El Seminari que vam dedicar a “Repensar Coderch”.

S’introdueix l’experiència d’innovació docent que, des de l’antropologia aplicada i en el marc del Seminari de Teories i Recerques Antropològiques Avançades, va possibilitar als alumnes de 3r i 4rt curs del Grau d’Antropologia dissenyar i produir una exposició fotogràfica sobre el treball etnogràfic realitzat al voltant de l’obra arquitectònica de José Antonio Coderch a Sant Feliu de Codines. La mostra fou el resultat d’una pràctica per generar propostes d’intervenció sociocultural per a la patrimonialització, protecció i difusió d’una obra arquitectònica de gran valor material i immaterial.
És cert que, inicialment, un dels objectius de les primeres edicions del Seminari era treballar el patrimoni en un sentit ampli, però sempre des d’una perspectiva antropològica aplicada. Amb el temps, aquesta premissa ens ha portat a convertir el Seminari en un laboratori per ampliar els horitzons professionals, establir llaços amb disciplines afins i per obrir-nos a una diagnosi proactiva del patrimoni, és a dir, contrària a la redacció d’informes tècnics que no contemplen el poder performatiu del context social en la reactivació dels conjunts patrimonials.
Tot i que els primers Seminaris no tenien un eix temàtic fix, en les dues darreres edicions ens hem interessat per obres arquitectòniques singulars que, si bé són reconegudes entre arquitectes i urbanistes pel seu gran valor patrimonial —tant material com immaterial—, no ho són per a la majoria de la població. El fet d’escollir l’arquitectura com a eix per a vertebrar propostes socioculturals de dinamització del patrimoni respon a què, d’una banda, l’arquitectura és un dels principals atractius turístics de Catalunya; i, de l’altra, que és un camp de coneixement el qual, des de tots els punts de vista, té una lectura antropològica molt evident.
En les darreres edicions del Seminari ens hem apropat obertament a la pràctica de la gestió cultural, tot apostant per l’etnografia com a garantia metodològica. Tanmateix, no hem plantejat res que estigui fora de l’abast de la disciplina perquè el treball amb el patrimoni forma part de l’ADN del coneixement antropològic; altrament, avui ja no és estrany trobar formacions més o menys intensives en tècniques etnogràfiques adreçades a professionals vinculats al patrimoni que provenen de les humanitats o d’altres branques de les ciències socials.