Els itineraris terapèutics com a eines metodològiques i analítiques. El cas de la població rifenya de Catalunya

El meu propòsit en aquesta comunicació és presentar una proposta metodològica i analítica per a la confecció i representació gràfica d'itineraris terapèutics i itineraris procreatius sorgida d'un treball de camp realitzat entre la població rifenya (Rif, nord del Marroc).
El disseny de la proposta i de la representació gràfica d’un itinerari terapèutic té dos objectius fonamentals: el primer, el de poder sistematitzar i ordenar les dades etnogràfiques fruit de l’observació participant o de les entrevistes en profunditat, molt sovint disseminades en pàgines i pàgines de diaris de camp o de transcripcions. El segon objectiu, respon a la possibilitat de la comparació de múltiples itineraris terapèutics per tal de poder extreure la pauta i el model sociocultural en les eleccions terapèutiques, en les pràctiques terapèutiques i en l’articulació dels sistemes mèdics utilitzats. És a dir, la confecció d’itineraris terapèutics té com a principal objectiu poder donar resposta a tres preguntes clau en els processos d’emmalaltiment, de curació -o no- i de cronificació: què fan les persones davant de la percepció d’un problema de salut, per què fan el que fan i, finalment, quan decideixen fer-ho. Des del moment en que la resposta a aquestes tres preguntes es dona en el context sociocultural i des del marc de referència cultural de la persona que transita l’itinerari, és clar que aquesta eina de representació i anàlisi recollirà de forma processual no només quins sistemes mèdics o pràctiques terapèutiques s’han escollit sinó també qüestions com els esdeveniments que provoquen una nova elecció terapèutica, persones implicades que tenen la capacitat de decidir sobre l’elecció terapèutica, rituals, sistemes de creences vinculats a les teràpies o les pràctiques terapèutiques, especialistes terapeutes que intervenen en aquestes formes de curació i, tot, situat en un eix que reculli la percepció del temps tal i com l’utilitza la persona de la qual recollim l’itinerari (temps lineal o circular). En aquest sentit, en un itinerari terapèutic es poden recollir dades sobre la noció de persona, sobre la vida i la mort, sobre les qüestions relatives a la procreació (concepció, gestació, part i postpart), sobre els components de la persona i les seves substàncies i fluids així com d’altres qüestions d’organització social com ara la família, les persones amb responsabilitat en la cura i les que tenen autoritat per a decidir, viatges en la cerca dels especialistes percebuts com als adequats.
Per tal d’il·lustrar aquesta eina, utilitzaré la meva pròpia etnografia feta entre la població amazigh del Rif marroquí resident a Catalunya. Utilitzaré com a exemples els itineraris confeccionats en processos vinculats als culture-bound syndromes, a malalties biomèdiques com el càncer l’etiologia de les quals feta pels rifenys estava vinculada al shor (bruixeria) o al titauin en iwden (“mal d’ull”) i finalment als processos procreatius on es concentren molts dels rituals postpart vinculats al sistema mèdic rifeny i al sistema mèdic alcorànic, ambdós sistemes mèdics articulats amb la biomedicina.
El meu objectiu en aquesta presentació serà oferir aquesta eina a qualsevol etnògraf interessat
en aquests temes per a que l'adapti i la modifiqui per adequar-la al context sociocultural i etnogràfic en què estigui fent treball de camp.