Masclisme i Cultura jurídica. Una etnografia als jutjats de Catalunya i Mallorca

L’expressió jurídica d’una societat va en congruència amb la lògica de la cultura i la societat on s’immergeix, n’és el producte. Per tant, la tendència neoliberal, el biaix individualista i les evidents desigualtats de la nostra societat intervenen en la manera institucional de protegir i mantenir l’ordre.
Com diu Dolories Juliano, la tasca de l’antropologia és tractar d’entendre i la del feminisme transformar la comprensió dels problemes en acció política. L’etnografia que expòs vol contribuir a desxifrar la manera com es perpetua el masclisme justament en un dels òrgans institucionals principals designats per a la seva eliminació, i mostrar la revictimització i la ineficàcia del sistema jurídic que en són conseqüència. La violència institucional, que és l’exercida per les estructures institucionals a partir del tracte del conjunt de professionals en revictimitzar, ignorar, infantilitzar, confrontar o no legitimar les dones en situació de violència, pot implicar un límit en l’accés a la justícia de les dones que generi impunitat.
Generalment, sobreentenem que el fet que no existesqui una discriminació explícita a les lleis i a les polítiques públiques implica que no hi ha cap discriminació legal. No obstant això, el dret no està compost només per les normes formalment promulgades, sinó que també són les normes que es creen en administrar la justícia, és a dir, en interpretar, seleccionar i aplicar les normes formalment promulgades. Concretament, les idees masclistes estan molt arrelades a la nostra cultura i són presents en tots els àmbits de la societat. Per tant, com que les persones que fan feina a l’àmbit judicial no es troben fora d’aquest univers simbòlic, coneixen i poden reproduir aquestes idees en el seu context professional.
Un dels problemes fonamentals que dificulten l’extinció de la violència masclista és que no es comprèn. És necessari entendre la cultura que la legitima i fer intel·ligible la manera com funciona. També que des del món acadèmic, activista i institucional es pensi i es repensi de manera crítica i autocrítica aquest fenomen, per tal de superar el dèficit de comprensió que se’n té i poder dur a terme les polítiques necessàries per esmenar-ho.