Benvingudes a la gestió de comunicacions.
Per poder veure les comunicacions rebudes al teu Simposi, selecciona’n el títol i a continuació fes clic al botó “Cerca”.
Una vegada siguin visibles les comunicacions rebudes pots aprovar-les, rebutjar-les, editar-les o deixar-hi notes.
| Título | Desigualtats epistèmiques en la construcció de coneixement entorn de les soledats en les persones grans i la intervenció social: Un anar i venir entre l’antropologia i el treball social. | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Abstract | L'estudi de les soledats en les persones grans ha estat àmpliament tractat des de disciplines com la psicologia i la sociologia, predominantment amb un enfocament quantitatiu. No obstant això, l'interès creixent per aquest fenomen posa de manifest la seva complexitat i la necessitat d'adoptar-ne noves perspectives (Yanguas et al., 2018). Així, es destaquen els enfocaments qualitatius, per a reconèixer l'agència de les persones grans en la construcció de significats; els enfocaments crítics, que superen la concepció reduccionista de la soledat com un problema individual; i els enfocaments aplicats, orientats a trobar estratègies efectives per a abordar-ne les causes i malestars. En un anar i venir entre l’antropologia i el treball social, la recerca que es presenta dona continuïtat a una aproximació etnogràfica en primera persona que, com a treballador social en un centre hospitalari, vaig realitzar des d’una aposta per al coneixement situat (Haraway, 1995). La meva activitat professional em va donar l’oportunitat de fer etnografia sense entrar al camp, sinó estant-hi (Allué, 2013), i poder aprofundir en formes específiques de soledat que es vinculaven a transicions vitals (Fantova, 2020) i a la crisi del model de cura. Partint d’aquesta experiència, i en clau d’una antropologia implicada (Fassin, 1999), es persegueix un doble objectiu: en primer lloc, comprendre les soledats de les persones grans usuàries de diferents àmbits d’atenció social –més enllà de l’hospitalari–; i, en segon lloc, contribuir a la conceptualització i a la metodologia d’intervenció d’un treball social de les soledats. Posar el focus en el treball social ens permet, d’una banda, valorar l’expertesa dels i de les treballadores socials per a la contribució en un àmbit que ha estat assenyalat com a prioritari per a la professió, però que sovint s’ha vist relegat a sabers experts més legitimats (Hagan, 2020). I, d’altra banda, ens permet valorar la capacitat de la disciplina per a facilitar espais i processos de construcció col·lectiva de coneixement. En aquest sentit, el principal repte emergeix de la necessitat d’establir un diàleg igualitari amb les persones grans usuàries dels serveis i recursos assistencials (Beresford, 2013). Això, des d’un punt de vista antropològic, es revela com una tasca dificultosa a causa de la vulnerabilització d’aquestes persones, les relacions de poder subjacents a la relació d’ajuda amb el treball social, i també per qüestions com les reticències en el reconeixement de les soledats (Balazs, 1999) o les dificultats d’aproximació a una població que sovint presenta situacions d'aïllament i desconfiança associades. En tot cas, la posició (de vegades supeditada) del treball social en relació amb altres disciplines no anul·la el seu privilegi en el treball directe amb les persones ateses, i per tant la seva responsabilitat per a establir relacions de confiança, transcendir les formes opressores de producció de coneixement, així com per a la vigilància epistemològica (Bourdieu, 1988). Aquesta dinàmica ens convida a reflexionar sobre la naturalesa relacional de les desigualtats epistèmiques i a considerar les múltiples dimensions que intervenen en la construcció de coneixement col·lectiu en el context del treball social, els serveis socials i les polítiques socials. Referències bibliogràfiques Allué, M. (2013). Presuntos implicados: El etnógrafo paciente. En: O. Romaní (dir.) Etnografía, metodologías cualitativas e investigación en salud: Un debate abierto, pp. 143-160. Universitat Rovira i Virgili. | ||||||
| Autors |
|