La cura familiar expressada des de la responsabilitat

La pandèmia va intensificar les dificultats de les famílies per organitzar la cura de les persones en situació de dependència en l’àmbit familiar. Durant aquest període es va produir una refamiliarització de la cura i un increment de la responsabilitat expressada per les famílies envers els seus membres més vulnerables i en situació de cura de llarga durada.
A l’Estat espanyol, la feblesa de les polítiques socials per atendre la cura de llarga durada, no permet prescindir de la provisió familiar de cura, la qual cosa configura una imatge de model d’atenció familista que és presentat com un model cultural fortament arrelat. En aquesta comunicació partim de la tesi que el model no és només cultural sinó políticament familista a conseqüència de la manca d’inversió pública en el sistema d’atenció a la vellesa i la discapacitat.
En aquesta comunicació ens interessa, per una banda, analitzar el perfil i les situacions de les persones que cuiden en l’àmbit familiar i en el context de la pròpia llar per tal d’identificar tipologies que ens ajudin a entendre la construcció del sentit de la responsabilitat de la cura. En segon lloc, volem aprofundir en el significat de la responsabilitat de la cura, com és percebuda per les famílies, com s’experimenta i com es concreta per part de les persones que cuiden. És viscuda com una obligació o potser com a l’únic recurs possible en funció de les possibilitats d’accés a altres recursos de cura, públics, privats o comunitaris. El gènere, la classe social, el parentiu i les condicions de la situació de cura són variables essencials per interpretar aquest sentit de la responsabilitat. Identificar el rerefons del discurs de la responsabilitat ens pot ajudar a impulsar una organització social de la cura més justa i democràtica, que superi les desigualtats de gènere, classe i origen del model actual.
Les dades que fonamenten la nostra reflexió provenen de diverses entrevistes en profunditat realitzades a homes i dones que cuiden a persones amb diferents estats de salut, en l’àmbit familiar i de la llar a l’Estat espanyol, abans i durant la pandèmia. La comunicació és una reflexió que sobre els diferents models de cura familiar, a nivell d’intensitat i implicació estem tenint en el projecte: “El modelo de cuidados de larga duración en transición: el impacto de la Covid-19 en la organización familiar de los cuidados” Proyecto coordinado I+D+I financiado por el Ministerio de Ciencia e Innovación. Ref: PID2020-114887RB-C31. IP’s: Montserrat Soronellas-Masdeu y Yolanda Bodoque-Puerta (2020-2024).