| Abstract | Els museus etnològics, especialment els de Catalunya, han servit durant molt de temps com a plataformes vitals per al desenvolupament i l'expansió de l'antropologia i la museologia. Recentment, un focus emergent en aquest context ha estat el paper i la importància dels museus satèl·lit. Aquesta comunicació proposa aprofundir en aquesta dimensió transformadora de la museologia, avaluant com els museus satèl·lits de Catalunya interactuen amb l'espectre més ampli de la museologia etnològica i la teoria antropològica.
En el món globalitzat, els museus satèl·lit, com a manifestacions físiques de les relacions transculturals, han guanyat protagonisme. Funcionen a la cruïlla de narratives locals i globals, oferint un espai intrigant per explorar diàlegs interculturals, transformacions socials i aspectes de la sostenibilitat cultural. A més, aquesta recerca aprofundeix en les estratègies innovadores que han emprat aquests museus davant els reptes social recents. En particular, s'analitzen les seves iniciatives a través de les xarxes socials, les accions cap a les comunitats locals i els mecanismes de participació social. Aquestes estratègies aclareixen el paper transformador dels museus satèl·lit en la redefinició de la gestió i la sostenibilitat del patrimoni cultural.
Aquest estudi es basa en diverses experiències de museus satèl·lit a Catalunya, investigant els seus fonaments teòrics, influències organitzatives i posicionament internacional. Se centra especialment en com aquests museus aborden qüestions clau com la formació de noves col·leccions, el compromís amb les comunitats locals, la renovació museogràfica i la comunicació dels discursos socials en evolució.
En l'àmbit dels museus satèl·lit de Catalunya, diverses institucions il·lustren els temes en qüestió i reflecteixen la transformació més àmplia de la museologia etnològica. Cal destacar la red CaixaForum, l'Espai Carmen Thyssen, i altres casos controvertits com el recentment inaugurat Moco Museum i el projecte cancel·lat Hermitage Barcelona, que posa de manifest la complexitat de l'establiment de museus satèl·lit i les múltiples consideracions que implica, que van des de la viabilitat financera fins a la compatibilitat amb els paisatges culturals locals. Casos concrets com aquests posen aquests debats i controvèrsies a un primer pla a Catalunya. El projecte de l'Hermitage Barcelona va rebre molta oposici per una possible homogeneïtzació cultural i qüestionant la idoneïtat d'una entitat museística estrangera dins l'entorn cultural de Barcelona. Mitjançant l'anàlisi d'aquests casos pràctics polèmics, podem explorar les implicacions dels museus satèl·lit per a la sostenibilitat cultural i el desenvolupament local, proporcionant informació valuosa sobre l'evolució del paisatge de la museologia etnològica catalana en un context globalitzat.
En abordar aquest estudi, s'utilitza un enfocament de mètodes mixts, combinant mètodes d'investigació tant qualitatius com quantitatius per generar una comprensió integral i matisada dels impactes dels museus satèl·lit en l'etnologia catalana. Les dades qualitatives s'obtindran de materials primaris, inclosos, entre d'altres, documents de museus, comunicats de premsa i cobertura mediàtica, així com d'entrevistes semiestructurades amb les parts interessades clau implicades en l'establiment i el funcionament dels museus satèl·lit. Això ens ajudarà a comprendre les narracions i els discursos que envolten aquestes institucions. D'altra banda, s'extrauran dades quantitatives de les mètriques de les xarxes socials per mesurar la influència i la recepció d'aquests museus dins de les comunitats locals i més àmplies. A més, es comptarà amb un element d'anàlisi comparativa, contrastant les situacions dels diferents museus, les seves estratègies, èxits i controvèrsies. Aquesta metodologia holística no només il·luminarà els reptes i les oportunitats que plantegen els museus satèl·lit dins del paisatge etnològic de Catalunya, sinó que també proporcionarà una base per a una discussió posterior sobre el seu paper en la configuració del futur de la gestió del patrimoni cultural.
En examinar aquests aspectes, aquesta recerca subratlla el paper dels museus satèl·lit en l'evolució del paisatge de la museologia etnològica catalana. Contribueix a la conversa en curs sobre les transformacions dels museus i el seu paper dins l'antropologia catalana. L'estudi advoca per una major comprensió de la posició única dels museus satèl·lit, amb possibles implicacions per a la sostenibilitat cultural, el desenvolupament local i el camp més ampli de l'antropologia.
|
|---|
