Quin « dret a l’habitatge » i per a qui ? La influència del context sobre la concepció militant dels drets a Catalunya i al Québec

Des de que la Plataforma d’afectades per la hipoteca va aturar el seu primer desnonament el novembre del 2010, l’ús d’aquesta forma d’acció es va generalitzar i es va integrar ràpidament al repertori tàctic dels col.lectius que conformen el moviment pel dret a l’habitatge a Catalunya (i a l’Estat espanyol). Aquests col.lectius també han assumit com una evidència la defensa de qualsevol persona en situació de precarietat habitacional, amb independència del compliment (o incompliment) d’obligacions contractuals (estar al corrent del pagament del lloguer o de la hipoteca, ocupar un habitatge amb un títol habilitant en vigor, etc.). Es podria dir que el moviment català per l’habitatge normalitza un cert il.legalisme, en el sentit que el principi del dret a un sostre preval respecte el dret a la propietat o respecte els deures contractuals.
Una comparació ràpida amb el Québec convida a desnaturalitzar aquesta concepció del dret a l’habitatge. Per a la immensa majoria de col.lectius que conformen el moviment quebequès pel dret a l’habitatge, el subjecte d’aquest dret es correspon amb la figura d’una persona que satisfà totes les obligacions contractuals (pagar el lloguer) i que, malgrat això, pateix una situació d’inseguretat residencial. De l’observació etnogràfica del treball social i polític del col.lectius quebequesos es desprèn que, de facto, l’incompliment contractual exclou hom de l’àmbit « d’allò defensable o representable ».
L’objectiu d’aquesta comunicació és desconstruir la concepció militant del dret a l’habitatge i copsar la seva diversitat en diferents contextos a través de la comparació dels casos català i quebequès. Es tracta d’analitzar els elements que condicionen la manera com els moviments socials defineixen el « dret a l’habitatge », conceben els mitjans legítims per a defensar-lo i n’identifiquen els seus subjectes. Aquesta comunicació es basa en una llarga recerca etnogràfica realitzada a Barcelona (entre 2013 i 2019) i Montréal (entre 2020 i 2023), en el marc de la qual s’han realitzat prop d’un centenar d’entrevistes a activistes i s’ha observat i participat a desenes d’accions de protesta i reunions militants.