“Ara nosaltres som Estat”. Anhels i ambicions d’estatalitat en el món guaraní de Bolívia.

Representats per l'antropologia clàssica com a portadors d'una espècie de "gen social" contra-estatal que impedeix la formació de l'Estat en el seu si, els pobles de parla guaraní de Sudamèrica han proporcionat bona part del material etnogràfic que ha sostingut les teoritzacions al voltant de les "societats contra l'Estat". I si bé les tesis de Pierre i Hélène Clastres han estat matisades durant dècades, segueix ben vigent un imaginari que pensa la indigeneitat com essencialment oposada a l'Estat, forjant representacions dels pobles indígenes contemporanis com a societats en constant estat de mobilització i resistència contra una estatalitat entesa com a estranya al seu ésser i exterior a la seva quotidianitat.

Sense negar en cap cas la legitimitat dels processos d'autoorganització i lluita dels pobles indígenes, la present comunicació s'endinsarà en una d'aquestes lluites - la del poble guaraní de Bolívia per l'autonomia - amb l'objectiu d'interrogar-se sobre les formes, expressions i representacions de l'Estat bolivià en el món guaraní d'avui dia. Resseguirem l'experiència de distints municipis rurals de majoria guaraní que, recentment, han esdevingut autonomies indígenes integrades dins de l'estructura de l'Estat, constitutives doncs d'una estalitat redefinida des de la pluralitat. Veurem com tals processos autonòmics indígenes no sols han implicat una transformació vertical de l'organització territorial de l'Estat bolivià, sinó que també han intensificat les relacions entre guaranís i Estat, estenent les formes de presència estatal al territori guaraní. A més a més, l'autonomia indígena ha suposat la conversió en "Estat" d'estructures autoorganitzatives guaranís que, fins llavors, n'estaven separades. Lluny de ser una conseqüència indesitjada d'un marc autonòmic al capdavall altament burocratitzat, en la present comunicació s'argumentarà que la intensificació dels vincles i imbricacions entre guaranís i Estat respon als anhels profunds i a les ambicions polítiques d'una societat guaraní canviant i complexa; una societat que ja no es pensa com a antagònica a l'Estat, sinó que, des dels seus propis termes, en reclama la seva acció i presència, tractant fins i tot d’esdevenir-ne una part constitutiva.