Creients, escèptics i revoltats: ciència i religió en la història de l’espècie humana

L’objectiu d’aquesta comunicació es presentar un seguit de reflexions sobre les relacions entre ciència i religió des de la perspectiva total que proporciona la història de l’espècie humana. Religió i ciència apareixen al llarg de la història de manera molt desigual. Mentre que la religió és pràcticament un universal humà, formes de religió apareixen en totes les societats documentades (no en tots els individus). La ciència, en canvi, només apareix en moments molt puntuals d’aquesta història (Xina, Egipte, Grècia clàssica, Revolució científica a Europa, etc.) i de manera sovint fragmentària. Igualment, les creences religioses que normalment associem amb al religiositat popular necessiten molt poc adoctrinament formal per ser assimilades. El contrari succeeix amb la ciència, l’assimilació de la qual normalment requereix molt temps d’educació formal. En tercer lloc, i seguint amb la religiositat popular, les formes de vida religiosa es reprodueixen amb un mínim de transmissió efectiva explícita. Pel que fa a la reproducció de la ciència, en canvi, la transmissió ha de ser sempre explícita i té un efecte acumulatiu inherent: no hi ha ciència sense acumulació de coneixements. En resum, es podria dir que la ciència és una construcció social en un sentit en què no ho és la religió i, paral·lelament, la religió és natural en l’espècie humana en un sentit en què no ho és la ciència. Com podem explicar aquestes diferències? A priori hom podria raonar que la ciència hauria de ser més assimilable que no pas la religió, atès que l’ontologia científica és una ontologia materialista (aparentment més propera al sentit comú), mentre que l’ontologia religiosa està poblada d’éssers invisibles i amb característiques extraordinàries (aparentment més allunyada del sentit comú). Però la realitat és justament a l’inrevés. A partir de l’exemple que proporciona el moviment anti-vacuna durant la pandèmia, es cercaran possibles respostes a aquesta pregunta a partir dels conceptes d’intencionalitat i significat.