La transhumància de los Pontoneros. Mobilitats socionaturals entre territoris de pastura

La transhumància de “los Pontoneros” s’ha dut a terme durant generacions. Una mobilitat estacional que pastors i ramats d'ovelles de la Sierra de Segura practiquen any rere any, desplaçant-se a terres baixes per passar-hi l’hivern. Un desplaçament que avui en dia realitzen a peu més de 20.000 ovelles i uns 30 pastors i que, en molts casos, implica també el trasllat del nucli familiar. A partir d’una aproximació etnogràfica, la present investigació permet identificar i descriure les relacions diverses que persones i animals estableixen amb els diferents territoris, el propi, el complementari i el de trànsit, així com les motivacions per realitzar, o no, una mobilitat d’aquestes característiques. La incertesa ambiental, dificultats administratives i una decreixent acceptació social, a més d’una millora d’instal·lacions ramaderes, plantegen “el quedar-se” com una opció a considerar. Igualment, el territori d'hivernada, Sierra Morena, es considera com a aliè fins i tot per aquells pastors que durant dècades hi ha passat l’hivern, amb incerteses i vulnerabilitats associades que no té la Sierra de Segura. Però d’altra banda, la transhumància es presenta també com una resposta a reptes actuals, com l’escassetat de cereals i augment de preus, la correcte administració de pastura local en períodes de sequera o l’al·lusió de malalties, afavorides especialment per l’estabulació hivernal. Amb tot, les raons que perfilen els règims de mobilitat son diverses i es mostren canviants al llarg del temps.