La interrelació entre la precarietat habitacional i la denuncia segura per part de les persones migrants en situació irregular

Benvingudes a la gestió de comunicacions.

Per poder veure les comunicacions rebudes al teu Simposi, selecciona’n el títol i a continuació fes clic al botó “Cerca”.
Una vegada siguin visibles les comunicacions rebudes pots aprovar-les, rebutjar-les, editar-les o deixar-hi notes.

 

TítuloLa interrelació entre la precarietat habitacional i la denuncia segura per part de les persones migrants en situació irregular
Abstract

Les dificultats de les persones migrants en situació irregular per a interposar una denúncia quan són víctimes de delictes s'han vinculat especialment al risc que després de la denúncia s'obri un procediment d'expulsió (Kittrie, 2006; Bauder, 2017; Delivino, 2019; González, 2019). No obstant això, poca atenció s'ha prestat als vincles que existeixen entre la precarietat residencial i la denúncia segura. La Llei d'estrangeria no preveu vies que possibilitin la denúncia per part de les persones en situació irregular, malgrat que la Llei de l'estatut de les víctimes reconeix el dret a interposar una denúncia sense cap mena de discriminació. Aquesta contradicció s'ha resolt prioritzant els objectius vinculats al control dels fluxos migratoris i reflecteix el trasllat de la frontera ad intra del territorio (Aliverti 2021, Yuval Davis, Wemyss, and Cassidy 2019). En aquesta dinàmica d'exclusió, el rol de l'habitatge resulta clau perquè aprofundeix les situacions d'indefensió i vulnerabilitat extrema.
Presentem un estudi antropològic--jurídic que explica la interrelació entre habitatge i vulneració del dret a la tutela judicial efectiva (art. 24 CE). Descriu l'impacte que té la falta d'accés a l'habitatge i-o la precarietat residencial i la (im)possibilitat de defensa dels drets vulnerats. En aquesta línia s'argumenta que l'existència de sancions enfront de la irregularitat de l'estada i, concretament, l'expulsió no és l'únic impediment per a la denúncia segura. D'altra banda, per als migrants en situació irregular, els efectes de la precarietat residencial desencadenen múltiples vulneracions –laborals, físiques i psicològiques–, també del dret a la justícia i la defensa dels drets vulnerats. Tots dos elements funcionen interrelacionats i, encara que les persones es trobin dins de l’Estat, pateixen una expulsió del accés als drets, entre ells el dret a la denúncia.

Referencies:
Bauder, H. (2017), ‘Sanctuary Cities: Policies and Practices in International Perspective’,
International Migration, OIM, 55(2), 174-187
Aliverti, A. (2021), Policing the Borders Within, Oxford Monographs on Criminal Law and Justice.
Delvino, N. (2019), Victims of crime with irregular migration status in the United States:
understanding national and local measures enabling ‘safe crime reporting’ by irregular migrants, Oxford: COMPAS.
González, M. (2019) Safe reporting of crime for migrants with irregular status in Spain, COMPAS: Oxford
Kittrie, O. F. (2006), ‘Federalism, Deportation, and Crime Victims Afraid to Call the Police’, Iowa Law Review 91. 1449.
Yuval-Davis, N., Wemyss, G. and Cassidy, K. 2019. Bordering, Cambridge: Polity Press

Autors
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
CORINA TULBURE GRECS, UNIVERSIDAD DE BARCELONA ctulbure@yahoo.com
NATALIA CAICEDO PROFESORA AGREGADA DE DERECHO CONSTITUCIONAL, UNIVERSIDAD DE BARCELONA ncaicedo@ub.edu