QUARANTA ANYS I VINT-I-DOS RELATS. RECONSTUINT LA GENEALOGIA DELS ESTUDIS SOBRE LA IMMIGRACIÓ MARROQUINA A CATALUNYA

Malgrat haver esdevingut el model paradigmàtic de la immigració a Catalunya, el procés migratori marroquí i les seves derivades en termes d’aportació a la configuració de la societat catalana segueix sent poc estudiat. El canvi analític experimentat en els estudis migratoris a Catalunya, que ha passat de centrar-se en els col.lectius a analitzar processos (el que afavoreix una mirada comparativa), està contribuint a compartimentar els interessos d’estudi allunyant-se d’aquell primigeni model centrat al voltant d’un col·lectiu nacional concret. A més, aquest canvi d’enfocament també s’explica en relació a la problemàtica utilització de les atribucions nacionals per a descriure un col·lectiu que va emigrar, però que ara formula dimensions que són més pròpies d’un context post-migratori.
Una dimensió poc treballada en els estudis migratoris és preguntar-se perquè s’ha estudiat el que s’ha estudiat. La reflexió sobre la reflexió, que permet portar a la llum no només les raons epistemològiques que orienten la nostra trajectòria analítica sinó també de les raons “socials” i “polítiques” que legitimen l’interès acadèmic per un subjecte social concret. En relació al cas de la immigració marroquina a Catalunya, plantejaré un exercici de reflexió sobre les quatre primeres publicacions que van inaugurar l’estudi d’aquesta immigració. Per ordre cronològic serien els següents: “Situació dels treballadors nord-africans a Barcelona” (Secretariat Diocesà de Justícia i Pau, 1972), “Los condenados de la tierra. Trabajadores marroquíes en España” (Teresa Losada, Yamal Eddine Mechbal, Encuentro islamo-cristiano, 1983), “Marroquins a Barcelona. Vint-i-dos relats” (Maria Roca, Àngels Roger, Carmen Arranz, 1983) i “Marroquins a Catalunya” (Colectivo Ioé-Institut Català d’Estudis Mediterranis, 1994). Aquesta darrera obra, encarregada per la Generalitat de Catalunya a un grup d’estudis socials de Madrid, sempre es va presentar com el treball que inaugurava oficialment els estudis sobre la immigració marroquina a Catalunya. Però curiosament, en cap moment feia referència als tres documents anteriors, potser per desconeixement dels mateixos.
La ponència vol contextualitzar aquests quatre documents (en especial el de “Marroquins a Barcelona. Vint-i-dos relats”), com a forma d’aportar una doble reflexió: en primer lloc, sobre la manera en que es van bastir les primeres aproximacions a l’estudi d’aquest col.lectiu immigrat; i en segon lloc, per situar aquests relats en el context de principis dels anys vuitanta del segle passat a Barcelona, amb el suport de materials gràfics i de la premsa d’aquell temps. La reconstrucció de la doble percepció analítica i social respecte aquesta presència ha de contribuir a descriure la manera en que la societat catalana ha contemplat aquest col.lectiu durant una presència que ja es perllonga durant mig segle.