Els ramats com a subjectes. Mirades multiespècie a mons pastorals

El pastoralisme es construeix a partir de la relació establerta entre persones animals no humans i territoris. Però més enllà d’una relació jeràrquica entre els diferents agents, hi ha un veritable diàleg entre subjectes. Els animals del ramat coneixen, distingeixen allò propi d’allò aliè, l’aliment que més els agrada i calendaris i moments de desplaçament, entre d’altres elements i processos rellevants per la seva realitat. Així, dins el pastoralisme, no només corresponen a humans els coneixements, pràctiques i decisions ramaderes, sinó que s’apliquen conjuntament amb el que el ramat indica què està disposat a fer. Ja no es tracta només de definir i analitzar què fan els humans, sinó com conjuntament amb els animals del ramat construeixen relacions, pràctiques i cosmovisions.
Però, aquest reconeixement per part d’humans és inherent a la relació o es produeix per l’aparició de nous contextos i formes pastorals? Noves pràctiques, resultants de diferents processos socioambientals, cedeixen espai d’expressió a cabres, ovelles i vaques, a la vegada que els vincles entre humans i no humans es distancien. La present comunicació pretén exposar i posar en discussió diferents aspectes emergits durant estades amb pastors i ramats per posar de manifest el gir que representa reconèixer subjectivitats en animals no humans dins els estudis sobre pastoralisme.