Barcelona (1880-1992)”, Ethhic and Racial Studies (en prensa).
BAYO, Saiba (2021). “The Charnegroes: Black Africans and the Ontological Conflict in Catalonia”, Social Sciences 10 (7): 1-18.
BUETTNER, Elisabeth. 2016. Europe after Empire: Decolonization, Society and Culture. Cambridge: Cambridge University Press.
CLUA i FAINÉ, Montserrat. 2011. “Catalanes, inmigrantes y charnegos: ‘raza’, ‘cultura’ y ‘mezcla’ en el discurso nacionalista catalán”, Revista de antropología social 20: 55-75.
GARCÍA, María del Mar. 2018. Inapropiados e inapropiables. Conversaciones con artistas africanos y afrodescendientes. Madrid: La Catarata.
GONZÁLEZ ALCANTUD, José Antonio. 2011. Racismo elegante: de la teoria de las razas culturales a la invisibilidad del racismo cotidiano. Barcelona: Bellaterra.
GARCÍA, L., GARCÍA, B., y GRAU-REBOLLO, J. (2021). “Consideraciones etnográficas sobre la crianza entre mujeres de Senegal y de Gambia en instituciones de atención a la violencia de género en Cataluña”, Gazeta de Antropología. https://doi.org/10.30827/Digibug.68950
HALL, Stuart. 1996. “When was ‘the post-colonial’? Thinking at the limit”. In Chambers and Curti (eds.), The post-colonial question: 242-260. London: Routledge.
MARTÍN DÍAZ, Emma y Francisco J. CUBEROS-GALLARDO. 2022. “La gestión política de la diversidad en España: etnicidad, migraciones y nacionalismos”. Procesos Históricos. Revista de Historia 41: 96-110.
MBEMBE, Achille 2001. On the Postcolony. Berkeley; Los Angeles; London: University
PERCEVAL, José María 2013. El racismo y la xenofobia: excluir al diferente. Madrid: Cátedra.
PRAKASH, Gyan. 1994. “Subalterns Studies as Postcolonial criticism.” American Historical Review 99 (5): 1475-1490.
RESINA, Joan Ramon. 2009. Del hispanismo a los estudios ibéricos. Una propuesta federativa para el ámbito cultural. Madrid: Biblioteca Nueva.
SPIVAK, G. 2003. “¿Puede hablar el subalterno?” Revista Colombiana de Antropología 39: 297-364.
STUCKI, Andreas. 2019. Violence and Gender in Africa’s Iberian Colonies. Feminizing the Portuguese and Spanish Empire, 1950s–1970s. Switzerland: Palgrave Macmillan.
WALSH, Catherine E. 2018. “Decoloniality in/as Praxis.” In On Decoloniality: Concepts, Analytics, Praxis, Mignolo and Walsh, 15–102. C. E. Durham: Duke University Press.
|
|---|
