Una reflexió sobre la subversió, els usos i resistències de la infantesa a partir de la sexualitat infantil i les figures infantils nadalenques

La categoria “Infant” és central dins de les societats occidentals. Hi ha grans desplegaments de recursos i esforços per part de les famílies, administracions i institucions públiques destinades al control, cura i protecció de les persones que entren dins d’aquesta categoria. Aquesta concepció és més aviat recent i no és fins el XIX que comença a bastir-se la noció moderna de “infantesa” com a grup social segregat del món adult precisament per la seva condició vulnerable. La infantesa, construïda en relació a l’edat adulta, sovint és entesa com el seu oposat. Tot això duu a que acabin sent controlats i utilitzats socialment. Ara bé, els infants no resten impassibles. Sabem que són agents socials competents, que poden produir realitats culturals i formes de resistència subalterna.
Prenent aquest marc com a punt de partida, aquesta comunicació es proposa contribuir a aquest debat i plantejar els límits de la categoria “infant” i assenyalar-ne no només l’agència sinó les tàctiques i resistències que ofereixen quotidianament al món que se’ls imposa. Per fer-ho s'analitzen els materials obtinguts en dues recerques dutes a terme a Catalunya entre els anys 2019 i 2021. La primera, atenia a l’agència dels i les menudes en el procés ritual de la celebració dels Reis d’Orient. La segona, parava atenció a les formes de comunicació i regulació de la sexualitat infantil. L’objectiu, amb aquest dos casos, és mostrar la utilitat que té la categoria “infant” davant del control, protecció i ús dels menuts per part dels adult; a més de plantejar com als espais de desbordament de la categoria són, sovint, espais d’agència per als i les més petites.