Artefactes visuals generadors de pertinença col·lectiva

Els primers Motoclubs apareixen a principis del segle XX i eclosionen arran dels fets que van tenir lloc a l’any 1947 a Hollister, i que amb l’ajuda del cinema amb pel·lícules com The Wild One o Easy Rider, van passar a formar part de l’imaginari que tenim de bandes motoristes violentes.
En l’actualitat podem trobar 150 Motoclubs al territori espanyol, i tots i cadascun d’ells es caracteritza per una iconografia, colors i ubicació d’elements gràfics que els identifiquen com un col·lectiu social concret i excloent, a la vegada que pertanyent a una subcultura amb un codis comunicatius comuns.
El procés de creació de tots aquests artefactes visuals és aliè al mon professional del disseny, però la seva càrrega comunicativa és del tot cabdal, tant en allò relatiu al fort sentiment de pertinença a un col·lectiu social com la identificació del subjecte concret i el seu estatus social dins de la subcultura mateixa. Es pot comprovar com el llenguatge comú i en general la producció de sistemes de significació que reforcen la idea de pertinença, cobren una funció essencial per l’aproximació entre sentiment de pertinença i identitat cultural.
Partint d’un estudi etnogràfic s’han parametritzat i contextualitzat aquests codis comunicatius que a través d’artefactes visuals ens mostren una complexe organització social i els seus missatges, relacionant-los amb la construcció d’identitats col·lectives i de fronteres simbòliques entre els grups, explorant aquelles raons que van possibilitar la importació d’aquesta subcultura, 40 anys després, al nostre país.