L’ESTAT EN L’EDUCACIÓ SOCIAL COM A BUROCRÀCIA. EXPOSICIÓ DE CASOS.

L’estat mobilitza la seva capacitat de dur-se a terme, de fer-se en acte, en les relacions simbòliques i institucionals. L’estat apareix en l’educació social assumida com a àmbit laboral. L’àmbit laboral de la intervenció social educativa, pot delimitar-se, entre altres formes, com el camp en el qual s’espera que es realitzin funcions atribuïdes a la figura de l’educador social. Aquesta definició sens dubte posa l’accent problemàtic, i per tant l’interès d’estudi, en la definició d’aquestes funcions. Però la virtut de la circularitat és que ens permet desmarcar-nos de la linealitat causal, i ens permet abordar el problema des de la immersió dialògica. El problema no és com trencar el cercle sinó com romandre-hi en l’estudi.
L’àmbit de l’educació social, allò que els educadors generen simbòlicament quan actuen, no s’identifica plenament amb el que l’educació social és en si. L’educació com a substantiu es dona en el marc un marc constituït principalment per institucions legals i places laborals. En tant que topos l’educació social és un mercat laboral quantificable en una oferta publico-privada de places laborals. En tant que logos és una qüestió d’interpretació de l’acció humana. El punt de vista que determina l’aparició de l’educació social en una o altra forma és, precisament, el punt de vista de l’Estat.
L’educació social requereix, doncs, que es possibiliti un accés de professionals a un àmbit delimitat simbòlicament per l’Estat. Un àmbit constituït per funcions que construeixen i són construïdes per institucions i rols. La presència de la figura professional justifica la implementació de polítiques públiques educatives. L’educació social és allò que fa l’educador social, i l’educador social actua allà on és convocat a fer-ho. Abordem, al capdavall, un d’aquests diàlegs que constitueixen l’entramat de les relacions socials. Però es tracta d’una xarxa relacional que troba el seu bressol en un principi burocràtic: L’anàlisi del professional de la intervenció social en els seus múltiples estaments jeràrquics. El professional de la intervenció social ostenta la capacitat d’objectivar les diferències i demarcacions dels perfils poblacionals. I amb això, les institucions d’abordatge de les problemàtiques generades per aquestes mateixes distincions.
La comunicació que proposem, doncs, pretén inserir-se en aquesta ciclicitat justificativa amb l’objectiu de clarificar el rol de les institucions educatives en les dominacions contemporànies. L’observació es relaciona amb les aportacions etnogràfiques d’autors com Lipsky i Dubois en relació amb les street level bureocracys, de manera que el que s’està suggerint és l’observació de l’educador en tant que representant de l’Estat. Aprofundint en els estudis comentats, s’exposaran casos que corresponen a les tres línies d’estudi principals localitzades per Dubois, i que poden esdevenir un cartipàs per a futures investigacions en vers al rol de l’educador social com a buròcrata en relació amb l’Estat.
Aquestes línies són:
• La identitat i la generació de rols socials.
• Regulació de tensions i producció del consentiment.
• Usos de la institució, funció i transformació.
Els casos pretenen exposar la funció justificadora de la burocràcia en l’educació social. Atenint-nos a una concepció hermenèutica, és precisament quan la burocràcia no és capaç de justificar l’actuació quan es deixa entreveure la seva essència, de la mateixa manera que comprenem l’essència i funció d’un objecte quan en notem la falla o la falta. L’anàlisi de les tensions de les funcions burocràtiques amb les funcions educatives, pot ajudar-nos a delimitar un camp d’estudi pertinent per abordar l’Estat com a relació de poder, podent concretar-lo en acte.