disseny de la diabetis

Aprendre la docència de l’antropologia en el camp del disseny, ha sigut un descobriment sorprenent. L’experiència en la metodologia de la recerca basada en la pràctica d’una forma implicada, vivint amb “l’altre” m’ha creat un instrument molt potent en el disseny pel potencial de noves possibilitat, convertir una relació social en un context de recerca i d’aprenentatge col·laboratiu per construir futurs en comú. Buscant metodologies més pràctiques que s’aproximen a l’usuari.

Arran de ser mare d’un adolescent diagnosticat diabètic, vaig voler fer l’estudi etnogràfic en aquesta comunitat, amb l’objectiu de per desenvolupar una millora de vida. El punt de contacte va ser tres sessions formatives per a les famílies on ens explicaven del sensor de glucosa, però també s’obria un espai per compartir, dialogar i aprendre.

L’usuari o el pacient és diagnosticat diabètic tipus 1 generalment a la infància o adolescència. Aquestes persones tenen una malaltia crònica que es caracteritza per un augment dels nivells de sucre a la sang pel fet que el pàncrees deixa de produir insulina.

El dispositiu a investigar és el sensor de glucosa que mesura els nivells de sucre de la sang a través d’un filament al teixit gras que hi ha sota la pell i transmet la informació al mòbil de l’aplicació, on podem visualitzar les xifres a temps real. El sensor té 3 funcions bàsiques: el monitoratge: Visualitzar els nivells de glucosa a temps real, La comprensió: transmets online dels registres de glucosa amb els professionals sanitaris. La connexió: Pots Compartir els nivells de glucosa amb familiars i cuidadors.

Durant el treball de camp, vaig poder veure l’estrès que generen els àpats, ja que un dels problemes als quals s’enfronten cada vegada que mengen és el càlcul de les racions d’insulina que s’han d’injectar. Això es deu al fet que mai són iguals, pel fet que depenen de dos factors: el menjar que volen ingerir i els nivells de glucosa de la persona en aquell moment, que a través d’uns càlculs i dels seus paràmetres han de convertir en racions d’insulina injectada, per menjar sense patir hiperglucèmies o hipoglucèmies posteriorment.

Una possible solució al problema seria utilitzar la intel·ligència artificial per calcular els carbohidrats d’un aliment a través d’una fotografia. La IA analitza la imatge i fa servir models entrenats per predir-ne el contingut d’hidrats de carboni, aquest resultat el contrastaria amb els nivells del sensor de la persona, i predir del càlcul de les racions d’insulina que necessita per menjar com a resultat. Per tant, el procés seria tan simple com fer una foto de l’etiqueta nutricional dels aliments que aniràs a consumir, o de l’aliment en si, i l’aplicació usa el reconeixement òptic per analitzar la informació. Després, basant-se en la quantitat de sucre que tens a la sang que emet el sensor, l’aplicació calcula automàticament la dosi d’insulina adequada.

Els beneficis són infinits, un algoritme et calcula dosi exacta d’insulina per menjar. Les dades personals i de l’aliment s’introdueixen de manera passiva, no cal entrar dades. L’ús és versàtil, s’adapta a qualsevol situació i lloc.
He dissenyat una extensió del mateix software del sensor de glucosa, CareLink que és l’aplicació que usa l’hospital Sant Joan de Déu. Però també podria ser una app independent, amb Adobe XD, es va plantejar un prototip interactiu que simulava l’aplicació i les reaccions van ser molt espectaculars.

Les impressions van ser molt bones i emocionants en compartir els beneficis que havien experimentat. Aquesta aplicació canviaria la forma de gestionar la diabetis i facilitaria la vida de moltes maneres. En primer lloc, l’ús d’aquesta aplicació faria desaparèixer el procés de càlcul de les dosis d’insulina. Això no només els estalviaria temps a l’hora de menjar, sinó que també minimitzaria els errors de càlcul. Als joves aprecien la presa de decisions més informada, perquè no sempre tenen les condicions òptimes per contar hidrats.

L’aplicació de l’app, més enllà de la funcionalitat pràctica, té una funció social que és recuperar la funció els àpats a ser una activitat vida quotidiana simple per compartir amb els amics, familiars, o companys laborals, sintetitzant-la, i poden tornar a ser una relació social, que no pas una operació complicada.
La informació també va ser contrastada amb els professionals sanitaris, creuen que aquesta eina podria ser de gran ajuda per a les persones amb diabetis, i millorant la seva qualitat de vida en general. Suggerint que presentes la proposta en el departament d’innovació de sant Joan de Déu. Ja que un dels errors més habitual és el mal càlcul del hidrats.