ANÀLISI CRÍTIC A LES EPISTEMOLOGIES DESIGUALS: CONSTRUCCIÓ DE LES DONES MORES

Aquesta comunicació s’inscriu en la importancia de visibilitzar la repercussió i impacte del discurs que sovint s’imposa envers les dones d'origen marroquí en el context global, a l’Estat Espanyol i a nivell Català. Aquestes narratives s'alimenten dels imaginaris construïts, primerament, per legitimitzar l’expulsió dels moriscos i posteriorment, s’han anat reproduint i consolidant durant el procés de colonització, i fins a l’actualitat (El Mouali, 2021).

La cronificació d’aquest imaginari s’ha reforçat a través de les produccions cinematogràfiques, els llibres de text i les dites populars que han mantingut viva la mirada estereotipada que avui seguim presenciant en les nostres quotidianitats.
La representació social que acaba adquirint les dones procedents del Marroc es caracteritzen per: dona sense autonomía, agència ni capacitat de decidir, privada dels drets humans, sotmesa a un sistema d’opressió sense sortida, i amb necessitat de ser alliberada (Dalouh, 2020). Ara bé, estudis que versen sobre l'arribada de la immigració femenina marroquina a Espanya i Catalunya durant els anys 80 fins l’actualitat afirmen que l’imaginari construit envers aquestes dones, les empresona en un sistema incapaç de generar procesos d’emancipació, condicionades de manera constant com a víctimes de les seves cultures, religió i patriarcat del país d'origen (Argela, 2006).

Com a dones immigrants i filles d'immigrants, professionals de l’àmbit social, i investigadores volem interpel·lar, a través d’aquesta presentació, l’acadèmia i els espais de producció epistemológica que han contribuit en la validació i legitimació d’aquests imaginaris construits sobre els nostres cossos i que, conseqüentment, han potenciat l’activació d’una mirada salvacionista, que es veu clarament reflectida en les polítiques social, i especialment en els models d’intervenció i d'atenció a les dones marroquines (Adalbi Sibai, 2009; Amisnaou i Samadi, 2022).
Tanmateix, amb la present comunicació volem destacar i visibilitzar les agències d’aquestes mateixes dones en resposta a tots aquests esquemes imposats sobre elles.

Adlbi Sibai, S. (2009). Cooperar en Marruecos: entre la acción y la construcción del estereotipo. Revista de Estudios Internacionales Mediterráneos, (8), 1-12. URL: https://revistas.uam.es/reim/article/view/814
Agrela, B. (2006). Análisi Antropológico de las políticas sociales dirigidas a la población inmigrante. (Tesis Doctoral publicada) Universitat de Granada, Granada. Obtingut a: https://hera.ugr.es/tesisugr/23008702.pdf
Amisaou, C. E. J., i Samadi, F. E. M. (2022). “Al inicio creía que el problema era yo”.: Relatos autoetnograficos de profesionales racializados/as en la intervención social. Itinerarios de Trabajo Social, (2), 87-94.
Dalouha, D. R. (2020). Las mujeres inmigrantes marroquies en la premsa española, Anàlisis desde un enfoque interseccional. El género en la comunicación: relaciones y representatividad.
El Mouali Samadi, F. (2021). Mares d'origen marroquí a Catalunya: entre les experiències personals i els processos d'acompanyament a l'escolarització dels fills i filles.