El argonautes del 22@: globalisme tecnològic, edatisme i turisme laboral

L’objectiu d’aquesta comunicació és caracteritzat al treballador tecnològic del 22@ “realment existent” (Peck, Brenner i Theodore, 2018) i aproximar-nos als principals fenòmens que l’aborden superant la narrativa legitimadora del 22@ (projecte de transformació urbana que aspira a construir un districte tecnològic sobre l’antic enclavament industrial de Barcelona: el Poblenou).

Em basaré en els resultats del treball de camp etnogràfic realitzat al Poblenou entre 2018 i 2021 en una tesi doctoral que tenia per finalitzat analitzar la producció de l’espai al Poblenou contemporani unint dues cares de la transformació urbana: l’organització política dels actors veïnals i els nous actors 22@.

Això em va fer adoptar un especial interès pel procés de “omplert” necessari per la neoliberalització de l’espai (Franquesa, 2010) i, en conseqüència, per la poc explorada realitat urbana dels oficinistes del 22@ i el seu rol en l’economia política de l’espai. La principal dinàmica que travessa als treballadors del 22@ és un fenomen general de mobilitat laboral i geogràfica que proposo entendre a partir del terme “turisme laboral”: la institucionalització d’una ciutadania flexible composada per graduats europeus que viuen a la ciutat per períodes delimitats i reduïts (entre 1 i 3 anys) en una lògica post-erasmus. Per aquests, el treball tecnològic és el mitjà per una llarga estada a la ciutat i viure una experiència extra-laboral. Aquest fenomen lubrica una prolífica industria turística especialitzada en activitats similars a unes “colònies urbanes” per adults, ja que els turistes laborals disposen de temps, diners i voluntat de viure experiències a la ciutat. Però no practiquen un turisme vivencial amb l’objectiu d’experimentar la “catalanitat”, sinó que els interessa buscar un “jo vacacional” i un estil de vida ociós que és envejat pels seus col•legues d’origen.

Per acabar, situaré el “turisme laboral” en el seu context social i cultural, exposant el seu impacte en el mercat laboral constituint nu flux internacional de treballadors fàcilment substituïble que afavoreixen l’estandardització a la baixa de les condicions laborals. I em centraré en com aquestes pràctiques impliquen el descobriment d’uns “altres” per part dels treballadors locals del 22@ que imaginen als “globals” com nu símbol de la organització del treball i de noves formes de representació social de la joventut.