Awa Farira

Awa Camara i Victòria Roig explicaran histories de vida afectades per tot aquest engranatge legal de desigualtat social intrínsec a les polítiques públiques espanyoles, sobretot ens centrarem en la vida d’Awa com a testimoni i agent de canvi alhora, juntament amb d’altres casos que s’han anat creuan a la seva vida, entre ells el meu. Dues vides les quals ens impulsen a assenyalar, denunciar i desnormalitzar tals processos legitimadors de desigualtat. - així com qüestionar diferents constructes socioculturals i econòmics, lleis i obligacions a les que està sotmès qualsevol migrant sense recursos econòmics - ja que és permesa l’entrada al país i s’accelera el procés burocràtic dels permisos de residència i NIE en cas de tenir alt o el suficient nivell adquisitiu. Quelcom que també donem per bo i normalitzem.

Volem analitzar i fer visibles els inconvenients o, millor dit, les agressions que suposen la digitalització de la burocràcia; la manca d’informació i de suficients operaris estatals i/o la manca de dignitat d’alguns d’ells; les llistes de espera de mesos i mesos per dur a terme els requisits dels processos burocràtics en qüestió …; la sensació de no poder viure dignament per no tenir papers que acompanya ,dia rere dia i hora rere hora, a Awa Camara i a la resta de ciutadans “sense papers”. Això essent-ne només una part de la situació que han de viure si tenim en compte la resta d'àmbits socials: la manca de respecte als llocs de treball i/o alhora de llogar un habitatge, el dret a la salut, el dret a un compte bancari…etc.

En resum impulsar o unir-nos a les diferent estratègies per transformar un sistema burocràtic gairebé inaccessible, on molts queden sense poder avançar i sense saber com.
Amb el terme “Burocràcia fantasma” fem el joc de paraules següent: no només la burocràcia necessària per accedir a tals drets socials és fantasma, sinó també les persones a les quals afecta: persones privades de drets que semblen fantasmes socials perquè se’ls nega la possibilitat d’una vida digna o, si us agrada més , perquè tenen moltes més dificultats per arribar-hi i estan sotmeses a unes condicions descaradament desiguals vers la resta de ciutadans i tristament normalitzades socialment.