De Camerun a Europa: (re)connexions identitàries entre els peul mbororo en contextos transnacionals

D'acord amb els principis de la Convenció 169 de l'OIT i la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes, els pastors mbororo del Camerun estan reconeguts com a població indígena. Atès que els mbororo formen part del grup etnolingüístic peul/fulani, un dels grups ètnics més nombrosos de la zona sudano-saheliana, és important posar en relleu les dinàmiques sociopolítiques que els han situat com a minoria ètnica al Camerun i a l'estranger, en comparació amb altres grups peul/fulani del país. Gràcies a un fort moviment associatiu local que ha redefinit un discurs d'especificitat cultural i ètnica en termes de ciutadania, autoctonia i drets humans, la comunitat mbororo ha pogut fer front a les situacions de desigualtat i discriminació a què s'ha vist sotmesa.
Tot i la força del discurs sociopolític de la comunitat mbororo al Camerun, l'experiència ètnica col·lectiva del poble mbororo sembla debilitar-se en un context de migració a Europa. Així doncs, un enfocament transnacional és clau per comprendre el diàleg entre identitats ètniques, així com la possible ambivalència de les diferents experiències ètniques en el context de l'Àfrica i l'Europa postcolonials. La (des)articulació del discurs identitari amb els processos de migració transnacional constitueix un mecanisme de readaptació de referents culturals, que ha trobat en l'islam la manera de donar continuïtat a un sentiment de pertinença i adhesió identitària mbororo a Europa (dinàmica que connecta amb el procés de fulbeització -Burnham (1991, 1996), Schultz (1984)- al Camerun dels segles XiX i XX). Fruit d'una etnografia multisituada, aquesta comunicació explora les connexions i desconnexions entre els mbororo que viuen al Camerun i Europa, suggerint que les fronteres culturals i ètniques són fluides i flexibles, fet que contribueix a una comprensió de l'etnicitat des de la seva posicionalitat i mobilitat.