No pots estar sola…! “Ser persona” i el sentit de les relacions en dos treballs de camp en comunitats indígenes a Veneçuela i Panamà

Benvingudes a la gestió de comunicacions.

Per poder veure les comunicacions rebudes al teu Simposi, selecciona’n el títol i a continuació fes clic al botó “Cerca”.
Una vegada siguin visibles les comunicacions rebudes pots aprovar-les, rebutjar-les, editar-les o deixar-hi notes.

 

TítuloNo pots estar sola…! “Ser persona” i el sentit de les relacions en dos treballs de camp en comunitats indígenes a Veneçuela i Panamà
Abstract

Hi ha un fort contrast entre, per una banda, l’imperatiu de la “soledat metodològica” de l’etnògraf que va ser formulada –als inicis del segle XX quan es sistematitzà el “treball de camp modern”– vinculada al “ritus de pas” que s’atribuïa al treball de camp i, per una altre banda, les situacions en les que les etnògrafes ens trobem en el si de les comunitat que constitueixen el nostre “Camp” de recerca.
En el capítol, “Treball de camp” del llibre The Invention of Culture (1981), Roy Wagner, fent referència al seu “Camp” entres els Daribi de Papua Nova Guinea, ens dona pistes per aprofundir en el valor metodològic i analític d’aquest contrast. Roy Wagner argumenta que ens trobem davant de dos estils culturals que representen dos estils creatius dels que en resulten dues formes diferents de fer antropologia. La nostra, per una banda, on el mètode de “camp” es pensa en termes d’un treball individual productiu que té com a objectiu obtenir dades i d’altres productes materials i, per una altra banda, la dels Daribi –aplicable a d’altres societats indígenes– on el mètode pel coneixement de la pròpia cultura i de les dels Altres és l’establiment de relacions així com, i molt essecialment, el compromís amb les obligacions vinculades a aquestes relacions.
A partir d’aquestes idees presentaré dues circumstàncies diferents de treball de camp. La primera, entre els indígenes pumé dels Llanos de Apure a Veneçuela, on la mateixa comunitat va considerar que no tenia sentit que estigués sola i van posar sota la meva cura tres infants d’entre 6 i 8 anys durant totes les meves estades de camp. La segona, entre els indígenes emberá del riu Chagres a Panamà, molt de temps després, quan el meu fill em va acompanyar durant alguna de les estades de camp. L’objectiu és reflexionar sobre de quina manera diferents modalitats de treball de camp acompanyada han determinat la metodologia i les direccions de cada una de les recerques.

Autors
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Gemma Orobitg Canal Universitat de Barcelona gorobitgcanal@gmail.com