| Abstract | La meva recerca es focalitza en la figura del bancari o empleat de banca i la seva vinculació amb l'accés al crèdit hipotecari i per tant, a un habitatge en propietat.
Aquest estudi deriva d'un treball previ sobre la relació entre deute i culpa en el context de la crisi hipotecària del 2007-08 a Espanya també centrat en la controvertida figura del bancari. En el transcurs de les entrevistes realitzades per a aquest estudi previ, i tot i no ser el tema central de les converses, vaig poder entreveure les diverses maneres d'excercir poder en l'accés a un crèdit hipotecari de l'empleat, desde la creació dels models de riscos i dels propis productes de crèdit fins als empleats d'oficina i el seu tracte amb el client. És per això que crec relevant indagar sobre aquesta figura per entendre els mecanismes del gran engranatge que conforma un entitat bancària.
Poso el focus en els empleats de les entitats bancàries ja que entenc la seva posició com a ambigua en el binomi deutor-creditor però alhora poderosa en relació amb l'accés a un habitatge en propietat. M'interesa estudiar la contradicció que suposa també pels propis treballadors bancaris, que sovint veuen la seva professió com una feina més, tot i ser conscients també de tot alló que entranya.
A Espanya, la propietat té preferència sobre altres maneres d'accés a l'habitatge, com el lloguer, en un context en que des del franquisme fins a l'actualitat, s'ha promogut la compra en detriment d'altres opcions. La promoció de l'habitatge en propietat com un producte d'inversió, més enllà d'un dret bàsic, focalitza en valors de "l'empresari d'un mateix", el subjecte neoliberal que és responsable del seu destí financer, que dependrà de la presa de bones decisions en l'inversió del seu capital.
En el context espanyol, la propietat en relació a l'habitatge es prioritza sobre altres opcions des del franquisme com la forma "patriòtica" d'accés al mateix (Lamarca y Kaika, 2016) acompanyant aquest marc ideològic amb l'encariment i demonització del lloguer com a mala praxis financera: un llençar els diners com a mantra responsabilitzador. Amb l'ajuda d'un marc legal desregularitzador del mercat immobiliari, el dret a un habitatge va, per tant, vinculat de manera clara a la propietat.
Centrant-me en el boom immobiliari previ a la crisi hipotecària de 2007-2008 fins a l'actualitat, vull analitzar la figura del bancari en relació amb l'habitatge en propietat a través de la concessió dels crèdits hipotecaris. Així, la figura de l'empleat de banca es presenta com una mena de gatekeeper del dret tant a l'habitatge com a la propietat, estant aquests entrellaçats en el mercat immobiliari espanyol.
El meu estudi etnogràfic el realitzaré a través de diverses entrevistes a empleats de banca que hagin treballat en el sector almenys des de la crisi hipotecària, focalitzant en empleats d'oficina, preferiblement directors, i en empleats del sector de riscos. Aquesta elecció es deu al fet que els primers són la cara visible de l'accés al crèdit i la primera porta en el camí a la concessió d'aquest, així com la mà que s'encaixa en la signatura final.
La segona acotació en empleats que hagin treballat o treballin en el departament d'avaluació de riscos, es deu a l'interès que té la creació i implantació de models de risc en la indagació sobre la figura del bancari com a gatekeeper creditici. Tot i que els empleats d'oficina suposen la primera porta d'accés al crèdit hipotecari, i la més visible, des del departament de riscos es creen els models de concessió de crèdit i, per tant, podem veure com aquests poden o no ser discriminatoris amb els deutors partint de diverses característiques , tot i ser vistos com a neutres i basats en principis matemàtics/científics. La meva intenció és estudiar sobre la base de què es preveu si un client serà un bo o mal deutor i, així, m'interessa veure com es desenvolupen i s'implanten aquests models i com el mateix empleat examina el seu paper en aquest entramat.
Les entrevistes es plantegen com un repàs a aquesta figura des del boom immobiliari fins a l'actualitat, indagant en els possibles canvis i diferències en els rols dels empleats amb la vinguda de la crisi hipotecària i fent una comparació amb el moment actual.
- García-Lamarca, M. y Kaika, M. (2016). ‘Mortgaged lives’: the biopolitics of debt and housing financialisation”.Transactions of the Institute of British Geographers. 41: 313-327
|
|---|
