Governar l'asil sense "estar present". Burocràcia fantasma, externalització i la inaccessibilitat de l'estat

Quan, on i com es troben els sol·licitants d'asil amb l'estat? Tal com argumenta Gammeltoft-Hansen (2011), qualsevol persona que vol sol·licitar asil al Nord global pot trobar-se amb les autoritats estatals del país on vol demanar protecció internacional molt abans d'arribar a les seves fronteres. Tanmateix, si sovint l'estat esdevé “molt present” en transcendir els seus marges geopolítics en el control de fronteres, un cop els sol·licitants d'asil han aconseguit arribar al territori nacional, l'estat sovint desapareix. La informació insuficient, els tràmits opacs, les dificultats per arribar a les agències estatals i la burocràcia digital, que va augmentar dramàticament amb la pandèmia de COVID, sovint es tradueixen en una denegació dels drets dels sol·licitants d'asil i la seva exclusió dels programes d'acollida de l'estat. A més, arran d'una tendència generalitzada a externalitzar els serveis públics, l'accés a l'asil i als programes d’acollida estan sent mediats cada cop per una sèrie d'actors no estatals (com ara ONG, grups d'activistes, empreses i individus) que actuen com a agents estatals.
En aquesta comunicació volem abordar totes aquestes qüestions a partir dels resultats d’una recerca etnogràfica que aborda el paper de l’estat en relació als programes d’acollida de protecció internacional a Espanya i Itàlia. L’objectiu de la comunicació és presentar el concepte teòric derivat d’aquesta recerca: "burocràcia fantasma". El propòsit del concepte que presentarem és teoritzar els buròcrates a peu de carrer de l’estat des de la seva absència i explorar les trobades dels sol·licitants d'asil amb un estat aparentment poderós i omnipresent però inaccessible a través de la burocràcia digital i tercers actors.